No he estat tancat mai a la presó, però m’imagino que han de ser quatre parets no gens de simpàtiques. Sort dels esgambis interns, on els presos puguin sortir a veure el sol i a esbatussar la soledat jugant a bàsquet o a futbol. I pels indicis que es poden filtrar per aquestes parets esquerpes ─força més agradoses que la cara que fan els jutges del Tribunal Supremo─, fa la impressió que els nostres capdavanters presos polítics no s’han deixat abatre ni esclafar per la dissort d’haver de viure-hi. El cas fa les delícies del govern, dels jutges, dels partits d’ultra dreta espanyols, alhora que marca l’exacta mesura de la consideració i de l’amor que ens tenen, als catalans.

   És a dir, ¿voleu ser lliures? Doncs sapigueu que amb això partiu España, cosa que per a nosaltres és insofrible i a més us allibereu de tenir la nostra sabata a sobre, altra desgràcia que no podríem sofrir i amb la qual quasi bé no valdria la pena de viure. Els presos del Tribunal Supremo ho saben això i, pel que es veu, no els abat espiritualment, ans mantenen els ideals pels quals els empresonaren i també mantenen la ferma esperança que un dia veuran la llibertat i podran continuar lluitant per fer de Catalunya una República lliure. De finestres vers l’esperança de llibertat prou que se’ls n’obren... però hi ha l’orgull i l’entercament castellans pel mig que els ho espatlla tot. Però tot té una fi, en aquest món, res que sigui violent serà durable i ja fa massa estona que la cosa rutlla. I rutlla per a embolicar-los més la troca.

   Escolteu, considereu, analitzeu el missatge nadalenc que en Jordi Cuixart ens envia a través del web i trobareu que és sorprenent el seu coratge, la seva seguretat emocional, el seu optimisme. Tot és seguretat, no hi ha un bri d’odi o de reprovació dels seus botxins, dels jutges inics i prevaricats, fautors de la injustícia, molt al contrari del que són i han de ser els jutges. És admirable com en Jordi invita els catalans a perseverar en l’anhel de fer Catalunya lliure i no té cap mena de por a les represàlies que els impotents i traïdors a la justícia puguin concebre. Europa els ha clavat clatellot i en Jordi ni ho menciona, ni ho té present i diríeu que no l’afecte en cap sentit, del moment que confia en el temps i a com derivaran les coses en el pròxim esdevenidor. Ha de ser allò de pensar que el gros frau amb què s’han emmerdat i desqualificat els jutges del Supremo, i ni tan sols necessita esmentar-ho.

   I si no en tenim prou amb en Jordi, escolteu n’Oriol Jonqueres, com participa del seu optimisme i s’expressa amb uns termes que diríeu que són agosarats en presos que estan sota la mirada insistent i enemiga dels poderosos: “La independència de Catalunya és irreversible... ¿Com se les rebeuen aquestes afirmacions, emeses amb tal seguretat, els jutges inapel·lables i injustos? Cal esperar que el lleig embolic que han creat els jutges irresponsables petarà en un sentit o altre i vés a saber quines conseqüències portarà. De boniques no és probable que en porti cap.

  De moment, avui, dia de Nadal, enviem una cordial felicitació a en Jordi i a tots els nostres presos polítics perquè allò que els poderosos els neguen, la pau i la llibertat, compartides a la llar amb l’esposa, o amb el marit i els fills, el Nen Jesús els ho concedeixi a la presó i faci que un dia proper tinguin el goig de sortir-ne, vencedors i i amb el cap ben alt, i puguin gaudir-se aviat de la llibertat plena en una República Catalana. Que és el do més gran que demanem al nen Jesús i a sa Mare com a fruit d’aquest Nadal i acte de justícia del Cel en l’Any Nou.