Diversos consells comarcals, ajuntaments i entitats ecologistes i agràries han traslladat al Govern la seva sol·licitud formal per revocar el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables de Catalunya (Plater) i per instaurar «una moratòria» als projectes actius. La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa afirma que el volum d’al·legacions presentades sobrepassa el que ha fet públic el Govern, tot qualificant el procés d’«altíssim» en participació. Segons aquest col·lectiu, la xifra oficial de 12.143 al·legacions no s’ajusta als seus registres, que sumen «com a mínim, 11.800» —sense afegir-hi les esmenes procedents de consells comarcals, ajuntaments o altres entitats.
 

Demandes de planificació i transparència energètica

Montserrat Coberó, que forma part de la xarxa, reclama que es concreti «una planificació ben feta» que sigui «aprovada i consensuada» per la ciutadania. Segons Coberó, cal interrompre els «projectes de microcentrals industrials de renovables fins que no hi hagi una planificació ben feta», detallant que l’objectiu és evitar que «no els posin on no convé». També remarca: «no es pot fer una planificació sectorial de les renovables sense comptar» amb el territori. Afegeix que «no s’està en contra de les renovables», sinó «en com es volen implantar», i assenyala que «s’han incomplert en 44 punts decrets catalans, espanyols i europeus. O s’han incomplert o hi ha irregularitats o anomalies».

La diferència en el recompte d’al·legacions, segons Coberó, radica en el fet que consideren «persones que presenten al·legacions», mentre que l’administració catalana només té en compte «documents entrats al registre». Aquesta distinció genera una bretxa entre la xifra del Govern i la que mantenen la xarxa i altres entitats, per qui la implicació ha estat històricament elevada i el Plater és el «projecte normatiu que més n’ha rebut de la història de la Generalitat». La situació ha generat una mobilització territorial i una demanda per més espai de participació ciutadana.

 

Divergències en la participació i posició dels municipis

El batlle de Viladasens i referent dels ajuntaments contraris al Plater, Xavier Sánchez, afirma: «En cap moment hem participat ni se’ns ha consultat». Exigeix que es deixi d’utilitzar el territori com a «moneda de canvi» i adverteix sobre la incertesa que afronten els municipis rurals. L’alcalde apunta la «mala gestió» de la Generalitat com a causa de la posició de Catalunya en l’àmbit de les renovables, i defensa que «arribar a un acord amb els municipis i la ciutadania» és imprescindible. Reclama que el Govern es comprometi a impulsar una «reforma total» del Plater, tenint en compte les al·legacions presentades.

Sánchez considera que l’executiu ha actuat segons «un càlcul polític» en obrir un nou període d’esmenes, amb la intenció de situar el projecte fora del debat electoral previst pel maig de 2027. L’alcalde diu: «vendran com un procés participatiu» aquesta fase, però precisa: «mai un procés d’al·legacions pot ser-ho». Garanteix que es mantindran «dempeus i en contra» de qualsevol Plater aprovat sense abordar aquestes qüestions bàsiques.

Per altra banda, Àlex Terès, president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i també impulsor d’ajuntaments opositors, defensa la necessitat de construir un pla energètic «de baix cap a dalt», que tingui l’origen en el territori. Terès sosté que el Plater «s’ha dirigit principalment cap als municipis més indefensos» i afirma: «No cal trinxar un país per fer la transició energètica». També reivindica la voluntat del moviment de treballar des de la col·laboració amb l’administració, exigint un replantejament que consideri l’autonomia local i la diversitat de cada municipi.

 

 

Reclamacions d’acord i interlocució per al model energètic

Entitats i càrrecs municipals coincideixen a assenyalar que la metodologia impulsada pel Govern per tirar endavant el Plater manca d’una participació real de la ciutadania i d’un acord previ amb el territori. La demanda compartida: suspensió immediata de tots els projectes que no comptin amb una planificació consensuada, i que el diàleg territorial sigui l’eix de qualsevol projecte energètic futur.