Josep Rull, president del Parlament de Catalunya, va presidir divendres passat la inauguració de la “nova” Casa Gran del Santuari del Miracle, al municipi de Riner (el Solsonès), antic alberg de pelegrins íntegrament restaurat per a usos culturals, cívics i turístics. El projecte de rehabilitació ha tingut com objectiu convertir la construcció en un centre d’interpretació i coneixença de l’època barroca. Els darrers treballs de recuperació han consistit en la consolidació estructural de l’edifici, la reparació de les cobertes, la restauració de les façanes, la museïtzació de diversos espais i la millora de l’accessibilitat i l’eficiència energètica de l’immoble.

Rull va afirmar en el decurs de l’acte que la inauguració de la Casa Gran “resumeix els millors valors d’aquesta nació, la resiliència, la capacitat, l’esperança i l’orgull compartit” i ha posat en valor “la importància de recuperar el patrimoni cultural amb voluntat de futur”. El president del Parlament va afegir que “aquest és un homenatge a la bona política, la que necessita generositat, propòsit i visió”. Rull va asseverar també que amb aquesta actuació Riner “ha posat en valor una figura de Dret Civil català, els marmessors, aquells que vetllen per l’herència jacent, i no només pel patrimoni de Riner, sinó també pel de tota la nació, i vostès han assumit aquest paper de manera excepcional”.   

Alba Tosquella, professional de la gestió cultural vinculada a projectes patrimonials, va explicar que el projecte “pretén donar una visió del barroc que va més enllà de la que coneixem, la de les grans creacions artístiques, i que vol explicar la vida quotidiana de la gent d’aquella època, personificada en aquest cas en el pelegrins”. Així, s’han recuperat els espais més emblemàtics de l’alberg, com la cuina, el foc de rotllo, les quadres i dues habitacions de pelegrins (la de la gent amb pocs recursos i una altra més “luxosa” per a persones riques) i s’han conservat els grafits a les parets que van fer la gent que va passar per aquí, “per conèixer els pensaments i inquietuds reals dels pelegrins”. 

 A través d’aquests espais i d’una sèrie de plafons explicatius i d’audiovisuals immersius, s’ha creat un recorregut per la Casa Gran que “ens introdueix en l’essència del barroc a través d’aspectes com la fe, la música litúrgica, els goigs en català, la natura o certes activitats econòmiques com l’apicultura”, explica Tosquella.      

 El conseller de Presidència, Albert Dalmau, va destacar tres aspectes de la recuperació de l’edifici, “l’arrelament profund a un país amb arrels mil·lenàries i que projecta aquesta història amb la voluntat de seguirconstruint futur; la segona és que posa damunt de la taula una història que ha patit dificultats però que té una capacitat immensa d’afrontar aquestes dificultats; i la tercera és que el projecte mostra aquesta contradicció catalana entre el seny i la rauxa, elements ben palesos en el fet d’haver iniciat un projecte tan ambiciós”. Dalmau va dir que el projecte ha reeixit en bona part gràcies “a l’esperança i la convicció de que treballant dur tirarem endavant projectes ambiciosos i a la voluntat de treballar plegats”.  

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va asseverar que “aquesta inauguració assegura una part del nostre patrimoni, la Casa Gran, que com la seva funció original torna ara a acollir i a servir a la gent”. Talarn va afegir que “el patrimoni públic està per donar servei a la comunitat” i va lloar la tasca dels municipis petits com Riner, que “també defensen el territori”. 

El subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín, va assenyalar en el decurs de l’acte que “quan una administració decideix invertir en la recuperació del patrimoni històric també està invertint i pensant en les properes generacions amb la convicció que el patrimoni és també una política de futur”.Crespín també es va referir a “que la contribució de les diferents administracions i la suma dels seus esforços permet que avui La Casa Gran del Miracle torni a obrir les portes per acollir cultura, coneixement, activitat i noves oportunitats pel territori i la seva gent”.

L’alcalde de Riner, Joan Solà, va agraïr l’esforç a totes les institucions, empreses i persones que han col·laborat en el projecte i va valorar molt positivament l’impacte de l’actuació en el futur del municipi per mitjà d’una metàfora: “durant la Guerra Civil, en èpoques fosques, el rellotge que es trobava a la façana va deixar de funcionar; avui, 31 de juliol, el rellotge de la façana de la Plaça del Santuari torna a marcar el batec i la vida de l’edifici, en definitiva, dona el tret de sortida a una nova etapa de la Casa Gran del Miracle; espero que aquest nou batec representi una etapa de màxima brillantor i un esperançador futur”.

 Des del punt de vista tècnic, les obres han consistit en la consolidació estructural de l’edifici, la reparació de les cobertes, la restauració de les façanes i la millora de l’eficiència energètica de l’immoble. Els treballs han inclòs també la construcció d’un nou nucli de comunicacions amb ascensor, serveis adaptats i instal·lacions per a millorar l’accessibilitat universal. A més, s’han incorporat criteris de sostenibilitat per mitjà de l’aïllament de coberta i façanes, gestió separada de residus, aprofitament d’aigües pluvials per a abastir els banys de l’edifici, il·luminació LED, aerotèrmia i plaques fotovoltaiques. L'estalvi energètic respecte al funcionament de l'edifici abans de les obres es calcula en més del 50%.

Quan als continguts, s’han adequat nous espais museístics, expositius i polivalents per a usos turístics, culturals i d’acollida de visitants. Cal destacar que s’han restaurat i conservat elements arquitectònics i artístics com els nombrosos grafits del segle XVI i XVII fets pels pelegrins, els singulars emmotllats de guix dels sostres, les bigues de fusta antigues o els murs de pedra exteriors, recuperant de pas l’antic rellotge de la façana principal. Tots aquests elements seran visibles per als visitants.

Des del 2011 la Casa Gran ha registrat una millora progressiva a través de 10 projectes diferents. En anteriors actuacionses va recuperar i consolidar el pati renaixentista-barroc amb l’escala noble que comunica totes les plantes; es va rehabilitar i museïtzar els antics espais de la cuina, el foc de rotllo i les quadres, i es va condicionar l’esmentat espai “Apiària, l'alberg de les abelles de Catalunya", entre altres treballs.

La Casa Gran és una construcció iniciada l'any 1532, bastida originàriament com alberg de pelegrins i que successives reformes han donat com a resultat l'edifici actual. La construcció es va anar ampliant durant els segles XVI, XVII i XVIII. Es tracta d’un edifici de la Diputació de Lleida cedit a l’Ajuntament de Riner, el qual l’ha anat recuperant per a usos cívics, turístics i culturals.

La rehabilitació de l’edifici ha estat enllestida gràcies a una subvenció de 2.733.769 euros aprovada pel Ministeri d’Indústria i Turisme en el marc del Programa de Millora de la Competitivitat i de Dinamització del Patrimoni Històric amb ús Turístic finançat per la UE a través de fons NextGeneration, i ha comptat amb un altre ajut de 156.349 euros destinat a la façana nord, finançat per l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat, l’IEI i la Diputació de Lleida. Aquestes actuacions han complementat anteriors fases executades en els darrers 15 anys.