El mapa de municipis del Baix Montseny no sempre ha estat el mateix. De fet, l'any 1927 dos pobles van perdre la seva independència i van incorporar-se al terme municipal de Sant Celoni. Es tracta de Montnegre i Olzinelles, dos petits pobles situats a la rodalia de la ciutat i que tenien un nombre reduït d'habitants a finals dels anys vint.
El municipi de Montnegre estava format per tres punts de població: Sant Martí de Montnegre, Sant Cebrià de Fuirosos i la Batllòria, el nucli on hi havia més habitants. El municipi d'Olzinelles, d'altra banda, era un poble a l’extrem nord-oest de la serra de Montnegre, que estava format per masos disseminats al voltant de l'església de Sant Esteve d'Olzinelles i el poble de Vilardell, on hi ha la parròquia de Sant Llorenç, al peu del Montnegre.
Segons ha explicat l'historiador Josep Maria Abril a NacióBaixMontseny, la fusió amb aquests pobles va ser una annexió voluntària propiciada per un canvi dels requisits que havien de seguir les municipalitats. "L'estructura municipal es va anar complicant i aquests municipis petits van demanar agregar-se a Sant Celoni", afirma Abril. L'historiador apunta que les causes principals d'aquesta demanda van ser econòmiques i poblacionals. "Eren municipis amb poca població i l'únic nucli que tenia una estructura urbana de poble era la Batllòria", explica.
La Batllòria, entre el segle XIX i XX, era un poble que es dedicava sobretot a la pagesia, la ramaderia i altres oficis artesanals. Com que estava en un lloc de pas, a més, hi havia arribat a haver fins a tres hostals. La construcció de la fàbrica tèxtil can Pàmies, el 1930, va fomentar el creixement del poble i va donar feina a molts vilatans fins a l'any 1947. Un any després, apareixeria la fàbrica Inacsa que va disparar el creixement de la població.
La Batllòria un poble singular
Les característiques urbanes de la Batllòria i la distància amb Sant Celoni, situat a vuit quilòmetres, van propiciar que s'hi desenvolupés un sentiment de pertinença propi. Tant és així, que algunes veus es van atrevir a qüestionar la unitat de la Batllòria i Sant Celoni i va néixer una reivindicació independentista.
Aquesta demanda es va articular a través d'una candidatura anomenada "Independents per la Batllòria", que es va presentar a les eleccions municipals de l'any 1987. El partit batllorienc va resultar clau per la formació de govern a Sant Celoni i va arribar a presentar una sol·licitud de segregació al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya el 1994, que no va arribar a prosperar.
L'any 2004, però, es va crear un òrgan de participació ciutadana per assegurar la representació de la ciutadania de la Batllòria, el Consell de Poble. Aquest òrgan està format per persones majors de 16 anys, representants de cadascuna de les entitats de la Batllòria i regidors de cada un dels partits polítics amb representació municipal. El consell s'organitza a través de comissions sobre els àmbits més rellevants de la vida pública que s'encarreguen de recollir les propostes de la ciutadania.
La Batllòria, avui dia, ja supera els 1.460 habitants i segons explica el president del Consell de Poble, Jofre Jovellar, la demanda d'independència ja no està tan viva com abans. "El neguit independentista ara és més simbòlic que realista", afirma. Un dels factors que hi ha influït és l'arribada de persones nouvingudes de l'àrea metropolitana que, en molts casos, no comparteixen el sentiment d'identitat que hi havia hagut.
D'altra banda, Jovellar explica que, històricament, s'ha qüestionat la distribució de la inversió pública que s'ha fet a la Batllòria i que hi ha un neguit per l'autogestió dels recursos propis. Com que la Batllòria gairebé s'ha quedat sense indústria, hi ha dubtes sobre la viabilitat econòmica de la independència. "Sempre s'ha dit que si es mostressin els recursos que s'inverteixen a la Batllòria la gent no voldria la independència, i jo em pregunto per què no s'ha fet", afirma.