Pau Vallvé Foto: Ernest Aymerich Polsera platejada al canell amb unes lletres flagrants que anuncien l'inici del PopArb. Sort que tenim reserva a Can Torres, doncs en tres quarts d'hora s'han esgotat les entrades. Cervesa en mà i asseguts a primera fila, llestos per veure a Pau Vallvé en un dels racons més íntims d'Arbúcies. Ens sorprenen amb un concerts proper i, per desgràcia, massa curt. En Pau promet no xerrar massa, però se li escapen un parell de comentaris crítics vers RAC1 i iCat. Ja cap al final convida al públic a cantar i som realment nosaltres qui acabem el concert. Ens deixa amb un somriure a la cara, una sensació de satisfacció i el llistó bastant alt.
Arribem a Can Cassó i ja ha començat el concert d'Univers. Mitja hora després, 4T 1a arrenca amb energia, i va apujant gradualment els ànims fins arribar al seu hit “Doctor”, on el Festival ja el donem per començat i es nota a l'ambient com la gent té ganes de més. Malauradament, El Petit de Cal Eril deceb a molts dels espectadors amb la cancel·lació de la seva actuació per problemes físics. En el seu lloc, el so d'una harmònica irromp a l'envelat i la Brigada fa una actuació prou espectacular. Els vilanovins ens presenten el seu nou disc “Incerta Glòria”.
PopArb 2013 Foto: Ernest Aymerich Arribant al Zènit
A continuació, una música plena de monosíl·labs, crits i rock, ballable, fent menció a una frase que ens crida l'atenció “Qué bonita que es Barcelona”. Són els Salvaje Montoya i vénen a donar-ho tot. Quan acaben, ens movem ràpidament a primera fila i un joc de fum i llums envaeix l'espai, en una aparició estelar de Standstill estren i ant el seu CD acabat de sortir a la venda tres dies abans i el seu espectacle Cénit. Les sensacions que els dos teclats, les campanes, els dos bateries i el cantant provoquen, es complementen amb els flashos, làsers, cortines de fum i les imatges que van apareixent al fons de l'escenari. Poc a poc, provoquen la immersió dels espectadors en el seu joc de música potser un xic sinistre, però d'una qualitat extraordinària.
Espectacle electrònic i rítmic
Amb el seu darrer acord, un home comença a percudir amb dues baquetes una de les tanques de l'escenari, mentre altres dos la traslladen de l'envelat a l'escenari montsoriu. D'un altre cantó, apareix un trompetista. Ambdòs acaben pujant a l'escenari i presentant-se com a Za!. Ofereixen un espectacle electrònic i rítmic, utilitzant efectes sonors en la veu, distorsions en la guitarra i grabacions in situ als pedals. Tots dos sols, mostren una gran compenetració en el seu espectacle, i amb efectes de pedals, aconsegueixen semblar cinquanta dalt de l'escenari. Com a darrer plat de la nit, els “Suicide of Western Culture” allargaren la festa fins a altes hores de la matinada. Va acabar el primer dia d'un PopArb potser un tant desmillorat a nivell de cartell respecte altres edicions i amb un predominància de música electrònica i rock distorsionat, però pràcticament a l'alçada d'un bon PopArb. Tot i això, a l'espera de les actuacions de la Iaia i Delafé y las flores azules, com a plats forts d'avui.
Salvaje Montoya Foto: Ernest Aymerich
