El talent artesanal del Baix Montseny traspassa fronteres. Dues peces de ceràmica i vidre creades a Breda han participat en la quarta edició d’Homo Faber 2026: An Island of Light. L’exposició, que aquest setembre reuneix a Venècia una selecció de creadors i obres d’artesania contemporània d’arreu del món, se celebra a la Fondazione Giorgio Cini, a l’illa de San Giorgio Maggiore. La mostra està impulsada per la Michelangelo Foundation for Creativity and Craftsmanship, una entitat amb seu a Ginebra que treballa per preservar i donar projecció internacional a l’artesania contemporània d’autor.
Les dues obres, Moon Jar Blue i Moon Jar Black, han estat creades pels artistes Cécile Ribas i Alex Frosum, que viuen i treballen a Breda. Les peces formen part de les prop de 700 obres procedents de més de 70 països que es poden veure en aquesta edició, sota la direcció artística de Es Devlin, artista i dissenyadora escènica britànica.
L’edició d’enguany, titulada An Island of Light, posa el focus en la llum com a element de creació i com a part essencial de l’experiència de les obres. “Exposar en un lloc on es cuida tant la feina de l’artesania és un honor. Hi ha un muntatge que treu tot el potencial de cada peça i la mostra davant de gent de tot el món”, asseguren els dos artistes bredencs.
Ribas explica que la Michelangelo Foundation disposa d’una guia internacional de creadors i que, per a cada edició d’Homo Faber, es fa una selecció d’obres d’acord amb el plantejament de l’exposició. “És una selecció molt acurada d’obres contemporànies, amb una gran exigència tant artística com tècnica”, explica l’artista. Les obres creades al taller de Breda s’han exposat a la Pool Room de la Fondazione Giorgio Cini, l’espai que acollia antigament la piscina del complex i que forma part de la instal·lació A Full Moon Rising. “Cada sala és una experiència immersiva, amb molta atenció als efectes visuals i sonors”, afirma Ribas.
- Exposició Homo Faber 2026
- Cedida
Les dues Moon Jars són recipients inspirats en la tradicional forma de la moon jar asiàtica, elaborats amb gres xamotat i dels quals emergeixen esferes de vidre bufat. “Les nostres peces estan inspirades en el Mediterrani i en la profunditat del mar, expliquen. Moon Jar Black s’inspira en les platges volcàniques. El gres negre mat, sense esmaltar, recorda la textura de la sorra negra i evoca un paisatge natural. Sobre la superfície de la peça, les esferes de vidre transparent mat creen un contrast de llum setinada que recorda “l’escuma de la riba en l’instant just abans de l’alba”.
- Moon Jar Black.
- Cedida
Per la seva banda, Moon Jar Blue evoca les profunditats del Mediterrani. Un esmalt cobalt, que transita del blau profund al verd, recobreix la peça, mentre les esferes de vidre reprodueixen els reflexos canviants de la llum sobre l’aigua. “Hi hem posat un esmalt a la ceràmica que es confongués amb la tonalitat del vidre per generar uns reflexos intrigants, que emulen els efectes de la llum en el mar i que t’atrapen quan els veus”, explica Ribas.
- Moon Jar Blue.
- Cedida
La participació a Homo Faber ha generat també noves oportunitats per al projecte. "Les reaccions han estat molt positives”, expliquen. Des de l’exposició han sortit en diverses publicacions i han rebut interès de nous clients i contactes professionals que volen conèixer més de prop la seva obra. “Combinar vidre i ceràmica fa que les peces tinguin un component molt atractiu, que desperta interès i fa que les vulguis mirar dues vegades”, asseguren.
Combinar llenguatges amb "gran potencial"
Des de 2023, Cécile Ribas i Alex Frosum col·laboren en el projecte RibasFrosum, que explora el diàleg entre la ceràmica i el vidre bufat, dos materials de llarga tradició artesanal i amb un gran potencial escultòric. “Ens vam conèixer en un curs de vidre bufat que impartia l’Alex. A partir d’aquella trobada va sorgir una sintonia que ens va portar a començar a fer peces junts i a combinar els nostres coneixements i habilitats”, explica Ribas.
El seu treball parteix d’estructures orgàniques de la natura i d’imaginaris retrofuturistes i industrials, i dona lloc a peces úniques que volen combinar el rigor tècnic amb l'experimentació. “Tenim dos llenguatges que ja s’assemblaven molt i una sensibilitat molt semblant. Tots dos admiràvem la feina de l’altre i va ser molt senzill començar a treballar plegats”, assegura l’artista.
