L'explosió d'uns bidons de gasolina va calcinar l'església del Monestir de Sant Salvador de Breda l'any 1939, una acció encara plena de misteri i interrogants que es va produir després de la retirada de les tropes republicanes. El temple gòtic va perdre una part de la coberta i va patir un incendi que va afectar la pedra del sostre i va malmetre'n els frescos noucentistes. Des de llavors, el temple, conegut com "la Catedral de la Selva", va experimentar algunes reformes per pal·liar-ne el deteriorament, des de 2007, però, es troba apuntalat per un esquelet metàl·lic per evitar despreniments.

L'Ajuntament de Breda ja va retirar-ne una part el passat 2023, amb la reforma de la segona volta gòtica, i ara es proposa acabar la feina amb una actuació al sostre del presbiteri, un dels elements més espectaculars de la construcció. Aquest 17 d’agost, s’han començat a instal·lar les bastides per començar els treballs, que involucren set empreses diferents i nou tècnics restauradors.Properament, s’hi col·locarà una lona i un extractor per evitar molèsties de pols als visitants de l'església.

L’actuació per restaurar les voltes gòtiques s’ha dut a terme en tres fases, la primera es va fer durant l’any 2017, la segona el 2023 i, finalment, es preveu tenir els trams restants acabats durant el 2027. Igual que en la darrera intervenció, el finançament serà a tres bandes, amb aportacions del Bisbat de Girona, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Breda.

Una obra de detall i perfecció

Les obres se centraran en les les voltes que componen l'espai (plementeries, arcs de subjecció i paraments) i també en les capelles que envolten el presbiteri. Un dels reptes que tindran els restauradors serà retirar els pegats de ciment porlen que es van posar als arcs i capelles després de l'explosió de la Guerra Civil. L'equip d'especialistes també farà una neteja del “negre fum” que es va derivar de l’incendi i es retiraran els recobriments de calç que es trobin malmesos i mineralitzats. “En les primeres reparacions per consolidar l’estructura, la restauració no era una disciplina consolidada i els operaris feien bonament el que podien amb tècniques de paleta”, expliquen des de 4Restaura, l'empresa que coordina les tasques.

En el cas de Breda es van embolcallar totalment les voltes de creueria amb ciment, una mesura antiga que s’haurà de desfer i que ja ha desvelat algunes sorpreses als restauradors. En concret, s’han trobat policromies ocres i restes d’uns carreuats decoratius que cobrien el sostre del temple. “Quan comences a treballar sempre van sortint sorpreses, hi ha molts pegats que s’hauran de retirar i substituir per materials més respectuosos”, expliquen a NacióBaixMontseny.

Per suplir aquests mètodes antics, els restauradors faran servir morters de calç natural amb diferents granulometries i addicions de pols de pedra, amb l’objectiu d’obtenir una mescla prou resistent i, alhora, flexible, que eviti generar tensions mecàniques sobre la pedra. En cada cas el tractament serà diferent i, per reforçar les peces que ho necessitin, s'afegiran perns d'acer inoxidable o de policarbonat. “Es començarà amb proves de morter per mesurar les colometries i cada pedra es tractarà d’una manera específica segons convingui”, diu Imma Brull, sòcia de 4Restaura.

Les tasques també seran en els vitralls, que experimentaran una neteja general, i es tornaran a col·locar els dos que estan malmesos a la zona de l’absis, que comptaran amb la intervenció de tècnics especialitzats.

Una restauració "arqueològica"

Segons ha explicat l’arquitecte del projecte, Javier Pérez, el criteri de restauració que s’ha seguit a l’església és “arqueològic”, que prioritza la conservació dels elements originals i dels testimonis de les diferents etapes històriques de l’edifici. Aquesta concepció implica que no es reconstruiran ni es completaran els volums dels arcs que presenten irregularitats, sinó que es conservaran com a part de la història constructiva del temple.

Societat

Sanofi s'acomiada del Montseny: Adamed Pharma aterra a Riells

De la mateixa manera, es respectaran determinades intervencions posteriors que, malgrat no formar part de la configuració original de l’edifici, tenen un valor documental i contribueixen a explicar-ne l’evolució al llarg del temps. “Tot allò que no és original però que té una certa antiguitat, constitueix un testimoni interessant que procurem conservar”, explica l’equip de restauradors.

El regidor de Cultura i Patrimoni de Breda, Andreu Pujol, ha celebrat l’inici de les obres, que han estat fruit de la "constància", i que suposen el tram final d'una actuació llargament reclamada pel poble. “Hem hagut de ser capaços de posar d’acord diverses institucions, aquesta intervenció serà un pas endavant molt significatiu pel patrimoni bredenc, deixant per fi en molt bones condicions l’església gòtica que és un dels emblemes del nostre poble”, ha declarat Pujol.