Les obres del Parc de la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor han descobert alguns elements enterrats en la memòria dels vilamajorins que es trobaven ocults entre les herbes. És el cas de la mina d'aigua de la Rectoria, un túnel horitzontal excavat sota terra per captar aigua subterrània i transportar-la fins a la superfície fent servir només la força de la gravetat. "La mina ja se sabia que existia, però feia molts anys que havia quedat amagada i pràcticament inaccessible per la vegetació", explica l'alcaldessa de Sant Pere, Jésica Pérez.
Aquestes excavacions, que es feien en una muntanya o al nivell freàtic (la capa d'aigua subterrània) es construïen amb un pendent molt suau perquè l'aigua brotés de manera natural cap a l'exterior. Un recurs que, abans de les bombes mecàniques, es feia servir tradicionalment per al reg agrícola, el consum dels pobles i les activitats industrials.
Una de les sorpreses més grans ha estat la inscripció que s'ha localitzat a la base de l'accés a la mina, que estava enterrada des de feia uns 250 anys. Es tracta de la frase en llatí "Plus invenies in silvis quam in libris" (1771), que vol dir "Trobaràs més coses als boscos que als llibres", que es relaciona amb el rector Isidre Guiu i a la transformació de l’entorn de la Rectoria al segle XVIII.
Guiu, en aquest indret, hi va fer plantar seixanta oliveres, més de cent arbres fruiters, una feixa de blat i va provar de sembrar-hi arròs i moreres, amb la voluntat de fomentar el cultiu dels cucs de seda. "Amb les obres del nou parc de la Rectoria s’ha netejat l’entorn i es posa en valor com un element més del patrimoni del parc, igual que la bassa, que també s’ha recuperat i restaurat", assegura l'alcaldessa.
- La bassa de la rectoria a Sant Pere de Vilamajor
- AJ Vilamajor
El parc de la Rectoria i la llegenda de l'edifici
El Parc de la Rectoria de Vilamajor és la finca de la masia que acollia els rectors de Vilamajor, dividida en diverses feixes enjardinades des de dalt del camp del Pedró fins al camp de la Riera de Vilamajor. Es tracta d'un espai que s'està restaurant de manera integral amb l'objectiu de crear "un cor verd" al municipi , que sigui també un punt de trobada per a tota la població.
Entre les actuacions destacades hi ha el reforç i adequació dels marges de les feixes i la creació de recorreguts més segurs i integrats en el paisatge. També es milloraran els camins del camp de la Rectoria i es treballarà per reforçar l’equilibri ecològic de l’àmbit. "El més interessant és remarcar que les obres del parc no només creen un nou espai públic, sinó que també estan permetent recuperar i explicar patrimoni de Sant Pere que havia quedat ocult durant segles", apunta Pérez.
L'edifici de la Rectoria, una masia rehabilitada el 1639, està situat a cinquanta metres del temple i va passar a l'església com a herència d'un sacerdot de la família de Can Derrocada. A l'interior i la part posterior de la masia hi ha una volta de pedra i una volta catalana. Segons la tradició oral, a banda de la mina d'aigua, existien uns túnels als quals es podia accedir des d'algun indret amagat de l'edifici i també de l'església de Sant Pere que comunicaven amb llocs estratègics. L'objectiu, segons apunta la bibliografia, era poder fugir i amagar-se en temps de persecució dels sarraïns i també per a desar-hi els tresors.
