El darrer ple municipal de Sant Celoni va estar marcat per la protesta d'una agrupació de veïns de la Batllòria que va reclamar millores al seu poble i més capacitat de decisió. Les demandes ciutadanes han desembocat en un procés participatiu sobre el model de governança de la Batllòria que s'ha aprovat al Consell de Poble i que acabarà amb una consulta on els veïns votaran sobre el futur del nucli.
Tot plegat, es farà després d'una diagnosi compartida per comprendre la realitat actual del territori i definir els models viables de govern per a la Batllòria "dins del marc legal vigent". Aquesta conjuntura ha fet renéixer el moviment independentista batllorienc, que reclama un municipi propi per al poble de la Batllòria i que s'ha articulat en l'agrupació SOM la Batllòria.
La consulta de la Batllòria, però, segons han avançat fonts del Consell de Poble, "en principi" no contemplarà la constitució d'un municipi com una opció. Perquè un poble esdevingui municipi, la Llei municipal de règim local de Catalunya fixa un mínim de 2.000 habitants. La Batllòria, segons les últimes dades, en tenia prop de 1.500, per tant, no podria aspirar a la independència. Les bases del procés participatiu donen especial èmfasi al rigor jurídic, que considera com a "principi fonamental" per assegurar que les opcions que es plantegin siguin viables i implementables i "evitin generar expectatives que no es puguin complir".
D'altra banda, però, el procés podria contemplar que la Batllòria es convertís en una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), un mecanisme d'autogovern amb pressupost propi que permetria que assumís competències pròpies en la gestió quotidiana del seu territori, com ara la vigilància dels béns d’ús públic i comunals, la conservació i administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació de l’aprofitament dels béns comuns. També es podria encarregar de serveis bàsics com l’enllumenat públic, la neteja viària i l’ordenació del trànsit dins del seu àmbit, així com del manteniment de parcs, jardins i del patrimoni històric i artístic.
A més, les EMD poden executar obres i prestar serveis municipals d’interès exclusiu de l’entitat, sempre que no els assumeixin el municipi o la comarca, i promoure activitats culturals i esportives vinculades directament a la comunitat.
Un partit independentista de la Batllòria
Malgrat els impediments legals, SOM la Batllòria ha manifestat la voluntat de lluitar per la independència de la Batllòria i ha explicat que està estudiant estratègies alternatives per avançar amb el seu propòsit. Els independentistes, en una carta a NacióBaixMontseny, han qüestionat la legitimitat de l'adhesió de la Batllòria a Sant Celoni, que el 2027 farà 100 anys. "La dependència administrativa actual de Sant Celoni no és conseqüència d’un procés democràtic, sinó d’una annexió imposada durant la dictadura de Primo de Rivera", exposen. En aquesta línia, Jordi Prat, representant batllorienc, ha criticat "la manca d'inversions" al poble, que ha titllat de "greuge comparatiu" amb Sant Celoni. "Nosaltres volem la independència", afirma.
Segons ha pogut saber NacióBaixMontseny, SOM la Batllòria està fent els passos per constituir-se com a entitat legal i, més enllà d'això, té intenció de fer el salt a la política municipal. "Els successius governs municipals de Sant Celoni han tractat la Batllòria com un apèndix prescindible, sense reconeixement polític real ni veu pròpia", han manifestat en un comunicat a aquest diari.
SOM la Batllòria ja ha buscat assessorament d'altres grups polítics de la comarca, en concret d'Independents per la Selva, que té dues alcaldies al Baix Montseny, Arbúcies i Sant Hilari Sacalm. Els independentistes batlloriencs, per tant, estudien presentar-se sota el paraigua d'Independents de Catalunya, una coalició de partits polítics de diversos municipis catalans amb "una aposta clara per al municipalisme". L'agrupació batllorienca ja ha creat un correu electrònic per recollir documents i material que vulguin aportar els veïns sobre la història del poble i planteja fer una exposició de cara al 2027 per commemorar els 100 anys "d'agregació" a la capital del Baix Montseny.
Una reivindicació històrica
La reivindicació independentista batllorienca té precedents i la demanda ja es va articular a través d'una candidatura anomenada "Independents per la Batllòria", que es va presentar a les eleccions municipals de l'any 1987. El partit batllorienc va resultar clau per la formació de govern a Sant Celoni i va arribar a presentar una sol·licitud de segregació al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya el 1994, que no va arribar a prosperar.
L'any 2004, però, es va crear un òrgan de participació ciutadana per assegurar la representació de la ciutadania de la Batllòria, el Consell de Poble, que el procés participatiu posa sobre la taula reformar. Aquest òrgan està format per persones majors de 16 anys, representants de cadascuna de les entitats de la Batllòria i regidors de cada un dels partits polítics amb representació municipal. El consell s'organitza a través de comissions sobre els àmbits més rellevants de la vida pública que s'encarreguen de recollir les propostes de la ciutadania.
