El Montseny és un bon lloc per gaudir de la natura amb la família, d'un patrimoni arquitectònic únic i també per degustar sabors autèntics. El Baix Montseny és la llar de molts artesans i cuiners que elaboren els seus productes amb receptes que combinen tradició i proximitat. Aquests dies de Setmana Santa són una bona ocasió per descobrir aquests plats i productes ja sigui als establiments de la comarca, al Mercat Medieval d'Hostalric o la Fira ECOVITA de Riells i Viabrea, hi haurà espais reservats a la gastronomia de proximitat. A NacióBaixMonteny hem fet un recull dels aliments que formen part de la identitat del massís i que, tradicionalment, han format part de la nostra gastronomia. 

Bolets i castanyes

El Montseny és un territori molt vinculat als seus boscos. No és estrany, doncs, que alguns dels aliments més típics de la gastronomia siguin fruits silvestres recol·lectats directament de la natura. A la tardor la cuina s'omple de bolets com rovellons, rossinyols, siurenys o ceps, que solen fer-se a la brasa amb all i julivert o bé combinats amb arrossos i estofats. Fora de temporada, al Montseny, també és possible adquirir els bolets en conserves casolanes o bé assecats i envasats.

Més enllà de menjar-les torrades a la tardor, la castanya era un acompanyament per a plats dolços i salats. Avui dia, en alguns establiments, encara les serveixen en guisats o les fan servir com un ingredient més per elaborar embotits. És el cas del bull de castanya que es pot trobar a les carnisseries de Breda.

Embotits

La matança del porc ha estat durant segles una necessitat per a les llars del Montseny, que emmagatzemaven aliments per a tot l'any. Amb els anys, la matança s'ha convertit en un acte social i una festivitat per a algunes famílies i entitats, que s'apleguen un cop a l'any i comparteixen un àpat d'embotits i carn a la brasa. Això fa que al Montseny hi hagi una gran tradició d'embotits i se'n puguin trobar de tota mena a les carnisseries dels pobles. Ja siguin llonganisses, fuets, botifarres de tota classe (blanca, negra, d’ou), bulls i fins i tot varietats amb bolets o morro. Als restaurants de la comarca, doncs, també és molt recomanable demanar plats com els peus de porc o botifarres del perol amb mongetes.

Carn amb origen

Molts ramaders del Monteny continuen amb les pràctiques tradicionals. Això fa que les carns siguin de gran qualitat i, a més, es contribueixi a regular la massa forestal de camps i boscos per evitar incendis. Al Montseny s'hi poden trobar ramaders de xai, cabrit i vedella. Per això cal tastar plats com la carn amb bolets o les costelles a la brasa. A més, la llet d’aquestes vaques i, en especial, de les cabres serveix per fer formatges artesans amb caràcter propi.

El producte de la terra

Alguns horts del Montseny treballen amb agricultura ecològica i ofereixen hortalisses fresques i de temporada als mercats de la comarca. Un dels llegums més propis del territori, però, és la mongeta del ganxet, que té una denominació d'origen protegida (DOP). Es tracta d'un llegum abundant a les cartes i menús dels restaurants i que sol acompanyar els plats de carn a la brasa.

Tant ramaders com agricultors s'agrupen a l’Associació de Ramaders i Agricultors del reserva de la biosfera del Montseny, que aglutina municipis del Baix Montseny com Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu.

Cervesa i ratafia

Al Montseny hi ha petits productors que elaboren cervesa artesana, la Cervesa del Montseny, i en alguns casos vi, que havia estat una tradició més estesa antigament. De fet, pobles com Arbúcies havien arribat a tenir una gran quantitat de vinyes, és per això que a la comarca, els arbuciencs, són anomenats "vinyeros".

La ratafia també és un licor propi de Montseny que s'elabora amb nous verdes i herbes aromàtiques del bosc. Hi ha una llegenda, precisament, que diu que el nom del licor va sortir del Montseny, d'un lloc anomenat "La taula dels Tres Bisbes". El relat diu que el van batejar tres bisbes que van quedar impressionats quan la van tastar. El nom provindria de "rata fiat", que en llatí significa "queda ratificat".