Els mestres de les escoles catalanes estan convocats a la vaga aquest dimecres per reivindicar unes ràtios més assequibles i una millor dotació salarial. Als centres del Baix Montseny l'aturada també tindrà seguiment i, en el cas de les escoles rurals, s'encararà amb unes demandes específiques. És el cas de la zona escolar rural (ZER) del Baix Montseny, una agrupació de centres petits formada per les escoles Puig Drau de Montseny, El Pont Trencat de Santa Maria de Palautordera i l’Alzinar de Campins. El 100% dels docents de la ZER secundaran la vaga, però mantindran els serveis mínims que estableix el Departament d'Educació.
Aquests tres centres, segons dades pròpies, compten amb uns 160 infants d’entre un i dotze anys. Tot i que els grups a les escoles rurals són reduïts, el cap d'estudis, Quico López, explica que els docents pateixen una "sobrecàrrega" de feina a causa de la manca de professional administratiu, que s'ha d'assumir, sobretot, des de la direcció. "Som centres amb molt poc personal, però la burocràcia és la mateixa que en qualsevol altre lloc, per tant, hi ha una quantitat de tasques molt gran que hem d'afrontar a banda d'impartir classe", explica.
En aquesta línia, Quico López, ha criticat que les escoles rurals siguin "poc visibles" i que no es reconegui la complexitat de la tasca que porten a terme, en entorns que surten de la norma i amb una gran diversitat dins l'aula. Tot plegat, explica, es fa patent quan es demana assessorament al Departament d'Educació. "Com que som escoles petites, no estem contemplades a la normativa i quan tenim problema ens trobem amb el fet que no hi ha solucions específiques per a nosaltres. Com a escola rural, volem que es tingui en compte la nostra identitat", afirma.
Una de les claus per entendre la complexitat d'aquests centres és que, en una sola classe, hi ha alumnes de molts cursos diferents. A l'escola L'Alzinar, per exemple, hi ha quatre grups: un que comprèn els nens d'I3 i I4, un grup d'I5 i primer de primària, un de segon i tercer, i un grup amb alumnes de quart, cinquè i sisè de primària. Els docents, per tant, es troben amb grups multinivell i amb edats diferents a cada grup. "El mestre rural ha de ser enginyós i innovador amb les pedagogies i això el Departament no ho contempla ni ho reconeix prou", assegura López.
Dificultats per cobrir les baixes
Des de la ZER del Baix Montseny també troben a faltar més preparació per als mestres nous que hi van a treballar i afirmen que, moltes vegades, tenen dificultats per cobrir les baixes. "Ens trobem que molts mestres no volen venir a treballar a les nostres escoles i això implica que hem d'ajuntar encara més els grups classe", explica. Per tot plegat López explica que treballar en una escola rural és "molt absorbent", requereix "un esforç extra" i dedicar-hi hores fora del seu horari laboral. "Fem la nostra feina perquè és sagrada, però el professorat està cansat del fet que no se'l valori", assegura.
La "sobrecàrrega" d'aquests docents, però, no té una compensació econòmica i López lamenta que tota aquesta dedicació els impedeixi, molts cops, desenvolupar-se en altres àmbits de la vida personal. "Tenim una acumulació de tasques administratives molt alta en comparació amb altres", diu. En qualsevol cas, fan extensiva la seva reivindicació a tot el gremi, que demana millores salarials. "Al llarg dels anys, l'increment del sou dels mestres ha estat molt inferior al d'altres col·lectius, el resultat és que hem perdut poder adquisitiu", afirma el cap d'estudis.
