A 1.500 metres d'altitud i una extensió conjunta de 38.000 metres quadrats, la comarca del Berguedà, i més concretament el municipi de Fígols, acull un jaciment paleontològic únic a Europa. Es tracta de Fumanya, on l'explotació minera a celobert va deixar veure una paret de 75 graus de verticalitat amb unes reminiscències molt singulars del cretaci: 30 rastres de titanosaure. Era un 31 de març de 1985 quan els professors Lluís Viladrich i Montserrat Gorchs els van distingir i van impulsar l'estudi d'allò que inicialment ningú creia que fos res i que es va acabar confirmant com un patrimoni paleontològic extraordinari. Ara, el Centre d'Interpretació de Fumanya, obert el 2017, fa un pas més per a la divulgació d'aquest jaciment amb un nou itinerari que permet al visitant acostar-se més a la paret i gaudir de més a prop d'aquestes petjades.

La nova Ruta del Cretaci consta d'un recorregut d'un quilòmetre i mig que es constitueix en una passarel·la amb diferents punts de mirador i un pont penjant al darrer tram. L'obra ha comptat amb una inversió d'aproximadament 650.000 euros, cofinançats entre el Programa Feder, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Fundació La Caixa, que s'han coordinat i licitat per part del Consell Comarcal del Berguedà. El nou atractiu es podrà gaudir a partir del 24 de març, coincidint amb l'inici de la nova temporada del Centre, i tant l'ens comarcal com la gerència del centre esperen que serveixi per impulsar aquest patrimoni: "Volem continuar reforçant i potenciant el jaciment del paleontològic al Berguedà", ha afirmat el president del Consell, Ramon Caballé.

Els representants polítics han pogut gaudir d'una visita prèvia a la inauguració per conèixer de primera mà el recurs i les possibilitats que representa el nou itinerari. "Ens hem de felicitar perquè un projecte que hi va haver dificultats perquè es pogués entomar s'hagi fet realitat d'una manera molt digna", ha remarcat el vicepresident i conseller de Projectes Comarcals, Moisès Masanas, que ha incidit que els recursos culturals de l'Alt Berguedà han de servir per dinamitzar el territori i incentivar que la gent hi continuï apostant. "Hem de vetllar per tots els projectes que donin valor afegit i que ens permetin que no perdem la vida als nostres pobles", incidia el vicepresident, que també ha fet esment d'altres recursos singulars de la zona com el Museu de les Mines de Cercs, el Centre Astronòmic del Pedraforca o el Museu del Ciment de Castellar de n'Hug.
 
També ha celebrat l'actuació l'alcalde de Fígols, Otger Calduch, que ha agraït la tasca del Consell a l'hora de tirar endavant l'actuació i a la resta de batlles de la zona per interessar-se pels treballs. Així, l'alcalde ha aprofitat l'ocasió per avançar que, aquest 2024, "està prevista una inversió de 180.000 euros per instal·lar uns dinosaures de mida real i uns vinils explicatius de les petjades". En definitiva, unes accions per garantir "que la gent vulgui venir i repeteixi" i així, "consolidar els museus de muntanya". 

Crida al Departament de Cultura

L'acte de presentació ha servit per unir bona part de les alcaldies de l'Alt Berguedà, ja que s'han apropat al Centre, a més d'Otger Calduch, Urbici Malagarriga, de Cercs; Lluís Cadena, de Vallcebre; Ferran Sayes, de Guardiola de Berguedà; Dolors Jiménez, de Saldes; i Josep Maria Peixó, de la Nou de Berguedà. Juntament amb els representants del Consell Comarcal, han gaudit d'una visita guiada a càrrec de la directora del Museu de les Mines de Cercs i responsable del Centre d'Interpretació de Fumanya, Alba Boixader. 

Boixader ha començat celebrant que "el nou recorregut ens dona un gran ventall d'oportunitats, perquè farem visitable el jaciment", recalcant l'esforç del Consorci de la Ruta Minera i d'un grup de berguedans per fer possible la posada en marxa del Centre el 2017, per on han passat ja més de 42.000 persones. De fet, la instal·lació de les passarel·les ha estat possible després que el Departament de Cultura hagi destinat 400.000 euros a l'estabilització del massís rocós on llueixen les petjades.
 
Però la directora del Museu de les Mines de Cercs té clar que no n'hi ha prou, i que Cultura ha d'implicar-se més en la preserva d'aquest patrimoni únic. "El paleontòleg territorial de la Generalitat és el que ha d'apostar per la conservació de les petjades", ha emfatitzat Boixader, que ha recordat que "l'ajuntament d'un poble de 37 habitants o un museu local no podem invertir en la conservació del jaciment". "Aquest patrimoni té 65 milions d'anys, i si bé és cert que el patrimoni dura el que dura, s'ha de vetllar", ha reclamat la directora, que ha afegit que "la conservació és molt important tenint en compte la verticalitat de la paret".

Sigui com sigui, i més enllà de les petjades, el llegat paleontològic de Fumanya també s'explica a través de la geologia i les varietats de minerals i roques visibles a la zona i que expliquen l'evolució del món des de la Pangea. Un relat que al Berguedà queda unit pel passat miner de la comarca i com l'explotació i la transformació del paisatge van desembocar, en aquest cas, en una descoberta inigualable. D'altra banda, a Fumanya també s'han pogut localitzar fòssils de plantes com una fulla de palmera o el rastre d'un tronc, i d'animals d'aigua com un cocodril, una tortuga o una rajada, així com restes de pell de dinosaure.