Un any més, el Dijous de Corpus ha marcat un dels moments àlgids dels cinc dies de la festa berguedana més internacional. Un salt de plens radiant ha estat el caramel perfecte en una plaça que s'ha mostrat pletòrica, i també una mica massificada, al llarg de les dues primeres rondes de salts de la nit.
Mentre que l'endarreriment per la pluja feia pensar en un inici de la nit no tan concorregut, les ganes de Patum s'han acabat sobreposant, cosa que s'ha traduït en una arrencada interrompuda pels Turcs i Cavallets just després que el conjunt de la plaça Sant Pere hagi cantat amb força i a l'uníson Els Segadors. Tampoc ha pogut començar amb placidesa el seu primer ball l'Àliga, que novament, ha requerit la intervenció de la megafonia del consistori per poder començar el salt, així com els dos conjunts de Nans.
D'aquesta manera, al llarg de la primera ronda de salts, les comparses han hagut de fer mans i mànigues per situar-se al centre de la plaça i fer els seus balls. Una mica més accessible es presentava la plaça en la segona tanda, malgrat que l'aparent amplitud ha quedat ràpidament dissipada per un succés inèdit: algú s'ha endut un punyal d'un dels Cavallets mentre tornava als baixos de l'Ajuntament després del seu salt.
Les Maces i les Guites han pogut saltar amb normalitat, per aquell respecte lligat al foc. Més hi han hagut de batallar, novament, l'Àliga, els Nans Vells i els Nans Nous. I mentre els salts s'anaven encadenant, sense que la pluja tornés a fer acte de presència i, en conseqüència, sense pertorbar el desenvolupament de la jornada patumaire, la plaça de la Ribera era un bullici. La vidalba, els vestits i les carotes anaven conformant el centenar de plens que, ja passada la mitjanit, han omplert de foc la plaça Sant Pere i la de Doctor Saló.
La imatge ha estat, com sempre, apoteòsica. Els Plens porten a la plaça una petita porció de l'infern durant uns minuts, acompanyats d'una música que abraça tots els saltadors fa d'aquest moment únic i ple de vida.