03
de novembre
de
2023, 12:40
El conjunt patrimonial del Clot del Moro de Castellar de n’Hug ha estrenat un circuit amb senyalització interpretativa que permet descobrir o ampliar els coneixements d’un dels bressols de la industrialització de la comarca. Aquest dijous ha tingut lloc l’acte d’inauguració, que ha comptat amb la presència del president del Consell Comarcal del Berguedà, Ramon Caballé; el president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, Lluís Vall; el director del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNTEC), Jaume Perarnau; la coordinadora del Museu del Ciment, Anna Garcia; i l’alcalde de Castellar de n’Hug, Salvador Juncà.
Les obres han consistit a millorar i condicionar diferents espais de l’entorn del Museu del Ciment de Castellar de n’Hug i l’estació del carrilet per crear un itinerari del conjunt monumental del Clot del Moro. Es tracta d’un recorregut que complementa les visites als recursos existents i crea espais per al lleure. Aquesta intervenció permet reivindicar aquest conjunt fabril alhora que relliga i recupera de l’oblit tots aquells edificis relacionats amb l’antiga fàbrica de ciment Asland i que es troben al seu voltant, perquè els usuaris coneguin millor les característiques d’aquesta colònia, la seva gènesi i història. D’aquesta manera es vol fomentar la difusió i el coneixement d’un patrimoni industrial de primer ordre.
Els treballs formen part de les actuacions previstes dins del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació Una nova mirada al Llobregat, el riu més treballador del món finançat pels fons Next Generation EU de la Unió Europea dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’estat espanyol concedit a la comarca per un valor global de 2,5 milions d’euros. La realització del circuit ha costat 43.255,46 euros amb l’IVA inclòs.
El recorregut s’ha creatal voltant de la fàbrica i comprèn tota la colònia del Clot del Moro. Transcorre per elements que havien estat emblemàtics i que el pas del temps i la manca de manteniment han esborrat o malmès. El visitant podrà fer el circuit seguint uns tòtems informatius que trobarà a cada punt d’interès i els senyals verticals de direccionalitat que guien als usuaris. Els tòtems inclouen un mapa del recorregut per ubicar al públic en cada parada i fer visible la totalitat del conjunt patrimonial i els edificis o restes que el componen. Per dur-ho a terme s’ha fet una neteja i condicionament de tot el camí. Els punts i tòtems existents s’incorporen a l’actual circuit.
.jpg)
Els indrets que configuren aquest circuit són: l’estació del carrilet i el pont Asland, la fàbrica Asland i els edificis complementaris, la central hidroelèctrica (on hi havia hagut la fusteria), els forns de calç i la canonada, el jardí del xalet Güell, el xalet Güell, la bàscula i la cotxera, l’ermita de sant Jaume, els habitatges dels treballadors de la cimentera (no es conserven, però sí que se sap a on eren) i el safareig, el xalet on vivien els enginyers, una pedrera o la caserna de la guàrdia civil.
Amb aquesta actuació es deixa la porta oberta a la possibilitat de fer-ne una segona fase que recorri la totalitat del territori a través d’una xarxa de camins que vagi més enllà de la colònia i que uneixi els elements que van ser claus de la industrialització en aquesta zona i també al Berguedà: l’aigua al naixement del riu Llobregat i les mines de carbó que hi havia a la serra del Catllaràs a la Pobla de Lillet.
Les obres han consistit a millorar i condicionar diferents espais de l’entorn del Museu del Ciment de Castellar de n’Hug i l’estació del carrilet per crear un itinerari del conjunt monumental del Clot del Moro. Es tracta d’un recorregut que complementa les visites als recursos existents i crea espais per al lleure. Aquesta intervenció permet reivindicar aquest conjunt fabril alhora que relliga i recupera de l’oblit tots aquells edificis relacionats amb l’antiga fàbrica de ciment Asland i que es troben al seu voltant, perquè els usuaris coneguin millor les característiques d’aquesta colònia, la seva gènesi i història. D’aquesta manera es vol fomentar la difusió i el coneixement d’un patrimoni industrial de primer ordre.
Els treballs formen part de les actuacions previstes dins del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació Una nova mirada al Llobregat, el riu més treballador del món finançat pels fons Next Generation EU de la Unió Europea dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’estat espanyol concedit a la comarca per un valor global de 2,5 milions d’euros. La realització del circuit ha costat 43.255,46 euros amb l’IVA inclòs.
Un recorregut pel llegat industrial a l’aire lliure
El recorregut s’ha creatal voltant de la fàbrica i comprèn tota la colònia del Clot del Moro. Transcorre per elements que havien estat emblemàtics i que el pas del temps i la manca de manteniment han esborrat o malmès. El visitant podrà fer el circuit seguint uns tòtems informatius que trobarà a cada punt d’interès i els senyals verticals de direccionalitat que guien als usuaris. Els tòtems inclouen un mapa del recorregut per ubicar al públic en cada parada i fer visible la totalitat del conjunt patrimonial i els edificis o restes que el componen. Per dur-ho a terme s’ha fet una neteja i condicionament de tot el camí. Els punts i tòtems existents s’incorporen a l’actual circuit.Els assistents a la presentació del nou circuit pel conjunt patrimonial del Clot del Moro Foto: Consell Comarcal del Berguedà
Els indrets que configuren aquest circuit són: l’estació del carrilet i el pont Asland, la fàbrica Asland i els edificis complementaris, la central hidroelèctrica (on hi havia hagut la fusteria), els forns de calç i la canonada, el jardí del xalet Güell, el xalet Güell, la bàscula i la cotxera, l’ermita de sant Jaume, els habitatges dels treballadors de la cimentera (no es conserven, però sí que se sap a on eren) i el safareig, el xalet on vivien els enginyers, una pedrera o la caserna de la guàrdia civil.
Amb aquesta actuació es deixa la porta oberta a la possibilitat de fer-ne una segona fase que recorri la totalitat del territori a través d’una xarxa de camins que vagi més enllà de la colònia i que uneixi els elements que van ser claus de la industrialització en aquesta zona i també al Berguedà: l’aigua al naixement del riu Llobregat i les mines de carbó que hi havia a la serra del Catllaràs a la Pobla de Lillet.