El Ramon Miquel Safont és propietari i responsable de l'Arxiu Familiar Galderic Safont. La seva passió pel col·leccionisme, la vocació per divulgar la història de Berga i l'objectiu de preservar la memòria del seu germà l'han impulsat a crear un fons carregat de peces i documents que permeten fer-se una idea clara de la manera de fer i les normes de la societat els darrers 800 anys. Aquest "col·leccionista d'ànimes", com l'anomenen els amics, ha treballat des de fa més de 20 anys en un objectiu de vida que espera culminar, en un futur, obrint un espai físic per acollir tot el material adquirit.
Quan comença a conformar el fons?
L'Arxiu Familiar Galderic Safont neix amb la voluntat de deixar un llegat a les futures generacions amb el nom del meu germà, per tal de fer-lo immortal d'alguna manera. El Galderic, malauradament, va morir amb 32 anys i sense fills, i jo que just començava a introduir-me en el món del col·leccionisme vaig pensar que recopilant i divulgant la història local seria una bona manera.
Com van ser els primers passos en el món del col·leccionisme?
Va ser fa uns 22 anys com una cosa puntual, perquè la meva afició als llibres em va portar a comprar-ne algun d'antic de tant en tant. Recordo que una de les primeres peces amb valor me la va regalar el meu amic Nemesi Solà, un gran home que va morir l'any passat, i era el llibre Efemèrides Berguedanes. Crec que aquest va ser el pas cap a la passió i quasi obsessió d'avui dia.
De quantes peces està conformat el fons?
En tinc moltíssimes. De documents en tinc centenars de milers, i els llibres n'han de sumar més de 10.000. També tinc un fons de fotografia i postal força important, a més d'altres objectes variats.
S'ha centrat en algun àmbit?
Les meves peces són principalment de Berga i el Berguedà. Vaig començar amb la idea de comprar i conservar tot el que trobés de la ciutat, que n'hi havia i encara n'hi ha per aparèixer, però va arribar un punt, quan ja havia tocat documents, llibres i pintures, que vaig fer curt, així que vaig ampliar el cercle a la resta de la comarca. I quan passa el temps i ja tampoc trobes res del Berguedà, optes per adquirir peces d’Osona, del Bages i d'arreu del món, perquè he tingut la sort de poder viatjar una mica i sempre he comprat alguna cosa a cada lloc.
I entre tots el material, sap quina és la peça més antiga?
L'element més antic és un pergamí de l’any 1033 que precisament no és de Berga ni del Berguedà. De la comarca, ara no tinc present quin seria el que té més anys, però sí que tinc documents a partir de l'any 1200.
Si hagués de destacar algunes peces, ja no pel seu valor econòmic sinó per la seva estima, quines serien?
N'hi ha moltes. Em ve al cap la col·lecció de programes de la Patum i un fuet fet pel meu besavi. També disposo de dos àlbums complets que vaig comprar-li a un drapaire gairebé de rebot, perquè el vaig anar a veure per una altra cosa. Consta d'un bon nombre de fotografies del Regiment Pirinenc Número 1 de Catalunya, i que com he pogut saber amb els anys, les va fer un sergent del grup. De fet, crec que soc una de les persones que té més fotografies d'aquest regiment a Catalunya.
Quin procés segueix per adquirir el material?
La meva primera aproximació a aquest món va ser en un mercat de Girona, organitzat precisament per Nemesi Solà. De mica en mica vaig anar coneixent tots els mercats d’antiguitats de Catalunya i vaig anar a parar a pàgines com Ebay i Todocolección. Al principi, érem molt poca gent interessada a comprar peces de Berga, i les diferents interaccions em van permetre conèixer molts llibreters que també m'avisaven quan aconseguien alguna cosa. Quan ja tens aquestes fonts controlades, passes a la següent fase, que és el boca-orella. Als meus amics i coneguts sempre els he insistit que si tenen alguna casa vella, que no llencin els documents que hi trobin perquè jo els hi compro, arribant al punt que la gent em dona les coses o m'avisa quan sap de moviments de compravenda de cases velles.
"Molta gent s'ha adonat que és fàcil tenir continuïtat històrica passant els teus documents, llibres i fotografies a algú que et garanteixi la seva pervivència"
Aleshores, la gent el contacte ja directament?
Sí. Crec que molta gent s'ha adonat que és fàcil tenir continuïtat històrica passant els teus documents, llibres i fotografies a algú que et garanteixi la seva pervivència. Sempre he apel·lat a les institucions, però és cert que la major part de les vegades, la gent més humil o que no té no material amb un valor històric, es troben que no els hi accepten enlloc. Jo ho recullo tot, perquè potser la història d’una persona en particular no té un gran pes nacional, però localment, i si uneixes els fils de les històries de diverses persones, sí que podràs fer un bon recull de memòria. Tothom té dret a passar a la posteritat.
És habitual trobar material berguedà arreu de Catalunya?
Crec que és una evidència que hem arribat tard a protegir el nostre patrimoni. Al nostre voltant, la gent es va conscienciar abans que nosaltres, i em fa ràbia que no haguem sabut valorar i conservar el nostre llegat. L'església de Sant Quirze de Pedret és excepcional, però tot el seu interior està fora de la comarca. És trist que ens haguem de desplaçar quilòmetres per veure peces que són originals d'aquí. I encara com no es van endur l'església sencera, perquè aquestes bestieses es feien. Però ja no parlem de fa segles ni dècades, sinó d'una realitat vigent, perquè fa cosa d'uns mesos es van endur l'Arxiu Parroquial, que consta de documents de Berga des de l'any 900 i fins a l'actualitat.
I quin és l'objectiu final d'aquesta recol·lecció de material?
La fita d'aquest projecte de vida consta de dues fases. La primera ha estat la d'adquirir moltes peces, i la segona i que m'agradaria començar a fer realitat és situar tot aquest material en un espai físic perquè la gent pugui consultar-lo i gaudir de la seva història local. El lloc el tinc clar: al Barri Vell, per contribuir a donar-li vida.
La voluntat és compartir i divulgar?
Totalment. D'alguna manera, també ho penso com la meva crossa quan em jubili. Hi ha qui va a caminar, altres que aprenen fotografia, i jo el que desitjo és anar cada dia al carrer Major, obrir les portes del meu Arxiu i passar-me les hores rebent a la gent amb inquietuds de descobrir la nostra història i el nostre patrimoni.
"El que desitjo és anar cada dia al carrer Major, obrir les portes del meu Arxiu i passar-me les hores rebent a la gent amb inquietuds"
Quina evolució o terminis desitjaria que tingués aquest projecte?
Amb la meva dona just hem comprat un espai físic. Val a dir que el lloc no és el més adequat perquè és un segon pis sense ascensor, però el vam comprar més amb el cor que amb el cap. Ara ens trobem amb un pis de 200 metres quadrats on s'hi han de fer moltes obres, i jo soc funcionari i arribo on arribo, així que he de fer les coses amb passos de formiga. Espero poder canviar d'ubicació en cinc anys, en un lloc que és una planta baixa i que tothom hi podrà tenir accés, que també està al carrer Major. De moment, però, només és un propòsit.
Dins el món del col·leccionisme, ha conegut a més gent amb la mateixa vocació?
Et diria que la majoria dels col·leccionistes es dediquen a aquest món durant el temps que consideren gairebé com una afició, però tenint clar que quan els hi marxi el cuc ho vendran tot al millor postor. Jo no soc cap compravenda, al contrari, hi perdo molts diners perquè vull que aquesta inversió quedi per sempre a la meva ciutat. I amb aquest pensament no he conegut encara ningú.
No ha pensat mai a cedir-ho a organismes o institucions públiques?
És una pregunta que em fan sovint. Jo penso que si tenim l'Arxiu Comarcal del Berguedà, i a més, neix un altre espai amb fons documental i gràfic obert a la consulta, és una riquesa per Berga. A més, egoistament parlant, vull que tot això que he treballat al llarg de més de vint anys porti el nom del meu germà.
I amb les administracions, ha tingut interacció?
Tinc molta relació amb l’Ajuntament de Berga des que l’Ivan Sànchez forma part del consistori, i també amb les responsables del Museu Comarcal de Berga, l'Alba Perarnau i la Marta Freixa. Darrerament, també estem en contacte amb el Salvador Vinyes, amb qui hem impulsat plegats algunes mostres i pròximament en presentarem una de nova. Ja en el sector privat, col·laboro amb l'Àmbit de Recerques del Berguedà i la seva publicació, L'Erol, a través de la Rosa Serra i omplint en cada número un article amb documents de l'Arxiu Familiar Galderic Safont.
Pràcticament, podria fer exposicions a tots els municipis de la comarca.
Sí, i ho he intentat, però això no ven. Sempre m'he acostat als ajuntaments sense buscar cap mena de lucre, cedint els drets i facilitant-ho tant com he pogut, però no és d'interès.
Així, seguint el fil històric dels documents que ha pogut trobar, creu que hi ha alguna època o episodi poc documentada?
Jo no soc historiador, però em sorprèn el poc material que apareix de Berga i el Berguedà amb la història tan intensa que hem viscut. Crec que falten per aparèixer molts registres i més documentació del Corpus. Penso que tenim molt material per trobar encara, que s'ha quedat en algun lloc, no sé on. Tot i això, a Berga estan molt clares totes les èpoques i la nostra història està bastant definida, però falta volum.