El Museu del Ciment de Castellar de n'Hug rebrà una inversió d'1,7 milions d'euros provinents del fons Next Generation, Feder i de la Generalitat, propietària de l'equipament. Asland és la primera fàbrica de ciment que es va construir a Catalunya i destaca per la seva arquitectura esglaonada que ajudava a beneficiar-se de la força de la gravetat en tot el procés productiu. La fàbrica, que va tancar el 1975, donava feina a uns mil treballadors i va servir per fer arribar el ferrocarril a una comarca eminentment rural. La inversió que ara es planteja doblarà el recorregut visitable i permetrà obrir nous espais, com un mirador. Tanmateix, tot plegat forma part d'un pla molt més ambiciós per recuperar tot el complex, el seu entorn i fer-lo accessible.

La fàbrica Asland del Clot del Moro de Castellar de n'Hug va funcionar del 1904 fins al 1975 i va ser la primera empresa de ciment portland a Catalunya. La va fundar Eusebi Güell juntament amb altres socis i amics quan es van adonar que aquest tipus de material podria tenir molta sortida i molta demanda al país. La coordinadora del Museu del Ciment, Anna Garcia, explica que el Clot del Moro era el lloc "perfecte" per situar-la bàsicament per tres motius: el principal era per la pedra calcària i les argiles que hi havia a prop, però també perquè hi havia el carbó per fer funcionar la fàbrica i l'aigua del riu Llobregat.

Tot plegat va fer que decidissin ubicar-la en aquest punt estratègic, malgrat que l'únic problema important era el transport, ja que calia fer-hi arribar també tota la maquinària des dels Estats Units i després fer arribar el ciment als compradors. L'obertura de la fàbrica Asland va suposar una potent injecció de diners per la zona i un gran desenvolupament econòmic i d'infraestructures en una zona totalment rural. Anna Garcia destaca que aquest és un aspecte rellevant perquè arran de la fàbrica "es va crear el carrilet fins a Guardiola de Berguedà, un locomòbil, la canonada de l'aigua del riu Llobregat, les mines de Carbó del Catllaràs o el telefèric".

D'altra banda, també va significar un gran atractiu migratori cap a la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug de persones que venien a treballar que s'hi van acabar establint. Precisament, el tren que unia Barcelona amb Berga i fins a la fàbrica també va afavorir aquest flux. Per Garcia, és paradoxal i lamenta que una comarca on a principis de segle XX hi havia tren, avui dia hagi desaparegut.

[h3]Una arquitectura singular que aprofita la força de la gravetat[/h3]
La fàbrica Asland va ser singular no només per la tecnologia totalment innovadora a base de forns rotatoris que utilitzava, sinó també per la seva construcció. L'edifici va ser dissenyat als Estats Units i es va construir amb volta catalana de maó de pla. La coordinadora del museu ha explicat que l'objectiu de l'arquitecte era poder aprofitar la força de la gravetat en el procés productiu i per això es va edificar la fàbrica en forma de cascada. "Des de dalt a la pedrera, des d'on s'extreia la pedra i les argiles, tot el procés anava baixant i així s'estalviava energia. Això va ser una gran innovació", ha destacat. Aquest fet el fa un edifici singular i per això l'any 2005 la fàbrica i el seu entorn van ser declarats un bé cultural d'interès nacional.

L'alcalde de Castellar de n'Hug, Salvador Juncà, ha explicat que quan la fàbrica tancar, el 1975, ja ho havia anat fent de forma gradual i no va suposar una estocada per la comarca. De fet, molts dels treballadors van ser reubicats a una altra fàbrica que la companyia tenia a Montcada i Reixach, molt més ben situada pel que fa a les comunicacions. La manca de manteniment dels darrers temps i el fet de voler-se vendre la maquinària d'una manera ràpida i a l'engròs no van ser bons aliats per l'estructura dels edificis del complex. "Per endur-se el ferro van desfer murs, van deixar parets mig penjades i amb el pas del temps ha anat caient tot", ha lamentat Juncà. La instal·lació d'una fàbrica tèxtil durant uns anys al costat de la pedrera i la deixadesa general de la zona sumat als embats meteorològics van acabar per esfondrar algunes de les parts.

[h3]Inversions en el marc d'un projecte molt més ambiciós[/h3]
Durant els últims anys, des de l'obertura del museu l'any 2002, s'han anat executant petites intervencions per millorar l'espai. Amb tot, la inversió més important arriba ara amb 1,7 milions d'euros. Per Anna Garcia ara és un "moment rellevant de canvis", amb un projecte de tot el complex que tot just estan elaborant, i del qual aquesta inversió és el primer pas. A grans trets, les obres que hauran d'estar enllestides el 2024 permetran doblar el recorregut visitable del museu i farà accessible la part alta de la fàbrica, amb un mirador des d'on observar tot el complex. Els diners també han permès consolidar estructures i, per exemple, s'han pogut posar al descobert algunes galeries que servien de connexió entre les diferents naus.

Segons Garcia, però, aquest és un primer pas d'un projecte molt més ambiciós que no només ha de permetre explicar la història de la fàbrica amb l'edifici, "sinó també tot el seu conjunt". "La colònia, els elements que tenim al voltant, la Caserna de la Guàrdia Civil, el xalet de Gaudí, la canonada que arribava a Casteller de n'Hug, fer un projecte amb les rutes que feien els treballadors per arribar la fàbrica, entre d'altres, i poder explicar tot el patrimoni que ens ha deixat la fàbrica", ha explicat Garcia.

Un dels objectius també és deixar descoberta la nau central de la fàbrica, que amb el sostre esfondrat podrà actuar de gran plaça per acollir concerts o actuacions. El pendent també juga en contra de l'accessibilitat i és per això que Garcia planteja que caldria redissenyar la rampa per on es feia arribar el carbó perquè pugui convertir-se en una via d'accés factible per tothom a tots els espais.

Els últims propietaris, Lafarge-Asland, van vendre per un preu simbòlic la fàbrica a la Generalitat de Catalunya l'any 1996. Actualment, està adscrita al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El juny de 2005 la fàbrica i el seu entorn van ser declarats bé cultural d'interès nacional.