La Fia-faia és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

S'han complert tots els pronòstics. Les falles del Pirineu són, des d'avui, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Després d'uns dies d'angoixa i espera per conèixer el veredicte de la UNESCO, l'organisme ha fet oficial aquest dimarts el seu reconeixement a la candidatura "Festes del foc del solstici d'estiu dels Pirineus", que inclou 63 pobles de Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i Aragó, i entre les quals es troba la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola.

Totes aquestes festes tenen orígens molt antics, precristians de culte al sol molt relacionades amb l'èxit de les collites, i l'arribada del bon temps amb el solstici de l'estiu. No obstant això, algunes també es relacionen amb la fecunditat, fer fora els mals esperits o els rituals solars.

Entre elles, a part de la Fia-faia, també s'hi troben algunes festes molt populars al Pallars, com les falles d'Isil, on és tradició la baixada de grans troncs encesos de la muntanya. Com a representants pallaresos també formen part de la candidatura les falles de la Pobla de Segur i les d'Alins. Més enllà trobem, entre d'altres, les de Boí, Taüll, Erill-la-Vall, Barruera, Durro, El Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a l'Alta Ribagorça, les falles d'Arties i Les, a la Val d'Aran.

Per demà hi ha organitzats una sèrie d'actes coordinats entre tots els municipis fallaires, que tindran lloc conjuntament a les 19:30h. A Bagà i Sant Julià de Cerdanyola en què es farà un repic de campanes i es cremaran algunes faies. Per altra banda, a Isil, Alós i València d'Àneu es farà un acte on també hi haurà xocolatada, i a la Pobla de Segur s'encendrà la foguera i una falla. A més, també es llegirà el manifest de tots els pobles fallaires.

Màxims històrics

La Fia-faia és una de les tradicions més antigues de l'Alt Berguedà, que se celebra cada any per cridar el bon temps i la bonaventura en les collites i que, en els darrers anys, ha tornat a revifar com una de les festes més estimades de l'Alt Berguedà. De fet, aquesta havia passat mals moments ara fa uns 20 anys, fins al punt que, a Sant Julià de Cerdanyola havia quedat gairebé al límit de l'extinció.

No obstant això, l'engrescament de la gent gran i el canvi de tendència va funcionar com una injecció d'optimisme per a la festa que, segons va poder confirmar NacióBerguedà, va arribar a màxims de participació durant l'any passat. Lluís Esperver, un dels faiers de Bagà més experimentats i amb més de 40 anys de Fies-faies a l'esquena explicava que s'havia arribat a un "màxim històric", amb tantes torxes que no hi cabien a la plaça Porxada.

Aquest any, però, s'espera que aquest nombre de participació encara augmenti més, superant les 500 faies, i amb un aire especial, després d'aquesta esperada proclamació.

Les torxes de la Fia-faia estan fetes amb Chephalaria leucanta i poden arribar als tres o quatre metres, amb un gruix que pot superar els dos pams. En el cas de Sant Julià de Cerdanyola, l'herba envolta un pal i, a Bagà, aquesta mateixa es lliga amb cordes i se sosté directament amb les mans.

VÍDEOS Les falles, una tradició pirinenca que ja és Patrimoni de la Humanitat

GALERIA DE FOTOS de la Fia-faia (Pere Gendrau)