L'escriptor andorrà Iñaki Rubio reconstrueix l'estada transformadora de Picasso a Gósol el 1906

'Pau de Gósol. Picasso al Pirineu' és el títol de la novel·la que recull com l'ambient de muntanya i les dones d'aquella localitat aïllada van ser una important font d'inspiració

Nació
01 de setembre de 2023, 10:40
L'escriptor Iñaki Rubio amb la perspectiva de Gósol al darrere que Picasso veia des de la seva habitació
L'escriptor Iñaki Rubio amb la perspectiva de Gósol al darrere que Picasso veia des de la seva habitació | ACN / Laura Busquets
L'escriptor andorrà Iñaki Rubio ha reconstruït en una novel·la l'estada transformadora dePablo Picasso a Gósol el 1906, un poble aïllat i inhòspit en aquella època. Van ser només uns mesos, però li van permetre trobar la inspiració que li faltava enmig de l'ambient de muntanya i d'una localitat plena de dones (els homes estaven lluny de casa o de pas fent feines itinerants com pastors i traginers). Aquell ambient rural era completament diferent dels ambients urbans de París i Barcelona que l'artista freqüentava, i un vertader punt d'inflexió en un moment de bloqueig artístic per al qual va decidir allunyar-se de la ciutat francesa. Rubio ho recull a Pau de Gósol. Picasso al Pirineu amb el segell de Comanegra.

L'escriptor era conscient que s'ha escrit i investigat molt sobre aquest artista universal. L'estada de Picasso a Gósol en la seva joventut, però, era fins ara un període molt desconegut. Amb 24 anys, Picasso treballava i malvivia amb la seva primera parella estable, Fernande Olivier. Malgrat alguns èxits, encara no era conegut més enllà dels cercles especialitzats de París i Barcelona. El 1906, un bloqueig va frenar en sec la seva producció amb l'encàrrec del retrat d'una amiga il·lustre i benefactora, Gertrude Stein. Va ser en aquell moment quan va decidir abandonar París a la recerca de noves inspiracions. A proposta d'un amic metge, l'indret escollit va ser una petita localitat del Berguedà: Gósol, un poble remot i aïllat en aquella època i envoltat de muntanyes.

La curiositat d'Iñaki Rubio parteix del dibuix titulat Pageses d'Andorra, ja que ell també és andorrà. Però el que realment el va "fascinar" i animar a escriure la novel·la va ser "la imatge d'un Picasso molt jove, que es busca a si mateix, que intenta construir una identitat i fuig de París per treballar amb màxima llibertat i aïllat del món", explica l'escriptor durant una visita pels racons més importants de Gósol que apareixen a la novel·la. "M'atreu molt que estigués en la seva primera gran crisi creativa -el retrat de Gertrude Stein ja el tenia fet però li faltava el rostre i això el frustrava- i quan retorna acaba el quadre en una tarda i sense tornar a veure la model", remarca.


Més de 300 obres en dos mesos

Segons recull Rubio, hi va anar amb la seva parella amb la idea de tenir el seu primer fill i va ser una experiència "feliç i molt prolífica": més de 300 peces artístiques, entre esbossos, dibuixos i olis, entre d'altres, en dos mesos. "Aquí comença a experimentar sense por que ningú xafardegi ni entri a l'estudi, comença a trencar amb perspectiva, la figuració dels retrats", detalla l'autor, i desenvolupa un element essencial en la seva obra: la màscara. Per l'escriptor, la talla romànica de la verge de Gósol, barrejat amb el món rural i el pensament màgic del Pirineu, que també es fusiona amb la religiositat, fan que Picasso ho assimili i arribi a la idea de la màscara, "la de representar algú, no fidelment de forma natural, sinó amb la màscara que el representa amb ell".

Un altre element destacat de la seva estada a Gósol va ser la descoberta d'un altre tipus de dones a les que Picasso no estava acostumat i que el fascinen. "Aquí troba dones empoderades, que porten la casa, els horts, els animals domèstics, que són les que manen perquè els homes, la majoria estan fent feines itinerants", afirma Rubio. D'entre elles, destaca una figura misteriosa, l'Hermínia, i que el pintor retratarà moltes vegades i a qui també la novel·la intenta seguir la pista.

L'artista va viure amb tanta intensitat aquell viatge que va passar a signar la seva correspondència com a Pau de Gósol durant la seva estada al poble. Per escriure la novel·la, Rubio s'ha basat en documents històrics, com les cartes que va escriure i el dietari i també ha conversat amb habitants del poble així com amb alguns especialistes d'aquell període artístic. A més a més, ha estat dels pocs que ha pogut entrar a la casa on va estar-se l'artista, la fonda de Cal Tampanada, tancada durant dècades. Una casa particular que no es pot visitar. "Explico fets reals, comprovats i estudiats per especialistes, però amb les eines del novel·lista, que és el que jo soc", afirma, "explicades des de l'emoció i la literatura".
 

Iñaki Rubio davant Cal Tampanada, la fonda on Picasso va viure durant la seva estada a Gósol Foto: ACN / Laura Busquets


La llavor del quadre més important del segle XX

Un dels fets més rellevants és que Gósol també va ser la font d'inspiració per al quadre més important del segle XX, Les demoiselles d'Avignon, perquè obre el camí a una nova etapa en la història de l'art, l'art modern. Per a l'escriptor, es diu que aquell quadre el va pintar a París però, des del seu punt de vista, en realitat va ser concebut a Gósol. "La seva estada és fonamental perquè és on troba els elements que després desenvoluparà a París i amb això trencarà la tradició renaixentista de 400 anys i n'inventarà una de nova".  

"És curiós que sigui tan poc conegut i aquest és un dels motors per voler-ho explicar", admet Rubio. Entre els motius que ho explicarien destaca que el Picasso d'aquella època era un desconegut i hi ha molt poca documentació escrita. Així mateix, durant molts anys el món acadèmic va incloure l'etapa artística de Gósol -amb els seus ocres particulars- a l'etapa rosa, tot i que poc hi tenen a veure, des del seu punt de vista.