Era l'any 2013 que el Cinema Catalunya de Berga abaixava definitivament la persiana, malgrat els intents d'uns aficionats al setè art de mantenir obert l'espai a través d'unes subscripcions que no van acabar prosperant. La capital del Berguedà es convertia en un exemple més del desgast d'un model de difusió cinematogràfica en el qual subsisteixen les grans cadenes i els multicines. Però l'empenta d'un petit reducte decidit a què el cinema continuï viu a Berga ha permès que, des del 2015, la història s'hagi girat com un mitjó fent néixer el Cinema Patronat.
Quan Ramon Gassó va accedir a la presidència de l’Associació 9.5 mm Grup Internacional Cinematogràfic va tenir clar que l'entitat s'havia de diversificar i, més enllà de popularitzar el format de 9,5 mil·límetres i promoure la cultura cinèfila, s'havia de traslladar formalment a Berga per "recuperar les projeccions de cinema a la ciutat". "No parlàvem d’una sala de cinema perquè no sabíem quin resultat tindríem, però volíem facilitar una oferta que va anar creixent a poc a poc, malgrat la incredulitat de la gent", explica Gassó, que també afirma que l'espai que tradicionalment havia acollit el cinema no era una opció: "Era impensable, per les dimensions i perquè s'hi haurien d'haver fet unes reparacions que no podien tirar endavant perquè l'edifici està afectat. En canvi, el Teatre Patronat era més viable d'arreglar, perquè no s'havia acabat de tancar mai".
Abans de projectar El Niño, film que va estrenar la cartellera del Patronat, el grup impulsor es va posar amb la propietat de la sala per fer-li un rentat de cara i preparar-la per la seva nova vida. I és que aquest espai, un petit teatre de titularitat de la Parròquia de Berga (Bisbat de Solsona) havia de rebre un seguit de treballs perquè pogués acollir aquesta nova funcionalitat. Es va pintar la sala, es van instal·lar unes butaques, es va fer nova la cabina, es va col·locar una pantalla a mida i es va comprar un projector domèstic que van permetre posar en funcionament la sala, amb certs condicionants. I és que només podia passar pel·lícules ja editades i publicades, i no podia cobrar entrada als espectadors.
Aviat, la incredulitat es va convertir en admiració, perquè la iniciativa va anar arrelant i guanyant adeptes. Això va permetre fer un nou gran pas: adquirir un projector de DCP i convertir-se en un cinema. "Vam llogar una màquina durant mig any per provar de veure què passava, i el resultat és que la gent es va anar il·lusionant i va anar venint més, veient que fèiem pel·lícules que feia poc que s’havien estrenat", detalla Gassó, que va acabar posant de la seva butxaca els diners per comprar un d'aquests projectors que van permetre consolidar la sala.
La pandèmia va suposar un gran entrebanc en aquest projecte, que es va veure suprimit i va trigar un any més que la resta de cinemes a poder reobrir. La raó és que no tenien un sistema de ventilació. "Vam parlar amb la propietat i conjuntament es va plantejar que, si volíem que la sala tirés endavant, s’havia de fer la despesa", detalla, fent que l'equipament guanyés una mica més en qualitat. I el retorn, novament, ha estat molt positiu, ja que la sala ha viscut un curs molt exitós i engega ara el nou amb optimisme. Altres intervencions han estat adaptar els lavabos i fer l'entrada a peu pla, cobert també per part de la propietat. I encara s'hi poden continuar fent millores, com a la zona del galliner, però que caldrà esperar per fer-les realitat. Tot plegat, tasques que també s'han fet realitat gràcies a les indicacions tècniques de Pere Canal que, com la resta de col·laboradors, va facilitar de forma voluntària.
El valor de la proximitat i de trobada social
Josep Maria Salat és la persona encarregada de la programació, que majoritàriament, s'estructura en un títol que es projecta dues vegades a la setmana, una diumenge i una dilluns. "Ens fixem que les pel·lícules tinguin interès i una certa qualitat", comparteix, afegint que "prioritzem els títols nacionals i el cinema europeu". Per contra, fugen dels "blockbusters americans, el terror i la ciència-ficció", ja que "el seu públic més potencial és el dels joves, que se'n va a Manresa". Ara bé, no sempre poden accedir als films que es plantegen, perquè es poden trobar altres impediments com que "la distribuïdora no vulgui que la projectem o que el preu estigui fora del nostre abast". "És un joc d’equilibris", assegura. En tot cas, el Cinema Patronat ja emet en la seva pantalla pel·lícules estrenades "fa un mes, tres setmanes i, fins i tot, fa 15 dies". "Són pel·lícules que sempre es troben encara en la cartellera dels grans cinemes", afirma Salat.
Sigui com sigui, el fet d'encertar amb la programació és vital pel grup, ja que el recapte de les entrades és fonamental per poder continuar adquirint títols, a més de tenir un "fons de contingència" per anar fent front a les despeses per reparar o substituir els elements del cinema. De fet, aquesta realitat frena, de moment, una de les idees que els promotors tenen sobre la taula i que va lligada a una proposta de "cinema culte". "La cirereta seria poder fer unes sessions específiques, per exemple un dijous de cada mes, amb pel·lícules concretes i en versió original, i culminant amb un petit col·loqui en acabar la projecció", comparteix Salat, que detalla que amb les proves que havien fet anys enrere "no sortien els números". "Si la resta de sessions funcionessin amb plens cada dia, ens ho podríem permetre, però no és el cas", lamenta, incidint que "som conscients que no podem projectar una pel·lícula subtitulada un diumenge a la tarda".
Una altra pota clau de la subsistència del projecte són els socis de l'Associació 9.5 mm Grup Internacional Cinematogràfic, que a través de les seves quotes anuals (40 euros) posen uns fonaments econòmics. Actualment, es comptabilitzen sobre les 160 persones que segons Gassó, "es tracta de gent que li agrada el cinema i decideix col·laborar i ajudar el projecte, ja que només té un avantatge testimonial d’un euro de diferència per entrada", afegint que "fins i tot hi ha gent que paga la quota però no ve mai, perquè ho entén com un benefici per la ciutat i la comarca".
És justament aquest valor de proximitat el que més emfatitzen per part dels impulsors com un dels principals avantatges del Cinema Patronat respecte de les multisales d'altres comarques veïnes. "Hi ha gent que no pot o que no vol haver de conduir 50 quilòmetres per anar al cinema, així que si hi pot anar al mig del poble és una altra història", declara el responsable de la programació, incidint que "això que ha passat aquí s’està experimentant en diferents llocs: el naixement de sales petites i independents que es posen a funcionar, situades als centres de les poblacions. S’està recuperant novament aquest camí, pensant sobretot en aquesta comoditat del veïnat".
En paral·lel, els promotors també fan referència al foment del cinema com un "acte social": "Ens sembla que és bo potenciar que la gent vingui a veure cinema a una sala gran, primer perquè la qualitat és immensament millor a la de la televisió de casa, i segon perquè suposa una experiència diferent i un intercanvi amb altres persones de la teva ciutat", exposa el president.
A banda de Ramon Gassó i Josep Maria Salat, també s'impliquen en el projecte del Cinema Patronat Xavi Torrabadella i Jordi Simon. En tot cas, el grup afirma que qualsevol mà voluntària serà benvinguda. També obren les portes d'aquest espai de cinema que vetllen a altres entitats i associacions que vulguin fer-ne ús, com ja passa en el cas de les projeccions mensuals del Cicle Gaudí a través de l'Ajuntament de Berga, o iniciatives com el festival de curtmetratges i el passi de documentals del Club Esquí Berga.