Per a molts berguedans, el Nadal no s'acaba quan ja no hi ha torrons a taula. Ni quan els nens ja han jugat amb els regals que els han portat els Reis. Per a molts, aquestes festes posen el seu punt final quan, al teatre, Satan ha estat vençut i cau el teló. Quan ha estat a punt d'ensorrar els fonaments de la terra. Quan Sant Miquel li ha trepitjat els talons per trossejar-li les malles. Quan Raquel ha sospirat d'amor per Jessè. I quan el Garrofa ha pres al pèl al Pallanga quedant-se amb la gerreta dels vells. Quan s'ha fet l'última funció. I, enguany, es pot dir que els membres de l'Agrupació Teatral La Farsa hauran acabat el Nadal amb un bon regust de boca. El motiu és que han incrementat de més d'un 15% l'afluència d'espectadors. 

Prop de 1.900 persones han anat a veure els Pastorets de Serafí Pitarra al Teatre Municipal de Berga en una de les cinc funcions que, com gairebé cada any, s'han posat en escena. Se supera, d'aquesta manera, la xifra de prop de 1.600 espectadors que, durant els darrers temps, s'havia anat mantenint de forma estable. Així ho assegura el mebre de La Farsa Xavier Torrabadella, tot destacant l'agraïment que, des de la direcció de l'obra, tenen cap a les 150 persones que, entre actors, tramoistes i voluntaris de tot tipus, fan possibles cada any les representacions dels Pastorets. "Gairebé hi ha tanta gent darrere l'escenari com a baix al públic", explica de forma distesa Torrabadella. 

L'assistència de públic, a més de reforçar anímicament els que treballen al mig i al darrere dels decorats, fa que els Pastorets de La Farsa es puguin autofinançar i els sigui possible anar actualitzant el material, tant l'obsolet com el que es fa malbé. 

  Una parella que farà història

Des de la vessant artística, la codirectora dels Pastorets, Angelina Vilella, ha destacat a NacióBerguedà que, enguany, s'ha pogut veure una parella de Garrofa i Pallanga que "farà història". Es tracta dels germans Marc i Cesc Marginet. El més gran, el Marc, ja fa anys que encarna el Pallanga però el petit de la nissaga, el Cesc, s'ha estrenat en aquesta edició com un nou Garrofa. I ho ha fet amb nota. Tot i no haver assajat molt, Vilella explica que, des del primer dia, es va notar que la compenetració entre ells era elevadíssima. "L'un sap com es mourà l'altre pràcticament a l'instant", assenyala. I el cert és que aquesta energia arriba al públic des dels primers versos. Des d'aquell "hola Garrofa. Vejam que fa, preguntem-li". 

L'altra novetat destacada, en els papers principals, ha estat la de Sònia Ferrer. Han hagut de passar cinquanta anys perquè una dona tornés a encarnar l'àngel protector, el combatent del rei de l'infern. El primer dia de pujar a l'escenari, durant la funció del dia 1 de gener, va notar els nervis i això la va condicionar tal com mateixa ha admès. És un fet "comprensible", segons explica Angelina Vilella, ja que "condiciona el fet que tantes generacions hagin fet aquests papers anys i dècades enrere". En canvi, a l'última funció, la del dia 11, Ferrer ha fet una actuació molt més segura. No és estrany tenint en compte els anys que ha interpretat un altre paper destacat com és el de Raquel i la força que li ha arribat a donar. 

Un altre fet que ha condicionat el debut tant dels nous papers principals com d'altres de més secundaris assumits per actors més joves és el d'assajar a l'Hotel d'Entitats i no al teatre. Vilella destaca que no és el mateix haver-te acostumat a l'espai, saber per on s'entra i per on se surt, que imaginar-t'ho. De totes maneres, tant la interpretació dels papers principals com la feina dels actors de quadre i dels ballets confirmen que els Pastorets han anat fent un salt qualitatiu des de fa anys i que tot canvi respecte les edicions anteriors serà, de ben segur, amb tendència positiva. 
 

GALERIA DE FOTOS de l'última representació dels Pastorets