La figura de Josep Armengou Feliu (Berga, 1910-1976) resta bastant oblidada, però va ser molt important en els moments més durs de la dictadura. Sacerdot, músic, escriptor i activista polític, Armengou va fer una tasca de recuperació de l’esperit de la Catalunya vençuda que expressa molt bé el seu llibre Justificació de Catalunya, publicat de manera clandestina el 1955. Aquest dissabte, just quan fa 90 anys de l’inici de la Guerra Civil, la Fundació reeixida, l’Ajuntament de Berga, Òmnium Cultural i altres entitats li faran un homenatge al Casino de Berga.
Josep Armengou, fill de sastres berguedans, va ser fermament catalanista des de ben jove. Es va adherir a la Federació de Joves Cristians de Catalunya i va estudiar al Seminari de Solsona. Ja aleshores es va relacionar amb activistes patriotes com Ramon Arrufat i Josep Casals, militants d’Estat Català que escriurien el llibre Catalunya, poble dissortat. Un lligam curiós entre dos independentistes que pertanyien a la maçoneria i un jove que encaminava les seves passes cap al sacerdoci. Però el patriotisme els unia.
L’esclat de la Guerra Civil va obrir un sotrac en la vida d’Armengou. L’amenaça real de ser assassinat per un escamot de la FAI -que, com tots els fanatismes, va treballar de valent per agreujar la situació a la rereguarda- el va empènyer a fugir a la zona franquista, on es va ordenar com a capellà. Després de la guerra, retornat a casa seva, reprendria el fil amb el catalanisme. La seva Justificació de Catalunya circularia pels cercles antifranquistes.
Hi ha frases d’Armengou que defineixen una visió radical del catalanisme: “No salvarem Catalunya pensant en espanyol” o “l’actuació espanyola a Catalunya és, sense pal·liatius, un genocidi. Que considerin la seva responsabilitat criminal els criminals que li han fet costat”. També va escriure que “la situació colonial de Catalunya respecte a Espanya fa que tot moviment d’emancipació nacional català sigui igualment un moviment d’emancipació social”.
Mossèn Armengou era, també, un gran europeista. Per ell, el vincle amb Europa era un dels trets característics de la nació catalana: "El fet diferencial existeix, i a la seva base hi ha l’europeïtat de Catalunya, de tal manera que, anant a furgar a l’íntim de la nacionalitat catalana, no dubtaríem a definir-la així: una mentalitat col·lectiva europea enclava en territori hispànic".
El sacerdot va escriure molt i va aplegar els seus textos en el títol Escrits en temps incerts. El seu darrer llibre va ser Nacionalisme català. Potser la principal contribució de mossèn Armengou va ser esperonar l’esperit de combat d’una societat que va sortir arrasada i sense esperança de la gran desfeta del 1939. Cinquanta anys després de la seva mort, se’l torna a recordar.
