Aquí he recopilat alguns dels més memorables, evidentment no hi són tots perquè l'article es faria llarg. El que sí que he fet és una playlist a Spotify on hi ha tots els que surten aquí i uns quants més (dura més de 7 hores) per poder gaudir. La trobareu en aquest enllaç. Espero que us agradi la playlist i us desitjar molt bon estiu i bones vacances a tots. Ens retrobem al setembre!
Stevie Nicks & Don Henley - Leather And Lace (1981)
Aquesta cançó la va escriure Stevie Nicks (Fleetwood Mac) per a Waylon Jennings i la seva dona, Jessi Colter, però la parella no va fer servir la cançó al seu àlbum de duets. Don Henley (Eagles) va animar a Stevie Nicks a acabar la cançó, i quan aquesta va obtenir el vistiplau de Jennings, va reclutar a Henley perquè fos la seva parella de duets i van fer història.Stevie Nicks & Don Henley - Leather And Lace
Meat Loaf & Cher – Dead Ringer For Love (1981)
Com va assenyalar un crític, Cher podia cantar qualsevol collonada com si el seu pròxim àpat en depengués. I si algú podia entendre això, aquest era Meat Loaf. Els dos amics es van unir per a aquest single, Dead Ringer For Love, del segon àlbum de Meat Loaf, Dead Ringer (1981), la continuació del disc Bat Out Of Hell (1979). Un himne frenètic de rock'n'roll que va in crescendo i es manté en el seu punt més àlgid.Meat Loaf & Cher – Dead Ringer For Love
Stevie Nicks & Tom Petty And The Heartbreakers – Stop Draggin' My Heart Around (1981)
Era una de les estrelles més grans del rock'n'roll, cantant i compositora de Fleetwood Mac, però quan Stevie Nicks va conèixer a Tom Petty el 1978, era, en paraules de Tom Petty, "Una gran fan, completament col·locada". A Stevie Nicks li agradaven tant les cançons de Tom Petty que en volia una per cantar-la ella. "Era la seva missió a la vida, que li escrivís una cançó". Només que no va sortir del tot així, quan Tom Petty va escriure Stop Draggin' My Heart Around, sonava tan bé que se la va voler quedar per a ell. Però al final, Stevie Nicks va sortir-se amb la seva, i el duet amb el seu cantant preferit es va convertir en el gran èxit del seu àlbum de debut en solitari, Bella Donna (1981).Stevie Nicks & Tom Petty And The Heartbreakers – Stop Draggin' My Heart Around
Queen & David Bowie – Under Pressure (1981)
Originalment, David Bowie es va reunir amb Queen per a gravar els cors de la cançó Cool Cat, però no els va convèncer i van decidir gravar una cosa nova. Després d'una marató de 24 hores de vi i cocaïna, així ho explica la biografia de Freddie Mercury, va néixer la cançó Under Pressure, inclosa en l'àlbum de Queen, Hot Space (1982). El que havia començat com una diversió, una col·laboració entre dos gegants del rock, es va convertir en el que Brian May va anomenar més endavant com, "Una batalla ferotge". I va ser una batalla que va guanyar David Bowie, perquè el seu ego era fins i tot més gran que el de Freddie Mercury. Com va dir May sobre la gravació d'Under Pressure, "Va ser difícil, perquè tenies a quatre nois molt precoços i Bowie, que era prou precoç per a tots nosaltres. Bowie s'encarregaria de la lletra de la cançó". Tot i això, Brian May va qualificar Under Pressure com, "Una gran cançó". Amb aquell baix de John Deacon i les veus estel·lars dels dos cantants, va ser un número 1 al Regne Unit i un gran èxit a tot el món. Si bé, sí que Queen va tocar aquesta cançó en directe, no seria fins després de la mort de Freddie Mercury, l'any 1992, quan David Bowie la va cantar amb Annie Lenox en el concert d'homenatge a Freddie Mercury a l'estadi de Wembley.Queen & David Bowie – Under Pressure
Motörhead & Girlschool – Please Don't Touch (1981)
"Som Motörhead, i toquem rock'n'roll" deia Lemmy quan començava els concerts. Per a ell, era així de senzill. La banda que liderava estava, en la seva ment, connectada directament al rock'n'roll original dels anys 50, només que Motörhead el tocava més fort, més ràpid i més brut. En homenatge als herois de Lemmy hi ha la cançó que Motörhead va gravar amb les estrelles femenines de la NWOBHM, Girlschool. Please Don't Touch va ser un èxit menor de la banda britànica de rock'n'roll, Johnny Kidd & The Pirates l'any 1959. Girlschool la va tocar sense embuts, conservant l'esperit del tema original, i la manera en què Lemmy la cantava amb la guapa Kelly Johnson supurava rock'n'roll fresc i autèntic.Motörhead & Girlschool – Please Don't Touch
Joe Cocker & Jennifer Warnes - Up Where We Belong (1982)
Escrita per a la pel·lícula "Oficial i Caballero" de 1982, aquest duet va aconseguir el número 1 de la llista Billboard nord-americana durant tres setmanes i va ser nomenada com una de les cançons del segle. Joe Cocker i Jennifer Warnes, van guanyar un Grammy i un Oscar. Jennifer Warnes recordaria uns anys després que, "Cantar amb Joe Cocker era arriscat, però sempre era emocionant".Joe Cocker & Jennifer Warnes - Up Where We Belong
Kenny Rogers & Dolly Parton - Islands In The Stream (1983)
Escrita pels germans, Barry, Robin i Maurice Gibb, és a dir, els Bee Gees, i al principi en clau Soul per a Marvin Gaye, aquesta cançó no estava pensada per a un duet i molt menys per a aquestes dues estrelles del Country. Es va publicar a l'àlbum de Kenny Rogers, Eyes That See In The Dark (1983) i va arribar al número 1 de la llista nord-americana Billboard.Kenny Rogers & Dolly Parton - Islands In The Stream
Bryan Adams & Tina Turner – It's Only Love (1985)
Un dels duets més grans de tots els temps no es va escriure pensant en dues veus, però quan Bryan Adams va decidir gravar aquesta cançó amb una cantant, va saber immediatament a qui volia, a la llegenda del Soul, Tina Turner. No hi havia cap cantant femenina més gran al món i, a mitjans dels 80, Tina Turner estava en ple procés de reaparició. Quan van gravar la cançó, la interpretació de Tina va ser tan potent que Bryan Adams va quedar bocabadat, "Va ser com si acabés de passar un tornado". It's Only Love era una gran cançó, però el que la feia tan brillant com a duet era que les dues veus es compenetraven a la perfecció. La química generada entre ells amb la cançó va ser tal que es va rumorejar que la seva relació era més que professional, una història que Bryan Adams sempre ha negat. Però en va treure una cançó de gran èxit i això era més que suficient.Bryan Adams & Tina Turner – It's Only Love
Mick Jagger & Tina Turner - It's Only Rock 'n' Roll (Live Aid 1985)
En una entrevista, Tina Turner, la reina del rock, va revelar que va estar enamorada una temporada de Mick Jagger. "M'encantava anar de gira amb els Rolling Stones", va dir també sobre la banda amb què va compartir escenari i en el que s'evidenciava la química entre tots dos, encara que la seva relació sempre va ser platònica. "Mai em vaig ficar al llit ni amb Jagger ni amb Bowie, eren com els germans que mai vaig tenir, mai van intentar res amb mi perquè crec que em veien com una espècie de model a seguir". Entre d'altres, Mick Jagger i Tina Turner van actuar al Live Aid davant de 100.000 persones a l'estadi John F. Kennedy de Filadèlfia el 13 de juliol de 1985, un esdeveniment organitzat per recaptar fons per a la fam d'Etiòpia. Retransmès a tot el món, els concerts van ser vistos per al voltant del 40% de la població mundial.Mick Jagger & Tina Turner - It's Only Rock 'n' Roll
David Bowie & Mick Jagger - Dancing In The Street (1985)
Dos cantants de rock llegendaris i una vella cançó clàssica de la Motown. Què podia sortir malament? Al final va resultar que pràcticament tot, ja que Bowie i Jagger van fer de Dancing In The Street una cosa impròpia de dues icones del rock, el videoclip és una cosa "friqui" a més no poder. Però almenys ho van fer per recaptar diners per al Live Aid.David Bowie & Mick Jagger - Dancing In The Street
Tina Turner & David Bowie - Tonight (1985)
Tonight (1984) és un àlbum de David Bowie, inclou el single homònim, Tonight, amb Tina Turner de veu convidada. La cançó es va publicar com el segon single de l'àlbum, curiosament sense cap pista sobre Tina Turner i sense videoclip. David Bowie també va cantar la cançó en directe amb Tina Turner a Birmingham, Regne Unit, el 23 de març de 1985 a la gira Private Dancer Tour de Tina Turner. Aquesta versió també es va publicar com a single el 1988, extreta de l'àlbum Live In Europe (1988) de Tina. La cançó amb sabor reggae, originalment s'havia publicat a l'àlbum d'Iggy Pop, Lust For Life (1977).Tina Turner & David Bowie - Tonight
Gary Moore & Phil Lynott – Out In The Fields (1985)
Gary Moore i Phil Lynott van fer molt bona música junts en una relació intermitent que va durar anys. L'any 1979 va aparèixer el clàssic de Thin Lizzy, Black Rose, l'únic àlbum que Gary Moore va gravar amb la banda, i també l'èxit en solitari de Moore, Parisienne Walkways, un duet amb Lynott. Van repetir el duet el 1985 amb Out In The Fields, una elèctrica cançó de protesta contra la guerra. Malauradament, va resultar ser l'últim èxit de Phil Lynott abans de la seva mort al gener de l'any següent.Gary Moore & Phil Lynott – Out In The Fields
Aerosmith & Run-DMC - Walk This Way (1986)
Probablement es pot dir que en aquells moments aquesta versió de la seva cançó va salvar la carrera d'Aerosmith, tornant a posar-los al capdamunt en el moment en què més ho necessitaven. Encara estaven a un àlbum d'una resurrecció professional, seria el Permanent Vacation (1987), però la revolucionària idea de gravar una nova versió del tema Walk This Way original de l'àlbum Toys In The Attic (1975) amb les estrelles del Hip-Hop, Run-DMC, va donar a la banda l'impuls que tant necessitava.Aerosmith & Run-DMC - Walk This Way
Peter Gabriel & Kate Bush – Don't Give Up (1986)
Va ser la parella d'Art Rock somiada que gairebé va estar a punt de no passar. Per molt sorprenent que ara sembli, Peter Gabriel volia gravar Don't Give Up amb Dolly Parton, l'estrella del Country, creient que la lletra de la seva cançó, inspirada en La Gran Depressió a l'Amèrica dels anys 30, tindria un ressò més potent si era cantada a duet amb una veu nord-americana. En canvi, després que Dolly Parton rebutgés l'oferta, Peter Gabriel va trobar la parella perfecta amb Kate Bush. L'emoció creada en el seu duet, potenciada pel videoclip, va fer de Don't Give Up una cançó clàssica i que definiria la carrera de Peter Gabriel.Peter Gabriel & Kate Bush – Don't Give Up
Tom Petty And The Heartbreakers & Bob Dylan - Knockin' On Heaven's Door (Australian Tour 1986)
Després de l'ensopegada dels àlbums de la trilogia cristiana, Bob Dylan es va trobar en alguns moments difícils. A mitjans dels 80, Bob Dylan va caure en desgràcia entre la camarilla del rock'n'roll i es va trobar perseguint una posició a les llistes d'èxits que li costava de materialitzar. A Bob Dylan li havia costat mantenir la mateixa intensitat què havia afrontat els anys 60 i 70 i, a més, ara a la gent ni tan sols ja no l'importava tant. Dylan havia estat substituït en gran part per una colla d'incondicionals del rock clàssic, inclòs Tom Petty. Van ser una sèrie de circumstàncies difícils de superar per a Dylan, però ho va fer, amb l'ajuda d'un o dos amics. Potser Tom Petty And The Heartbreakers eren l'atractiu principal de la gira de 1986 per Australia, Nova Zelanda i el Japó, però Tom Petty va donar molt espai a dos artistes impressionants que va portar amb ell per al Tour, un, Stevie Nicks i l'altre, Bob Dylan. Com a teloners, segurament són dos dels millors de la història. Per a Dylan, l'oportunitat de sortir a la carretera i tornar a trobar el seu lloc a l'escenari era una oportunitat que no es podia permetre deixar passar. Dylan va estar eternament agraït per la inclusió a la gira, "Tom Petty estava al capdamunt de la seva carrera i jo en el més baix de la meva", segons explica al seu llibre Chronicles de 2004, lamentant la seva posició al món de la música.Tom Petty And The Heartbreakers & Bob Dylan - Knockin' On Heaven's Door
INXS & Jimmy Barnes – Good Times (1987)
Era un matrimoni fet en el paradís del rock australià. El 1987, INXS s'havia convertit en el més gran d'Austràlia des d'AC/DC. Jimmy Barnes, exlíder de Cold Chisel i estrella en solitari, era la reialesa del rock'n'roll australià. I la cançó que van gravar junts era un clàssic australià, un èxit de les estrelles dels 60, The Easybeats, banda fundada per Harry Vanda i George Young, després productors d'AC/DC i aquest últim germà gran de Malcolm i Angus. La versió que INXS i Jimmy Barnes van gravar per a la banda sonora de la pel·lícula The Lost Boys de 1987 (aquí la van titular, Jovenes Ocultos) era pura dinamita, amb Jimmy Barnes i Michael Hutchence cantant a tot pulmó. No és estrany que tanta gent apostés per Barnes per substituir Brian Johnson a AC/DC. És un cantant molt poderós.INXS & Jimmy Barnes – Good Times
U2 & B.B. King - When Love Comes To Town (1988)
La combinació de Bono intercanviant estrofes amb B.B. King era tan natural que es fa estrany per què U2 no havien col·laborat abans amb B.B. King. És una de les grans col·laboracions i, en general, ocupa un lloc destacat a la llista dels millors duets de l'època. I el que és més important, When Love Comes To Town, va introduir i donar a conèixer a una nova generació al geni del blues, B.B. King.U2 & B.B. King - When Love Comes To Town
Lita Ford & Ozzy Osbourne - Close My Eyes Forever (1988)
A finals dels 80, els duets de "Power Ballads" eren tan atractius que fins i tot el príncep de les tenebres que esnifava cocaïna i menjava ratpenats hi va sucumbir. Seguint la tradició familiar, Sharon en va tenir la culpa. En aquell moment, la senyora Osbourne era la representant de l'exestrella de The Runaways, Lita Ford, a més del seu marit. Ajuntar-los a tots dos era una obvietat, el que van aconseguir amb Close My Eyes Forever va ser una cosa única, una cançó d'amor sense cap romanticisme. Lita sembla agitada i Ozzy, inevitablement, sembla emprenyat. Però la cançó de l'àlbum de Lita Ford va ser un èxit, Close My Eyes Forever (1988) va estar 25 setmanes a la llista Billboard, arribant al número 8 el juny de 1989.Lita Ford & Ozzy Osbourne - Close My Eyes Forever
Rod Stewart & Tina Turner - It Takes Two (1991)
Tina Turner havia consolidat el seu retorn triomfal quan es va unir a Rod Stewart per a aquesta versió del duet clàssic de la Motown amb Marvin Gaye & Kim Weston l'any 1966. La cançó va ser el single principal de l'àlbum de Rod Stewart, Vagabond Heart (1991) i es va fer servir per a un anunci de Pepsi. També es va incloure en l'àlbum de grans èxits de Tina Turner, Simply The Best (1991). No era la primera vegada que cantaven junts, al desembre de 1981, Tina Turner ja havia obert per a la gira nord-americana de Rod Stewart a L.A. Forum. Durant el concert de Rod, es va unir a ell a l'escenari per interpretar tres cançons, Get Back, Hot Legs i Stay With Me (en aquesta també s'hi va afegir Kim Carnes). Tots dos van entusiasmar els fans del Fòrum de Los Angeles amb un duet fascinant, al mateix temps que Tina Turner exhibia els seus moviments de ball més espectaculars.Rod Stewart & Tina Turner - It Takes Two
Alice Cooper & Ozzy Osbourne - Hey Stoopid (1991)
Alice Cooper tornava a estar "on fire" a finals dels 80 quan el seu àlbum, Trash (1989), el va tornar a l'èxit comercial. Normal que Alice Cooper volgués mantenir la ratxa amb el següent àlbum, Hey Stoopid (1991). Ozzy Osbourne fa les veus de suport a la cançó que dona títol a l'àlbum, mentre que Slash de Guns N' Roses i Joe Satriani col·laboren a les guitarres. Gairebé 20 anys després de la col·laboració amb Alice Cooper a la cançó Hey Stoopid, Ozzy Osbourne va tornar a fer-ho amb el tema Wake The Dead de l'àlbum conceptual d'Alice Cooper, Along Came A Spider (2008), en el que també fa les veus de suport i toca l'harmònica.Alice Cooper & Ozzy Osbourne - Hey Stoopid
Motörhead & Ozzy Osbourne - I Ain't No Nice Guy (1992)
Al llarg de les seves carreres, el cantant i baixista de Motörhead, Lemmy Kilmister i el Príncep de les Tenebres van ser més que germans d'armes musicals. El tema, I Ain't No Nice Guy, inclou a Ozzy Osbourne a les veus de suport i Slash a la guitarra, és una cançó inusualment reflexiva per a l'autoproclamada banda més sorollosa del món. La cançó podria ser que hagués agafat desprevinguts als fans de Motörhead, però veient com Lemmy Kilmister va contribuir a l'àlbum No More Tears d'Ozzy Osbourne, I Ain't No Nice Guy té més sentit.Motörhead & Ozzy Osbourne - I Ain't No Nice Guy
Rolling Stones & Lisa Fischer - Gimme Shelter (Rolling Stones - Bridges To Babylon Tour 97-98)
De Mick Jagger poc es pot dir que no se sàpiga: és un gran cantant, compositor, frontman i incombustible. Però també es pot afegir que sap triar molt bé la seva companyia per als duets, en aquest cas, la corista dels Rolling Stones des de 1989 fins a 2015, Lisa Fischer, una cantant i compositora amb una veu increïble i que en aquesta cançó, Gimme Shelter, deixa bocabadat a tothom que l'escolti. Qualsevol que hagi assistit a un concert dels Rolling Stones en els darrers 30 anys, sap que hi ha un moment en el qual Mick Jagger, tot i la seva grandiositat escènica, està breument, però innegablement, eclipsat. Quan comencen els primers acords de Gimme Shelter, Lisa Fischer surt del seu lloc de corista i explota, amb una veu que pot omplir per si sola qualsevol estadi. La seva és una veu tan gran i d'una bellesa tan escruixidora que cada nit aconsegueix gairebé l'impossible, robar per uns minuts l'espectacle als Rolling Stones. Com va dir una vegada el mateix Mick Jagger: "Aquest duet, sempre és per a mi el punt àlgid del concert". Pot ser que el nom de Lisa Fischer no sigui familiar, però si s'escolta amb atenció, la seva veu està a tot arreu. Des de discos de Luther Vandross, Billy Ocean, Dionne Warwick, Aretha Franklin i Alicia Keys, fins a concerts en directe de Tina Turner, Chaka Khan i Dolly Parton, Lisa Fischer ha posat la seva veu de suport a algunes de les cançons més conegudes dels últims quaranta anys.Rolling Stones & Lisa Fischer - Gimme Shelter
Eric Clapton & B.B. King - Riding With The King (2000)
Eric Clapton i B.B. King van actuar junts a Nova York el 1967 quan Clapton tenia 22 anys i era membre de Cream. No van tornar a coincidir fins al 1997, quan Eric Clapton va col·laborar amb B.B. King en el tema, Rock Me Baby, per al fantàstic àlbum de duets de B.B. King, Deuces Wild (1997). L'any 1999, trenta anys després de la primera trobada, els dos vells amics van unir forces per a crear una col·lecció de gravacions d'estudi de clàssics del blues i cançons contemporànies. De l'àlbum resultant, Riding With The King (2000), se'n van vendre més de 2 milions de còpies als Estats Units i guanyaria el Grammy al millor àlbum de blues tradicional. En el 20 aniversari d'aquest clàssic, el 26 de juny de 2020 es va publicar una nova edició que inclou dues cançons inèdites, l'estàndard de blues, Rollin' And Tumblin i Let Me Love You, escrita per B.B. King, gravats en les sessions originals i mesclats especialment per a aquesta edició per Simon Climie, que ja havia produït el disc original juntament amb Eric Clapton. En una entrevista a Rolling Stone l'any 2000, B.B. King va dir sobre Eric Clapton que: "De totes les estrelles del rock'n'roll, ningú toca millor que ell, i, de fet, ell toca el blues millor que molts de nosaltres. Moltes vegades m'han dit que l'Eric i jo féssim alguna cosa junts. Finalment, hem trobat el moment, i aquí estem. Li vaig dir que ell triés tots els temes per a versionar de l'àlbum i, si a mi algun no em semblava bé, en parlaríem. No ho vam fer. Va tenir un gust exquisit per a portar cançons antigues així com per a triar-ne algunes de noves. La confiança en ell era màxima".Eric Clapton & B.B. King - Riding With The King
Kid Rock & Sheryl Crow – Picture (2002)
Kid Rock i Sheryl Crow van coescriure el duet d'èxit, Picture, que es va llançar a la ràdio el novembre de 2002 i formava part de l'àlbum Cocky (2001) de Kid Rock. La cançó es va convertir en un èxit comercial i de crítica, aconseguint a més ser el single de Kid Rock de més èxit a la llista Billboard i el segon de més èxit de Sheryl Crow després de, All I Wanna Do de 1994. Però, per què no era Sheryl Crow qui cantava originalment la part femenina de la cançó? És una llarga història. El que la història explica, és que quan Picture va començar a sonar, Kid Rock no era precisament el favorit de la indústria radiofònica. D'una banda, Picture era el quart dels singles de l'àlbum Cocky, cap dels quals havia funcionat especialment bé a les llistes d'èxits. I el més important, Kid Rock tenia un mal historial amb el llenguatge per poder emetre per la ràdio. El seu anterior single, You Never Met A Motherfucker Quite Like Me (No has conegut mai un fill de puta com jo), va trobar oposició, per raons òbvies. L'afinitat de Kid Rock per la paraula Fuck i els temes controvertits abastava cançons de tots els seus àlbums anteriors, que incloïen cançons com Balls In Your Mouth, Fuck Off o Fuck That. D'altra banda, la discogràfica de Sheryl Crow es va oposar al seu duet amb Kid Rock, i per això li van impedir publicar com a single la versió de Picture en la que apareixia Sheryl Crow. Kid Rock no es va rendir i va gravar una versió amb la cantant Allison Moorer i la va enviar a la ràdio, però va convidar a Sheryl Crow a protagonitzar amb ell el videoclip. Finalment, el duet amb Sheryl Crow va ser el que va convertir la cançó en un èxit, i és la que la gent recorda. Per si no n'hi havia prou, en el seu moment, el duet va provocar encara més drama, sembla que hi va haver mal rollo entre Kid Rock i la que era la seva xicota, Pamela Anderson (van estar casats fins a 2007), alimentant els rumors ja existents que Sheryl Crow i Kid Rock estaven "embolicats" sentimentalment. Els rumors van tornar a sorgir quan el 2011 es van tornar a reunir per fer un duet Country d'una cançó d'amor titulada Collide.Kid Rock & Sheryl Crow – Picture
Rolling Stones & Sheryl Crow - Honky Tonk Women (Rolling Stones - Forty Licks Tour 2003-2004)
Resulta que Sheryl Crow és una gran fan dels Rolling Stones. Així que està encantada d'haver aparegut a l'escenari amb la banda moltes, moltes vegades, des del primer any de la seva aparició comercial l'any 1994 fins a l'actualitat. Si a més s'hi afegeix que és una gran cantant i sexy... quan canta amb Mick Jagger mai saps què passarà, el més bo, és que ni Mick Jagger ni Sheryl Crow saben què passarà. Tal com diu Keith Richards: "Simplement passa". Es pot veure en aquest vídeo dels Rolling Stones del seu concert al Madison Square Garden de Nova York del 2003 durant la gira del 40 aniversari de la banda, Forty Licks Tour, amb l'aparició estel·lar de Sheryl Crow que obria per als Rolling Stones en algunes dates americanes, per fer un duet amb Mick Jagger de la cançó Honky Tonk Women.Rolling Stones & Sheryl Crow - Honky Tonk Women
U2 & Mary J. Blige – One (2005)
El 2005, Bono i companyia es van unir a la cantant de Rhythm & Blues guanyadora d'un Grammy, Mary J. Blige, per a una versió a duet de la cançó One, de l'àlbum d'U2, Achtung Baby (1995), i que s'havia convertit en un dels èxits més grans de la banda irlandesa. Ja en aquells temps, el tema venia acompanyat de dos vídeos. 10 anys després la cançó tornava com a duet amb Mary J. Blige, la veu de la qual eleva la cançó a cotes estratosfèriques, apareix a l'àlbum de Mary J., The Breakthrough (2005).U2 & Mary J. Blige – One
Sebastian Bach & Axl Rose – (Love Is) A Bitchslap (2007)
Sebastian Bach, l'excantant d'Skid Row, ha mantingut una estreta relació amb Axl Rose des de principis dels 90, quan Skid Row van ser teloners de Guns N' Roses a la gira Use Your Illusion. Aquest duet, amb un títol provocador és el millor dels tres temes de l'àlbum, Angel Down (2007), que Sebastian Bach fa amb Axl Rose. Un retorn als bons i dolents vells temps dels 80, és una explosió de rock'n'roll en tota regla. No es podia esperar menys d'aquests dos paios.Sebastian Bach & Axl Rose – (Love Is) A Bitchslap
Robert Plant & Alison Krauss – Please Read The Letter (2007)
L'any en què Led Zeppelin es va reunir per a aquell únic concert a l'O2 Arena de Londres, i el món esperava la mare de totes les gires de retorn, Robert Plant ja havia passat pàgina. Per al cantant, amb un concert amb l'antiga banda n'hi havia prou. Tenia altres terrenys musicals per explorar, i ho va fer, de manera brillant, amb Raising Sand (2007), un àlbum de duets amb la cantant de Bluegrass i Country, Alison Krauss. Les versions de les cançons entre els anys 50 i 70 que van gravar anaven des del Country fins al Blues, Rhythm & Blues, Folk i Americana. Però la millor cançó de l'àlbum va ser la que Robert Plant havia escrit amb Jimmy Page, la tendra balada Please Read The Letter inclosa en el disc Walking Into Clarksdale (1998) de Page & Plant. A Page no se li va escapar la ironia.Robert Plant & Alison Krauss – Please Read The Letter
Def Leppard & Tim McGraw – Nine Lives (2008)
Taylor Swift és molt fan de Def Leppard, però va ser un altre fan famós el que va acabar gravant una cançó amb la banda. El cantant de country, Tim McGraw, porta un barret de cowboy i ha tingut molts èxits als Estats Units, 10 àlbums country número 1 i 25 singles country número 1. El seu duet amb Joe Elliott a Nine Lives va funcionar de manera brillant, el seu accent sureny afegia una mica més de picant a un himne de Hard Rock en la tradició clàssica de Def Leppard.Def Leppard & Tim McGraw – Nine Lives
Def Leppard & Taylor Swift – Pour Some Sugar On Me (2008)
Joe Elliott va dir a The Irish Times, "L'àlbum de Taylor Swift 1989 (2014) es titula 1989 perquè va ser l'any en què va néixer. Durant el 1988 va escoltar la nostra música al ventre de la seva mare, sense parar. Els seus pares són grans fans de Def Leppard". Def Leppard estaven disposats a acceptar la seva oferta, Joe Elliott va dir a Rolling Stone, "M'encantava la idea de fer alguna cosa que, o bé cabregés a la gent, o bé diguessin, bé per a vosaltres per fer alguna cosa diferent. Si anem a fer un duet, no veig el sentit que fem una cançó amb Bon Jovi". Així que el mànager de Def Leppard es va posar en contacte amb Taylor Swift, cosa que probablement va ser fàcil pel fet que el germà de Rick Allen, bateria de Def Leppard, era el seu mànager de gira en aquell moment. Un parell de mesos després, estaven assajant junts per preparar la gravació del concert de Crossroads. Tenint en compte que Taylor Swift era a la seva adolescència, van ser necessaris alguns retocs a les lletres, sobretot a Pour Some Sugar On Me de Def Leppard.Def Leppard & Taylor Swift – Pour Some Sugar On Me
Rolling Stones & Bruce Springsteen - Tumbling Dice (2012)
L'any 2012, Bruce Springsteen es va unir als Rolling Stones a l'escenari durant un concert a New Jersey per a cantar Tumbling Dice. Va dir que unir-se a la banda en els assajos del dia anterior va ser emocionant. No només eren una de les seves bandes favorites, sinó que pensava en els Stones com uns dels millors de tots els temps. "La nit següent ho vam fer per a vint mil atònits fans de Newark, New Jersey. Va ser emocionant, però no tenia el toc místic de la nit anterior, quan vaig poder asseure'm en aquella petita habitació amb només aquells quatre tios, la BANDA MÉS GRAN DEL MÓN, en el meu petit tros de rock'n'roll al cel". Bruce Springsteen creia que part de la màgia de la banda era la seva química i el seu ampli catàleg de música, a més que el repertori dels Stones està subestimat tot i el seu èxit.The Rolling Stones & Bruce Springsteen - Tumbling Dice
Joe Bonamassa & Jimmy Barnes - Lazy (2012)
Un cover per a un àlbum d'homenatge, Re-Machined: A Tribute To Deep Purple's Machine Head (2012). Jimmy Barnes, cantant australià, més conegut als Estats Units pel seu duet amb Michael Hutchence dels INXS a Goodtimes, un dels temes de la banda sonora de The Lost Boys (d'aquest duet ja n'he parlat abans), és un dels protagonistes de la versió del tema, Lazy, de Deep Purple, l'altre és el gran guitarrista Joe Bonamassa. Jimmy Barnes afirma: "Sóc un gran fan de Deep Purple. De petit era una de les raons per les quals volia dedicar-me al rock'n'roll. Volia ser tan sorollós com Deep Purple... Només vull treure'm el barret davant d'ells i dir-los la gran influència que van tenir en mi i en altres músics, inclosos tots els nois que han gravat aquest cover". Per la seva banda, Joe Bonamassa explica: "Va ser divertit veure com tots tocàvem i cantàvem en directe. La part de Jimmy Barnes no apareix fins passats uns quatre minuts de la cançó. Comença amb una llarga introducció del teclat i quatre solos, però quan Jimmy entra, tot s'uneix. Ho clava. És una de les coses més ben parides en què he participat en molt de temps i a més, ens vam divertir molt".Joe Bonamassa & Jimmy Barnes - Lazy
Sammy Hagar & Kid Rock – Knockdown Dragout (2013)
L'àlbum de "The Red Rocker", Sammy Hagar & Friends (2013), era exactament com s'anunciava, un grapat de cançons gravades amb amics famosos, inclosos antics companys de banda de Van Halen, Chickenfoot i Montrose. Un àlbum que destaca per la seva total manca de qualsevol cosa que s'acosti a la subtilesa, per exemple, aquest estrident duet amb la superestrella de la "brossa blanca", Kid Rock. Es gaudeix millor amb un "gotet" de tequila que fa el Sammy.Sammy Hagar & Kid Rock – Knockdown Dragout
Beth Hart & Joe Bonamassa - I'd Rather Go Blind (Live In Amsterdam 2014)
El 2011, la col·laboració entre Joe Bonamassa i Beth Hart va ser tota una revelació. Ara, si mirem enrere, va resultar ser una associació per a l'eternitat. Gairebé totes les millors col·laboracions del rock han sorgit del no-res, i els tres àlbums d'estudi de Joe Bonamassa i Beth Hart s'han convertit en clàssics, un recordatori per la posteritat que va unir a la reencarnació de Janis Joplin, Beth Hart, amb el guitarrista que va reavivar el blues pel nou mil·lenni, Joe Bonamassa. Beth Hart i Joe Bonamassa són un tàndem reconegut com un dels grans duets de la música americana d'arrels (Roots Music), una força de la natura que fa que saltin espurnes cada vegada que s'ajunten, només cal escoltar els seus tres àlbums, Don't Explain (2011), Seesaw (2013) i Black Coffee (2018), a més del seu directe Live In Amsterdam (2014).Beth Hart & Joe Bonamassa - I'd Rather Go Blind
John Mellencamp & Bruce Springsteen - Did You Say Such A Thing (2022)
John Mellencamp, aquest tio d'Indiana a l'ombra de Springsteen, tira del seu mentor, el Boss, per a tres de les cançons d'aquest nou dic, el vint-i-quatrè. Tot i que les cançons d'aquest Strictly A One-Eyed Jack (2022), van ser escrites abans de la pandèmia, la gravació va haver d'esperar un any per acabar-la, perquè aleshores el virus ja havia aparegut en escena. Però l'abril de 2021, quan es va poder reprendre una certa normalitat, Mellencamp va convidar a Springsteen al seu estudi i d'aquí van agafar forma cançons com Wasted Days, Did You Say Such A Thing i A Life Full Of Rain a duo amb el Boss. Per a molts aquestes seran precisament les estrelles del disc, probablement ho són, però John Mellencamp té acreditada una sòlida carrera per si sol.John Mellencamp & Bruce Springsteen - Did You Say Such A Thing
