Quan l'albada va picar els vidres de la finestra, es va desvetllar amb la satisfacció als llavis per la feina feta i acabada. Però quan va obrir els ulls, va trobar-se les sanefes desfilades i una coixinera buida que dormia a l'altra banda.
Va pensar... Va voler pensar en un somni, recordar-lo. Però els somnis no empastifen els llençols, i els petons i les abraçades encara eren escampats dins el llit, morts, ofegats de sexe, asfixiats per manca d'amor, assassinats amb nocturnitat i traïdoria tot just acabats de néixer.
I amb el matí negant de llàgrimes la indefensa matinada, amb un fil de veu, va brodar-se una mortalla.
X![]() |
![]() |