[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rtuYZqgYsHE[/youtube]
El grup de música berguedà Brams ha fet públic aquest dijous el seu nou videoclip que reversiona una de les seves cançons més conegudes, Massana, que parla del famós maqui berguedà Marcel·lí Massana. D'aquesta manera, el grup liderat per Francesc Ribera 'Titot' dóna el tret de sortida a la gira per celebrar el seu primer quart de segle al capdavant dels escenaris, una fita que Brams ha volgut posar al mapa, després de publicar aquest darrer 2014 el seu dotzè disc, 'Anem tancant les portes de la por'.
La cançó que el grup berguedà ha reversionat amb la col·laboració de Pi3b Produccions, però, es va estrenar el 1995 sota l'àlbum 'Cal seguir lluitant'. Deu anys després, s'ha convertit gairebé en un himne del grup, al que Brams ha volgut donar un tomb sense perdre'n els orígens. “Es tracta d'una cançó clarament diferent”, va explicar a NacióBerguedà Francesc Ribera. Al videoclip, es mostren alguns dels aspectes més èpics i anecdòtics de la vida del personatge, amb un rerefons de sarcasme i picardia al final.
Dirigit per Jaume Duran i gravat per Pep Vendrell, es tracta d'una història que busca ser fidel a la realitat, però “amb algunes metàfores”. A més, en el vídeo hi han participat una vintena de persones més, moltes d'elles veïns de Berga i seguidors de la formació musical.
Brams estrena videoclip per donar el tret de sortida a la gira dels 25 anys
El grup berguedà reversiona una de les seves cançons més famoses, Massana
ARA A PORTADA
Publicat el 26 de març de 2015 a les 11:27
Et pot interessar
-
Cultura El Teatre Municipal de Berga aixeca el teló de la nova temporada amb una comèdia
-
Cultura «Morir de set vora la font», de Tomàs Arias: la vulnerabilitat davant l'amor
-
Cultura Puig-reig convida la ciutadania a escollir la cançó del Nou Ball de Nans
-
Cultura Comencen al Berguedà les gravacions d'un film que parla sobre els trastorns alimentaris en joves
-
Cultura El FeMAP clou l'edició del 2025 amb un increment d'assistents
-
Cultura Descobrir el passat industrial del Llobregat, a partir de la seva arquitectura