Què va ser ÈPOCA. Qui en formava part. Quin era el seu objectiu. Per què es va crear? Són les preguntes que es va formular l'autor del llibre 'L'exèrcit Popular Català. 1969-1979. La Casa', Oriol Falguera, quan fa 14 anys va començar a investigar sobre la mal anomenada organització militar ÈPOCA. Una organització de la qual avui dia se'n coneixen poques coses però que, llavors, la por i els processos judicals oberts encara la feien més opaca.
Així doncs, Falguera ha presentat aquest divendres a les 20.00 hores a la Bibliteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga el que es podria considerar 'el llibre dels orígens'. Una tasca que ell ha descrit com un "picar pedra" i un "anar amunt i avall" per aconseguir conèixer el principi i l'eix vertebrador d'un episodi de la història de Catalunya obscur -pel seu caràcter clandestí-, però també amagat, enterrat i oblidat -per part de l'Estat espanyol.
L'autor ha fet un repàs del moment històric que porta a consolidar el que pretenia ser "l'exèrcit de les futures forces armades de Catalunya" i com els components d'aquest s'organitzaven militarment, es formaven i s'expandien per tot el territori. Durant la seva presentació ha volgut recordar el berguedà Antoní Massaguer i el suport polític i per la causa que l'organització militar va rebre de la societat civil, també de Berga, destacant la figura del berguedà Mossen Josep Armengou.
La presentació també ha comptat amb la participació de l'editor del llibre, Rafael Català, i de dos membres de l'organització, Aleix Renyé i Carles Sastre. Sumits en records, Renyé i Sastre han alabat la feina de Falguera per construir el "relat històric" més afí del que va ser ÈPOCA i per aconseguir documents de què ni ells coneixien l'existència, tot i que també han afirmat que hi haurà coses que "no se sabran mai".
"La Casa no era un grup armat, sinó l'embrió de crear les forces armades a Catalunya en un moment en què tot era possible. No érem uns bojos. No érem uns eixelebrats", ha destacat Renyé. A més, ha afirmat que, en el fons, l'activitat de l'organització tenia un recolzament polític que era el Front Nacional de Catalunya (FNC), i que tant els representants del Front com els de La Casa "parlaven amb Tarradellas". Sobre això, ha precisat que "no hi ha cap document que ho demostri", però tenien un bon contacte amb els partits polítics.
Sobre el nom popular de l'organització, ÈPOCA, Sastre ha explicat aquest era el nom que li va donar la Policia espanyola: "El jutge volia un relat coherent i el policia es va inventar el nom", i ha prosseguit "no pots detenir una cosa sense nom. Sense nom no hi ha relat".
El mal de la Transició
L'editor del llibre, Rafael Català, ha destacat el treball "fonamentalment documental" de l'obra de Falguera davant d'un període de la història de Catalunya que es va convertir en una "ombra" sota la Transició. Sastre ho ha avalat i, relacionat amb això, ha criticat les falses amnisties que hi va haver durant els anys setanta -destacant la del 77, en què es van veure afectats Massaguer i altres membres de La Casa-.
Per això, Sastre no ha volgut acabar sense deixar clar el paral·lelisme que hi ha entre la situació actual i la postfranquista quan, a l'hora de triar, la societat catalana no va acabar de donar i es va acollir a una transició que va ser una "presa de pèl". "Em sembla que ara ho podem fer millor", ha prosseguit Renyé. Segons ell, en aquests moments potser es pot assolir la independència per uns altres mitjans, però no per això "s'ha de condemnar a l'oblit" tots els que van lluitar, morir, patir tortures o es van haver d'exiliar per la causa.
"Doncs no. Pel bé del procés no s'ha d'oblidar. Un poble sa ha d'assumir la seva història, i la nostra és que hi va haver un moment en què es van agafar les armes", ha conclòs.
