Eugeni Porras acompanyat del presentador de la conferència i professor Quirze Grifell Foto: Pere Gendrau
"A través de com viuen la Setmana Santa els indis tarahumara, et pots fer una idea del que va ser la conquesta d'Amèrica perquè reprodueixen el que per a ells representa l'arribada dels espanyols". Aquesta és una de les idees que l'antropòleg Eugeni Porras va traslladar aquest dissabte en el transcurs d'una conferència a la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de Berga que portava per títol 'Testimoni etnogràfic d'un berguedà a Mèxic'. L'objectiu era intentar resumir el coneixement que ha adquirit aquest berguedà durant els anys que ha estat establert a Mèxic estudiant diversos col·lectius indígenes.
Els tarahumara són uns dels seixanta col·lectius indígenes que viuen a Mèxic. Concretament, al nord, a l'estat de Chihuahua. Porras n'ha estudiat quatre en profunditat i això l'ha portat a escriure diversos llibres i a realitzar múltiples documents audiovisuals que, ara, ha decidit entregar a la biblioteca per tal que estiguin a disposició de tots els berguedans a més de les persones interessades en l'antropologia i, concretament, en els indígenes. Porras ha conviscut amb diversos grups i amb els tarahumara hi va compartir les festes de la Setmana Santa, moment en el qual donen voltes a tot el poble amb un tambor enorme recordant com es va viure l'arribada dels conquistadors. D'aquest col·lectiu, en destaca que alguns estudiosos els consideren els "últims troglodites" perquè "encara viuen en coves".
Des de l'Institut Indigenista de Mèxic, Eugeni Porras ha impulsat diversos estudis. Un d'ells, a partir del qual va realitzar una tesi, va desembocar en el llibre Políticas indigenistas de la sierra tarahumara. En aquestes pàgines, s'estudien, a més dels tarahumara, altres col·lectius indígenes. I fruit de tots aquests anys de comprovar com pot arribar a ser de diferent la vida en aquests grups, ha arribat a la conclusió que organitzacions com l'ONU o la UNESCO no tenen "interès" en la "heterogeneïtat". "Es tendeix a la homogeneització, al tot", indica Porras.
De Berga a Mèxic passant per Dinamarca
La vida d'Eugeni Porras pot rebre diversos adjectius excepte el de convencional. Va néixer al carrer de la Pietat de Berga i va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Uns estudis que no va acabar, com tampoc no va finalitzar els de periodisme. En un moment de la seva vida, va decidir canviar i va desplaçar-se fins a Dinamarca. A Copenhaguen, va viure al barri de Cristiania, una espècie de reducte hippie on va entrar en contacte amb el món de les drogues. "Vaig entrar en aquestes experiències tímidament, amb por; hi havia coses que m'ajudaven a ampliar la consciència i altres que no m'agradaven tant", assenyala l'antropòleg.
Mentre vivia a Copenhaguen i experimentava, Porras va trobar ajuda per entendre què estava vivint en les pàgines de l'antropòleg Carlos Castañeda. Les seves descripcions de com els xamans, els bruixots indígenes, utilitzen les anomenades plantes de poder va ajudar-lo a entendre la dimensió d'aquestes experiències i a diferenciar entre les substàncies que proporciona la natura i les substàncies químiques creades per l'home. Totes aquestes vivències i l'estudi de l'antropologia, carrera que sí que va finalitzar, el van portar a estudiar els col·lectius indígenes mexicans amb especial atenció en l'ús que fan de substàncies psicoactives com el cactus peyote o la planta ayahuasca.
Les expedicions dels Huicholes
Un altre dels col·lectius indígenes estudiat per Eugeni Porras és el dels Huicholes. Una de les seves tradicions són les marxes per anar a buscar un tipus de cactus anomenat peyote que altera l'estat de consciència. Per trobar-lo, han de recórrer uns 400 quilòmetres. Tal com explica Porras, aquesta tribu creu que cada individu ha d'anar cinc vegades a fer aquesta expedició. El nombre està relacionat amb els rumbs vitals, no és perquè sí. Arran d'aquesta cinquena peregrinació, l'antropòleg berguedà va escriure Ritualidad y peregrinación entre los huicholes. "L'ús de la planta no és tan senzill com sembla", assenyala Porras en referència al peyote, tot afegint que els hicholes han de recórrer "un camí molt llarg ple de proves" per tal d'arribar a prendre aquesta substància.
Després d'estudiar aquests i altres col·lectius indígenes, Porras va passar a fer estudis del que considera comunitats transnacionals. És a dir, comunitats integrades per indígenes i per persones d'altres procedències, com pot ser el cas dels grups que hi ha a Catalunya que consumeixen ayahuasca seguint els ensenyaments d'un xaman. L'ayahuasca és una planta que també altera l'estat de consciència. La bona o mala praxis varia en funció dels grups, però hi ha persones que l'utilitzen per tal de realitzar un coneixement interior. Es tracta d'experiències que es basen en passar més d'un dia enmig de la natura, seguint una sèrie d'exercicis i simbolismes a més d'ingerir aquesta planta.
Tancament del cercle
Per a Porras, el fet de donar els seus llibres i treballs audiovisuals a la biblioteca de Berga significa el "tancament d'un cercle", un retorn als orígens. Aquesta és la mateixa filosofia que l'ha portat a escriure el seu últim treball. Amb el títol de El fin del regreso, es tracta d'una autobiografia poètica en què presenta "la vida com un cercle". "Sempre estem tornant", assenyala l'antropòleg. "Hi ha una Berga que no ha canviat mai perquè és el record que un té a dins", explicava Porras al final de la conferència preguntat sobre com veu la ciutat en què va néixer quan hi torna travessant l'Atlàntic.
