"Planteja la ja vella idea de situar el ser humà en el centre de totes les creences i de tota la importància, i de considerar al mateix temps déu, dimoni, bé i mal en una sola unitat indisociable". Això és el que, en resum si és que es pot resumir de forma sintètica, volen transmetre els pastorets que Jordi Cussà s'ha inventat per a Anònim Teatre. Uns pastorets que, amb el títol de 'L'emprenyada de Maria', han fet arribar un Garrofa i un Pallanga sui generis abans d'hora a Berga, aquest darrer cap de setmana. 

 
La nova obra de Jordi Cussà ens mostra una Verge Maria cansada per haver de parir cada any, quan arriba el Nadal, i per haver de suportar tota la càrrega imposada per Déu en el que és portar el seu fill al món. La Verge, interpretada per Eva Sànchez, s'acaba rebelant en el segon acte, casant-se amb Gogoel, el Pallanga que Cussà ha creat enmirallant-se amb Pitarra d'una banda i amb Samuel Beckett de l'altra. I és que Gogoel i Didiel volen ser un Pallanga i un Garrofa que, en el primer acte, semblen ben bé esperar alguna cosa. Qui sap si el nom de Déu, en lloc de Ja-ve, no és en el fons Godot. 

"Un Josep brodat"

Un dels personatges que destaca Cussà, en clau d'interpretació, és el de Sant Josep. Un Josep "brodat" i interpretat per Jaume Fígols, que es mostra cansat en el primer acte i que acaba abatut en el segon, deixat de Maria i amb la vida esllenguint-se-li després d'haver visitat Joan al desert. La seva tristor, potser després d'haver vist la realitat despullada, contrasta amb la humanitat dels tres reis d'orient. Una Baltasar "transvestida", un benerable avi Melcior que es resisteix a negar el caràcter suprem de Déu i un Gaspar que dóna vida a la humanitat més sexual i encarna, alhora, ni que sigui de forma especialment suggerent, Satanàs. 

 
El joc entre els pastors Didiel i Gogoel, d'una banda, i l'elegància del Satan de Pitarra dibuixada en la figura de Gaspar, de l'altra, són els dos jocs teatrals que més recorden als Pastorets de Pitarra. Alguns d'aquests "jocs de complicitat" que hi ha amb els Pastoretsde Serafí Pitarra, segons Jordi Cussà, són "voluntaris". Altres, en canvi, són "espontanis". De fet, d'alguns se n'ha adonat fa "quatre dies". No és estrany si es té en compte que Cussà havia representant "potser deu o dotze papers" d'aquests Pastorets. 

Cussà considera que les dues representacions que s'han fet de 'L'emprenyada de Maria' han anat "francament molt bé" i valora, a més del treball en escenografia i sastreria, el paper dels actors. Es tracta d'un "joc molt teatral" i també "molt exigent" amb el repartiment. Es per tot plegat que l'escriptor i director es mostra "molt orgullós de l'equip" i, parlant amb ell, es constata que tornarà a fer emprenyar Maria d'una manera o d'una altra ben aviat.