“Mai no serem, si no som lliures, mai. Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin”, ha tornat a recitar Mossèn Climent Forner a l'espectacle 'L'11 de Setembre i Gironella' que s'ha interpretat durant la vigília de la Diada Nacional de Catalunya aquest dijous. En aquest, un espectacle ple de llums i records, s'ha fet honor a la història, i en un tomb modernitzat i reduït de la interpretació, s'ha enviat un missatge, potser més clar, a les més de 500 persones que omplien la graderia. 

La història era la mateixa, tot i que menys carregada, amb narradors que han ajudat a la interacció i que han facilitat entendre el lligam entre passats. El primer, el passat d'una família gironellenca, l'avi i la néta de la qual acaben lluitant a Barcelona durant el setge de 1714 contra les tropes borbòniques. Entre tot això, discorre el record de 1640, i la figura mitificada de Joan el Segador dóna les forces necessàries per acabar dues guerres fracassades. 

  “Ja s'ha acabat la guerra, sí; aquesta ja s'ha acabat”, recordava la veu de l'experiència. I entre hitòries d'amor, moments de taberna, titellaires i el Fossar de les Moreres, el riu Llobregat es tenyia de sang; la dels catalans, la de Pau Claris i, també, la de Rafael de Casanova. 

Maria Casellas i Joan Rigat han aconseguit al capdavant de l'espectacle, una obra més melosa. Escurçant-ne l'argument i millorant la connexió entre les escenes, l'han buidat de passat i l'han omplert de futur. Al Pont Vell de la vila si podia llegir el moment històric i els membres de la coral, repartits com si fossin personatges per l'escena, donaven sensació de normalitat. Un muntatge poc encarcarat, més dinàmic i fresc.

En aquest punt, els quatre narradors eren els únics que despuntaven. Sense caracteritzar, no feien nosa, i explicaven una història entranyable, sobretot la més petita, una nena de poc més de 7 anys, que destacava per la blancor del seu vestit i la dolçor de la seva veu. Però el moment més emocionant de la seva interpretació ha estat, sense cap mena de dubtes, quan ha deixat anar un fanalet al riu. En aquest gest es llegia un símbol d'esperança que, en el moment polític actual, no ha passat desapercebut.

  L'escenari, com no podia ser d'altra manera, ha estat únic, amb una treballada recreació del Fossar de les Moreres i el riu com a protagonista i divisor entre la ficció i la realitat. Però el que realment ha donat el toc d'espectacle han estat els llums, que han permès copsar diverses escenes alhora, i focalitzar l'atenció en els moviments, les persones i els missatges. En cada moment, un color; entre cada escena, un so. 

“Vosaltres la veieu? Jo no la veig. Només hi crec, i amb una fe molt pura”, ha acabat recitant el mateix Climent Forner davant d'una gran estelada que s'ha desprès de l'Ajuntament de Gironella. La música ha omplert l'escenari i, els focs d'artifici reflexats al riu, han acabat d'arrodonir una interpretació nova, arriscada i plena d'il·lusió.