El diputat d'Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, ha destacat, en la presentació del programa, la seva importància pel conjunt de municipis de la província de Barcelona, ja que permet posar en servei edificis i conjunts monumentals com la millora manera de garantir-ne la preservació. En aquesta línia, el diputat Pere Pons ha destacat que "restaurar i rehabilitar edificacions té un cost econòmic important, però el retorn econòmic i social que aquestes actuacions aporten als municipis va molt més enllà, ja que sovint es converteixen en eixos d'atracció per aquestes poblacions a partir dels usos als quals es destinen". "Els monuments –ha remarcat Pons– generen riquesa al territori, i un exemple seria el conjunt d'esglésies romàniques del Berguedà, que s'han convertit en un punt central d'activitats culturals i turístiques a la comarca".
Impacte territorial
Segons es desprèn de la memòria d'actuacions feta pública avui, en el període 2022-24, la Diputació destinarà 25 milions a la restauració d'edificis patrimonials, dels quals al Berguedà s'hi destinen 2,8 milions. Aquesta inversió es reparteix entre 23 projectes que han estat presentats i aprovats, entre els quals destaquen les inversions fetes o en camí per a la millora de les edificacions patrimonials del BCIN Fumanya Sud: Ruta del Cretaci (Fígols), l'actuació a part del Monestir de Santa Maria de Serrateix per la seva adequació com equipament (Viver i Serrateix); la consolidació estructural del claustre del Monestir de Santa Maria de Lillet (La Pobla de Lillet); la restauració de l’església de Sant Julià de Fréixens (Vallcebre); la rehabilitació energètica de l’edifici històric de l’Ajuntament de Casserres. Per aquestes cinc sol·licituds s'ha concedit un import de 200.000 euros.A la comarca, també destaquen, pel volum d'inversió, actuacions com la restauració del conjunt arquitectònic del Martyrium de Sant Eudald de Montmajor (186.000 euros), l'adequació i millora de l’estabilitat de l’església de Sant Martí de Montclar (170.000 euros), la remodelació de l’accés i serveis del teatre de l’Ametlla de Merola (160.000 euros), la rehabilitació del cobert annex al Santuari per a centre d’informació i acollida de Saldes (157.000 euros), la restauració del Castell de Palau a Bagà (155.000 euros), o la muralla de Berga i els camins històrics de connexió amb el castell (152.000 euros).
De manera global, la comarca que aplega més intervencions és Osona (24), seguida de l'Alt Penedès (23) i el Berguedà (23). Les segueixen, per aquest ordre, el Vallès Oriental (21), l'Anoia (18), el Bages (17), el Baix Llobregat (16), el Vallès Occidental (14), el Maresme (12), el Moianès (5), el Garraf (5) i, per últim, el Barcelonès (2). I per tipologia de bé patrimonial, les subvencions s'han repartit entre 38 castells, palaus i elements defensius (24,20%), 38 esglésies i monestirs (24,20%), 8 ponts i aqüeductes (5,10%), 3 elements urbans (1,91%), i 70 equipaments municipals (44,59%). La categoria de jaciments arqueològics té 23 intervencions subvencionades, la majoria de les quals (82%) inclouen rutes i projectes d'explotació.
