“La Fia-faia és una tradició, un sentiment; i els sentiments no es compren ni es venen, no tenen preu”, explicava Llorenç Pedrals, un dels fallaires més veterans de Bagà que, amb 81 anys, aquest 24 de desembre ha continuat el costum de baixar la seva faia del Siti. Pedrals que segons ha explicat a NacióBerguedà celebra la Fia-faia des que tenia sis anys, ha recordat una tradició canviant. Aquest any, la festa de Bagà i també la de Sant Julià de Cerdanyola ha estat proclamada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco, tot i que, fa anys, la Fia-faia havia estat una tradició familiar, molt vinculada als barris i a les famílies. 

Aquest dijous, però, aquesta festa que commemora el solstici d'hivern ha donat una imatge totalment diferent. Més de 700 falles s'han pogut veure cremar entre ambdós municipis, una rauxa de foc que ha corregut muntanya avall, i que ha permès construir grans fogueres. Fa 70 anys, ha explicat Pedrals, la Fia-faia se celebrava a cada barri, entre la mainada i els veïns que, en una nit tan especial, s'hi volien sumar. Enguany, però, han estat centenars, les faies que s'han pogut veure, així com milers, les persones que s'hi han volgut sumar.

“Fia-faia, fia-faia, nostro senyor ha nascut al a paia”. Un clam tradicional i històric que manté l'essència d'una festa pagana, més tard, amb vinculacions cristianes. Aquesta història viva, segons l'alcalde de Bagà, Nicolás Viso, és el que més tard ha premiat la Unesco, motiu pel qual aquest Ajuntament no ha volgut incorporar-hi novetats o sorpreses, en un any tan especial: “El reconeixement se'ns ha atorgat perquè hem mantingut l'essència, i el que hem de fer és seguir mantenint-la”. 
 
No obstant això, Viso sí que ha celebrat les conseqüències d'aquesta declaració que, segons ha assegurat, s'han anat notant durant tot el dia, amb desenes de persones vingudes d'arreu de Catalunya, que s'informaven i demanaven l'origen de la Fia-faia. Aquesta línia, doncs, és la que vol seguir el consistori en els propers anys, sense incoporar elements nous, però fomentant l'estudi de la història de la festa, per mantenir-la i preservar-la. 

Orgull de Fai-faia

Segons el mateix alcalde, enguany s'ha despertat un sentiment molt més profund entre els baganesos, una sensació d'autoestima que ha fet prevaldre l'orgull, molt més que mai. Si aquesta festa era estimada, doncs, aquest any encara ho està essent més, i des de Bagà s'ha volgut reivindicar com una tradició arrelada i de “pertinença”. 

“A més, aquest reconeixement mundial fa més gràcia i més il·lusió”, ha considerat Pedrals al respecte, tot destacant una cosa molt clara: “Però com a baganesos, la Fia-faia, sempre serà la Fia-faia”. 
 
Representació institucional

Bagà també s'ha omplert de polítics i representants institucionals que han volgut fer acte de presència i conèixer, de primera mà, la també primera de les festes que, dins la candidatura de les Falles dels Pirineus, s'ha començat a celebrar. En aquest sentit, per Bagà s'han pogut veure regidors, alcaldes i representants de la Generalitat, entre els quals el director general de Cultura Popular de la Generalitat, Lluís Puig. 

“Aquest any no podíem fallar”, ha afirmat. Puig, que s'ha estrenat, ha estat una de les 135 persones que han baixat faies des del Siti fins a la vila. Per a ell, la declaració de la Unesco ha “omplert de joia” molt municipis dels Pirineus, un fet que reforça el fet de tenir “un gran país i una gran cultura popular”. Sobre la festa berguedana, Puig ha reconegut que se li han despertat una gran quantitat de sentiments: “L'emoció m'embargava; trobo que té molts moments emocionals que garanteixen una transmissió i una salvaguarda perfecte”.
 

GALERIA DE FOTOS amb les millors imatges de la Fia-faia (Juli Bover)