Una parella sosté una faia a Bagà Foto: Pere Gendrau
Cada vegada són més, les persones atretes per una de les tradicions més antigues de l'Alt Berguedà, la Fia-faia, que se celebra cada solstici d'hivern a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola. En comparació amb d'altres anys, aquesta festa que en fa 15 va ratllar la seva desaparició, ha seguit sumant públic i participants, arribant a unes 500 faies en total en ambdós municipis.
Les torxes, fetes amb Chephalaria leucanta o l'herba que els berguedans ja anomenen fia-faia, poden arribar als tres o quatre metres, amb un gruix que pot superar els dos pams. En el cas de Sant Julià de Cerdanyola, l'herba envolta un pal i, a Bagà, aquesta mateixa es lliga amb cordes i se sosté directament amb les mans. En qualsevol cas, la tradició de la Fia-faia dóna la benvinguda a dies més llargs, així com al naixement de Jesús en la seva vessant més cristiana i, sobretot, és una festa estimada i molt viscuda pels baganesos i cerdanyolencs.
La Fia-faia d'enguany ha continuat augmentant en nombre de participants, tant a Bagà com a Cerdanyola, sobretot després que fos proclamada Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Aquest any, però, s'ha notat un increment de gent de fora, així com de famílies amb nens. Segons ha explicat el regidor de la Fia-faia de Sant Julià de Cerdanyola, Agustí Elías, a NacióBerguedà, “fa 15 anys la festa estava gairebé al límit de l'extinció, perquè era una cosa que només feien els nens i n'hi havia molt pocs”. El canvi de tendència va arribar fa alguns anys, quan es va voler revifar i la festa es va tornar a veure entre joves i adults com una experiència única que, sense dubtes, s'havia de viure i aprofitar.
Però si Sant Julià de Cerdanyola ha vist incrementar la participació, Bagà ho ha constatat amb totes les lletres. Així ho ha explicat Lluís Esperver, un dels faiers més experimentats de la festa amb més de 40 anys de Fies-faies a l'esquena. Segons ell, aquest any s'ha assolit un “màxim històric” amb tantes torxes que gairebé no hi cabien a la plaça Porxada. Esperver ha considerat que “això d'avui és una cosa espectacular”, sobretot després de recordar els pitjors moments de la festa, quan cadascú feia la Fia-faia a casa seva.
En el cas de Bagà, més d'un centenar i mig de faies han realitzat l'esperat descens des del Siti visible en un recorregut que ha durat més de mitja hora llarga. Quan aquestes han arribat a la plaça Catalunya, s'han ajuntat amb les prop de 200 que s'esperaven, i totes elles -grans, petites i mitjanes- han cremat una mica més amunt, a la plaça Porxada, primer a les mans dels seus propietaris i després en dues grans fogueres que han ajudat a plantar cara al fred de la nit.
Aquesta tradició, ha recordat Esperver, té un origen pagà incert, tot i que quan es va crear la Vila al segle XIV, es va utilitzar per donar la benvinguda als senyors de Pinós. Per altra banda, però, el sentit cristià de la festa encara es manté. Ho demostren els crits de 'Fia-faia, Fia-faia, nostro senyor ha nascut a la paia', que s'han sentit durant tot el recorregut fins al centre de la Vila. A Sant Julià de Cerdanyola, si bé no s'ha escoltat tant aquesta proclamació, sí que n'ha destacat alguna veu.
En qualsevol cas, per sobre del tradicionalisme i de la religió, no ha faltat el divertiment. En aquest punt, desenes de joves han saltat les fogueres enceses amb faies i s'han llançat -gairebé temeràriament- les torxes il·luminades com si el foc no existís. Una festa que encén l'alegria del Nadal, deixa ben fumats els seus participants i torna a la vida dos municipis que, aquest 24 de desembre, han mostrat l'excepcionalitat d'una festa que combina tradició, cultura del foc i divertiment.
GALERIA DE FOTOS de la Fia-faia
