El bàndol carlí i el lliberal que cada any s'enfronten a la tradicional Guerra de la Farina de Berga han renovat aquest any els seus generals. Després d'un llarg període amb Gerard Alsina i Òscar Garcia al capdavant de carlins i lliberals, respectivament, Marc Villegas i Marc Olònia prenen el relleu amb ganes d'eixamplar la festa a més gent i de fer-la multitudinària. 

Segons han explicat els dos nous generals a NacióBerguedà, la Guerra de la Farina vol explicar l'enfrontament entre carlins i lliberals a Berga el 4 de juliol de 1840, quan la ciutat va ser presa per les tropes del general Espartero, i molts berguedans i el mateix líder de les forces carlines es van haver d'exiliar per no patir represàlies. Concretament, aquesta batalla va tenir lloc a la Creu de la Pinya, a la Serra de Noet, quan Berga era la capital carlina de Catalunya i un punt estratègic de conquesta pels lliberals. 

  La primera edició de la Guerra de la Farina va tenir lloc el 1988, poc després de la creació de la Bauma dels Encantats, una entitat festiva de Berga del segle XIX. La guerra va sorgir amb l'objectiu de donar un nou impuls al Carnestoltes. Una embranzida, però, que ha anat saltant generacions i que cada any algutina més participants. En aquest sentit, ja no són només els membres de la Bauma els qui participen de la festa, sinó que s'hi afegeix gent d'arreu de la ciutat que es vesteix de blau, si vol representar el bàndol carlí, o de vermell, si vol ser del lliberal. A les 13.00 tocades, comença a la plaça de Sant Pere una batalla campal amb més de 17.000 bombes preparades a priori pel Taller Coloma. Segons han volgut precisar els nous comandants, s'elabora “una bomba per cada habitant de Berga”, una manera d'estimular la participació. En aquest punt, i durant un quart d'hora, la plaça es converteix en una veritable batalla blanca, amb estratègies, traïcions i ferits. Una festa de la qual, però, no es pot sortir de cap altra manera que enfarinat. 
 

GALERIA DE FOTOS de la Guerra de la Farina