Negre: Va, noia: és ara o mai.
Moro: Coi de canalla! Us vaig dir que muts i a la dansa. Nosaltres som per ballar i callar.
Vella: Deixa’ls fer, tu. El jovent, tard o d’hora, té el seu moment.
Negre: I aquest és el nostre, noia!
 
Jove: En motiu d’aquest doble festeig gegantí,
ens complau el prodigi d’alçar una cançó.
Encendrem mil espelmes al llarg del camí
     que els Saletes eterns ens compassen festius.
Vella: L’esperit dels dos vells rau al roc queraltí;     
protegim els menuts dels malsons i la por.
Procurem que la pau regui el vostre jardí;
que no us falti la feina ni el goig de ser vius.
Negre: Perquè el torb de la sort no us esqueixi el destí,
     els dos joves fem guarda a la font dels dos nius. 
Ella es diu Cim d’Estela i jo sóc Roc d’Auró,
ella us vetlla de dia i jo us vetllo en el son.
Moro: El cas és, berguedans, que us volem agrair
     el miracle d’amor que cada any renoveu          
     en la festa dels avis que hi foren i hi són:      
     ser un gegant patumaire és un do sense preu.
Jove: Saludem tot el poble en els Passacarrers
i xalem com baldufes en ple Tirabol.
És la màgia constant del riu de geganters
que ens transporta a dansar com la lluna i el sol.
Negre: I ara ves, quina fama: som únics al món,
     i ballar amb les comparses ens omple d’orgull.
Quan sentim el Tabal que ens convida a Patum,        
se’ns aixequen les porres i l’ànima ens bull!
Vella: Hi ha les Guites i l’Àliga i vuit Nans bonics,  
     hi ha cent Plens per la rauxa i dos Àngels pel seny,
     hi ha les Maces i els Turcs i els Cavalls, tan antics,
però som els Gegants els senyors del terreny.  
Tots: Quan esclaten del Corpus la llum i el perfum,
     aquest cos adormit ressuscita curull!            
Quan sentim el Tabal que ens convida a Patum,
se’ns exalten les venes i l’ànima ens bull!