Aquest any, n'ha fet deu que van assassinar Josep Maria Isanta. Va ser un dissabte de Patum, concretament, el 28 de maig del 2005 quan, només amb 22 anys, aquest jove berguedà va patir una agressió amb arma blanca molt a prop de la zona de concerts del Canal Industrial de Berga. Aquest fet, sumat a l'actuació dels Mossos d'Esquadra, va generar una forta polèmica i una immensa commoció en el conjunt de la societat berguedana. Berga mai havia viscut un episodi similar, i la Patum d'aquell any va perdre tot el color, sumant-se en un profund dol. Deu anys després, la figura d'Isanta segueix viva en la memòria de molts, els que el van conèixer i també els que no, i es parla d'ell amb estima però també amb un nus a la gola. En aquest punt, el llibre Isanta, 10 anys després vol aprofundir en la manera com es va viure aquest tràgic incident, fent valer experiències i valoracions calmades; des de dintre, però també des de fora, i des del sentiment, però també des de l'anàlisi. Ramon Massana, coautor del llibre, explica el seu entrellat.


De Josep Maria Isanta se n'ha parlat molt, però mai ningú s'havia plantejat fer-ne un llibre. D'on surt aquesta iniciativa?
Del  Centre d'Estudis Josep Ester Borràs. Com tot col·lectiu sociopolític de Berga, la mort de l'Isanta va marcar molt, i això, just ara feia 10 anys... Llavors des del col·lectiu es va pensar que era el moment de reobrir el debat entorn dels fets, de repensar-ho una mica i escriure un llibre per fer-ne reflexió i homenatge. 

Però, concretament, un llibre?
Sí, el Centre d'Estudis fa edicions de llibres i no és tan estrany per a nosaltres. Potser la primera idea era més petita, però a mesura que vam anar parlant, el llibre va anar agafant dimensió. Llavors se li va comentar a la família, i de seguida ho van veure molt clar i s'hi van apuntar. Sempre hem tingut molt bona relació amb la família, i de mica en mica, la idea inicial es va acabar convertint en un llibre. 

Aquest llibre, però, no té un autor definit, sinó que són moltes persones les que hi participen.
Sí, és un llibre escrit a moltes mans. A partir del moment en què vam tenir la idea de fer això, vam decidir l'estructura. En aquest hi ha texts que van sortir fa 10 anys publicats, sobretot, al Pèsol Negre, i un altre bloc que serà de texts escrits ara, amb la perspectiva d'aquests 10 anys, potser més pausats i reflexionats. Per tant, una part de només texts antics, i una altra que vam encarregar a gent diversa perquè parlés de coses diferents. 

Quanta gent hi ha participat?
Uf... Jo diria que entre 15 i 20 persones. Familiars, cosins, pares, la cunyada i altres texts escrits per gent del Centre d'Estudis. Es va proposar a diversa gent, però ens vem trobar que molts no podien assumir-ho... Fins i tot, gent que s'hi havia compromès, i que se li va fer costa amunt remoure tot això. No pas la família, eh, però els amics més propers... Molts han costat, no han fet escrits perquè se'ls feia una muntanya. 

Un llibre, a més, que té una part fotogràfica molt important.
Sí, un company va comentar afegir-hi una part fotogràfica que reflexa molt bé el que van ser aquells dies. Fotografies dels dies posteriors a l'assassinat, de les concentracions que es van fer als jutjats, davant la caserna dels Mossos, i fotografies posteriors del recital poètic que es feia cada any, de la manifestació que es va fer al lloc on va morir, de l'equip de bàsquet que li va fer un homenatge... Són fotos del Luigi, que ens les va cedir sense problemes. 

Podríem parlar d'un llibre difícil de fer?
Ha costat, sí, ha costat. Va sorgir la idea a principis de desembre o a finals de novembre del 2014, i ha tardat gairebé un any. Hi havia algun moment en què semblava que el llibre no sortiria mai, que penjava d'un fil. Al principi érem molt ambiciosos, però les dates es van anar allargant, amb gent a qui se li feia molt difícil, i al final ens vam haver de posar serios. Bueno, el fem o no? I al final ha sortit perquè vam pitjar l'accelerador. La idea és que sortís pels voltants de Patum, però no hi vam arribar a temps. 

Què és el que els lectors poden esperar trobar-se en aquest llibre?
Texts, però no només com ho va viure fulano de tal, no, sinó algunes experiències personals i altres de reflexió. Per exemple, com van tractar els mitjans de comunicació el cas, o la relació que hi havia entre els Mossos i el jovent de la comarca. Tot l'ambient enrarit que hi havia. I llavors tota la part de vivència personal. Podríem dir que és un llibre molt coral. 

Comentava que és un llibre per repensar els fets. S'aconsegueix?
És un llibre per repensar-hi a nivell col·lectiu, i de fet, no hi ha hagut cap censura ni cap directriu en aquest sentit. No hi trobaràs una resposta clara al que va passar, perquè hi ha texts que van per una banda i altres que van per una altra. És un llibre tan ampli, que fins i tot és contradictori en alguns punts. Però la realitat és així, i tots veiem la realitat per filtres subjectius. Són com trossets de trencaclosques que si els ajuntes tots, pots fer una imatge de què va ser i com ho percep, posteriorment, gent diversa. I hi haurà peces que agradaran, i altres que no...

En cap cas es tracta d'una història bonica, tampoc. Parlem d'un llibre crític?
És un llibre crític en diferents parts. Cadascú critica qui creu que ha de criticar, des de la família mateix, que té un discurs ben crític, fins als diferents texts. De fet, la crítica ja hi va ser des del mateix moment dels fets; la societat berguedana de seguida es va mobilitzar, precisament, per això, per aquest esperit crític. 

Finalment, per què considera que és important que algú  hagi escrit aquest llibre?
És important en el sentit que va ser un fet que va trasbalsar la societat berguedana, i va afectar i va marcar moltíssim els col·lectius de joves. A més, a un nivell més ampli, va generar debat entorn del cos de Mossos d'Esquadra i moltes altres coses. Van canviar moltes coses arran de l'assassinat de l'Isanta, van néixer col·lectius com l'Assemblea de Joves i la Plataforma per la Convivència, i van sorgir algunes contradiccions entre col·lectius. Aquest fet va tenir conseqüències.