El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura ha restaurat i tornat a instal·lat el retaule barroc que hi havia a l'església parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu, a la Nou de Berguedà. El procés, segons han informat, ha tardat set mesos, amb una curosa tasca de restauració, portada a terme per un equip multidisciplinari de professionals format per restauradors, conservadors, fotògrafs, químics i fusters. 

Aquest retaule de Sant Serni data de 1714, tot i que el 1724 es va afegir la policromia i dauradura. Pel que fa a la procedència, alguns estudiosos l'atribueixen a Sergimon Pujol i indiquen que va venir de l'antiga parròquia de Sant Sadurní del castell de Montmajor, tot i que no se n'ha trobat cap referència escrita. Així mateix, tampoc es coneix l'any exacte en què es va traslladar a Malanyeu. 

El que sí que se sap, és que durant la Guerra Civil espanyola es va desmuntar “de mala manera”, segons apunten testimonis del poble, i es va llançar en un terreny al costat de l'església. Llavors va quedar greument afectat, tot i que posteriorment es van recuperar les peces i es va reconstruir i recol·locar a l'altar major de l'església. No obstant això, algunes parts es van barrejar amb altres d'un retaule més modern, i moltes peces originals es van col·locar en llocs equivocats. 

Abans de la restauració el seu estat era delicat. Tenia una degradació estructural important a causa de les condicions ambientals desfavorables, i l'atac dels xilòfags havia estat intensa. Algunes zones de la fusta s'estaven desintegrant, i tenia profundes esquerdes causades pel moviment de les fustes i la pèrdua del suport. 

Restauració i recol·locació

Després de la restauració, el retaules ja torna a tenir les peces originals en el seu lloc primari, i s'han eliminat tots els tèrmits i altres insectes xilòfags, a través d'un tractament en una cambra d'anòxia, que es va reforçar, de manera preventiva, amb una impregnació d'un desinsectant. 

La fusta, per altra banda, també s'ha sanejat, amb tractaments de consolidació i reintegració volumètrica, i una actuació de suport que afavoreixi restablir la seva estructura original. Pel que fa a la policromia, s'ha netejat i s'han eliminat les repintades, reproduint de nou el seu estat original. 

Ara per ara, el retaule ja torna a estar en el seu emplaçament primari, a l'absis de l'església, separat de la paret del fons de la capella, cosa que afavorirà la circulació de l'aire i, en definitiva, el seu estat de conservació. A més, a la paret s'han instal·lat diversos elements que permeten subjectar-lo millor, amb peces d'alumini anoditzat.