Aquest passat dissabte, 8 d'agost, en Pere Gendrau ens va proposar una intensa nit de 'black music', música que els negres dels Estats Units van popularitzar a la dècada dels seixanta del segle passat. Tot i que el soul va sorgir a la dècada dels anys cinquanta, quan Ray Charles, James Brown, Jackie Wilson o Sam Cooke comencen a modificar el rhytim 'n' blues combinant-lo amb el gospel, no serà fins als anys seixanta quan Martin Luther King aconsegueix aplegar la militància negra sota la bandera de la reivindicació no violenta i el soul donarà forma a una banda sonora interpretada per grans artistes com Marvin Gaye, Aretha Franklin, Otis Redding o Curtis Mayfield entre molts d'altres. La majoria dels grans èxits del soul surten de Detroit, de la factoria Motown. La llista de grans cançons sorgides d'aquesta factoria seria molt llarga, però a tall d'exemple en poden destacar temes com 'Land Of Thousand Dances' de Wilson Pickett, 'I Can't Turn You Loose' d'Otis Redding, 'Chain Of Fools' d'Aretha Franklin o 'Sweet Soul Music' d'Arthur Conley. Fins i tot grups com The Beatles, The Rolling Stones o The Who van versionar clàssics de Motown.

El soul, com el seu nom indica, és l'expressió més intensa, el sentiment més profund i universal, amor i sensualitat, optimisme, també tragèdia, el crit d'una ànima que ho diu ben alt: sí, sóc negre i n'estic orgullós. I ara, seixanta anys després, el soul continua tan vigent com aleshores. I és que la bona música és intemporal.

Hem d'agrair al Pere Gendrau la gran diversitat de música que ens va seleccionar i que ens va fer passar unes hores que guardarem en el record. I també animar al Konvent perquè continuï fent apostes sòlides de cultura i contracultura que tanta falta fan en aquests moments.