L'escriptor i bibliòfil berguedà Ramon Felipó ha volgut treure a la llum una imatge, fins el moment, desterrada al pou de l'oblit. Es tracta del primer gravat que va fer el pintor reusenc Marià Fortuny. Una obra que es pot veure reproduïda en nombroses llars berguedanes, però que mai s'ha acabat de valorar, simplement, ha dit, per desconeixement. 

Aquest gravat, doncs, que Felipó ha plasmat en uns quaderns d'edició especial és el primer que va fer el jove pintor. El va realitzar el 1854 quan, de Barcelona, va arribar a Berga fugint de la còlera per hostatjar-se a Casa dels Blanxart, al carrer de les Canals. Amb només 16 anys, Fortuny ja va captar a la perfecció l'essència berguedana, amb una grandiloqüent Mare de Déu de Queralt acompanyada d'àngels al cel de la ciutat. Aquesta obra, ha explicat a NacióBerguedà, es va gravar anys més tard per E. Lechard a Barcelona, per compte del canonge Antoni Cassú. 

“Jo intento reivindicar el passat de Berga, que és espectacular”, ha declarat Felipó. En aquest sentit, i malgrat que aquest gravat no és una descoberta per sí sola, sí que ho és en el record dels berguedans i molts catalans. Una societat, ha lamentat, que massa vegades no s'adona del que té a casa, com és el cas, també, dels versos que Jacint Verdaguer va escriure sobre Queralt el 1887, tot seguint els passos del canonge vilatà Jaume Colell. “Ja et parlaré d'aquest santuari Perla dels santuaris marians de Catalunya”, li deia Verdaguer en una carta.