Un nou llibre d'Ignasi Hierro remou la memòria històrica del Berguedà

“La dècada de les expectatives frustrades: El Berguedà (1930-1940)” parla de les consqüències de la República i la Guerra Civil a la comarca | Hierro considera que queda molt per investigar

Publicat el 19 de gener de 2016 a les 17:46

L'autor del llibre Ignasi Hierro Foto: Cedida.


La memòria històrica és democràcia. Així ho considera l'exprofessor, investigador i autor del llibre “La dècada de les expectatives frustrades: El Berguedà (1930-1940)”, Ignasi Hierro. Per això, i sota el paraigües de l'Associació Memorial Democràtic del Berguedà, aquest ha decidit publicar un segons llibre que, segons ha explicat a NacióBerguedà, marca la referència d'una etapa històrica convulsa i difícil. 

L'objectiu d'aquesta publicació, ha dit, és recuperar la “memòria democràtica” dels berguedans. Per això, s'analitzen tots els fets de la República i la Guerra Civil, fins arribar a la primera etapa del franquisme, tot estudiant els moviments polítics i les diferents revoltes i moviments socials que es van desenvolupar a la comarca. Com una continuació de l'anterior llibre que va escriure, “La dècada de les perspectives frustrades”, Hierro parla d'un moment molt bipolar. En aquest, els règims polítics se succeïen i, en la majoria de pobles del Berguedà, les situacions van canviar d'un costat a l'altre. 

En aquest llibre, a més, es posa molt d'èmfasi en la ciutat de Berga i el seu primer alcalde republicà, Josep Badia i Sobrevies, a part d'exemplificar com era el tipus de justícia franquista i la seva "aleatorietat”. Per altra banda, també recorda altres històries, com ara la d'un secretari de l'Ajuntament de Berga, la de l'alcalde de Sant Julià de Cerdanyola o la d'un botiguer i mestre de Cercs, Ramon Musoll, que durant els anys 39 i 40 es va dedicar a escriure un dietari personal on explicava els fets quotidians de l'època i el comportament de la gent. 

Finalment, ha remarcat, també hi ha un capítol “curiós”. Mentre en alguns pobles de la comarca els canvis polítics es van veure molt marcats, en altres, com ara Gisclareny, aquesta situació amb prou feines es va palpar. “Jo els anomeno municipis sense història”, ha afirmat, tot explicant que, per exemple, en aquest poble sempre hi va haver el mateix batlle, sigués República, Guerra Civil o Dictadura. 

Documentació

Per tal de realitzar aquest llibre, Hierro s'ha hagut de submergir en una gran quantitat d'arxius i documents. Entre els consultats, destaquen gairebé tots els arxius municipals dels 39 pobles del Berguedà, així com l'Arxiu Comarcal, l'Arxiu Històric Nacional i el Archivo Militar de Barcelona. 

“Hi ha moltíssimes coses a fer, encara”, ha lamentat sobre aquesta investigació. Per a Hierro, recuperar la memòria històrica del Berguedà abans que no sigui massa tard és una prioritat però, reconeixent la ingent tasca que ha hagut de realitzar, també ha reconegut que la dificultat és important: “El problema és la dedicació, perquè es necessita molt de temps”. 

La presentació del llibre de Hierro serà aquest divendres 22 de gener a les 19.00 hores a la llibreria Quatre Cantons de Berga.