El passat 13 de juliol, Jordi Aymerich i Pep Casals es van endinsar en l’aventura dels X-PYR, una de les competicions de parapent més importants de l’Estat espanyol. Aymerich com a pilot de parapent i Casals com a assistent, van recórrer 439 quilòmetres per aire i caminant, des de la platja basca d’Hondarribia, fins a un dels racons més bonics de Catalunya, el Cap de Creus i el municipi de Port de la Selva. Els dos parapentistes del club berguedà Puntxat Parapent van creuar tots els Pirineus i van complir l'objectiu que s'havien marcat, arribar a Catalunya.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vl7o86rWVO0[/youtube]
-D’on va sortir la idea de participar en aquesta competició tan llarga i dura amb parapent? Era la primera vegada?
(Aymerich) Sí. Hi havia hagut una primera edició dos anys abans que va ser molt més com una patxanga. No hi havia gent internacional. La idea va sortir perquè aquí al Berguedà volem molt, som d’un club molt actiu, i la idea és que com que ens vam començar a posar en forma, jo li vaig dir al Pep aviam si m’acompanyava i ens vam començar a preparar per anar-hi, perquè és una cosa molt guapa i bestia.
-Ens poden explicar una mica què és aquesta prova? Què havien de fer?
(Aymerich) Va començar el 13 de juliol des de la platja d’Hondarribia a les 11 del matí. Hi van participar 25 equips i nosaltres vam fer 6 dies perquè qui va guanyar la prova ho va fe amb 4 dies i mig, que és el millor del món, i quan arribaves només et deixaven fins el dia següent a les 10 de la nit i llavors es tancava.
-Llavors no van arribar fins al final
(Aymerich) Fins al final i amb el temps només van arribar set pilots. Nosaltres vam arribar fins a sota el Puigmalt. Ens vam quedar a les portes d’arribar, ens van faltar uns 80 km.
-En total, quants en van fer?
(Aymerich) Uns 350, però clar, això és en línia recta, perquè realment, de quilòmetres, en vam fer el doble perquè caminant no és línia recta i, per exemple, hi va haver dies en què vam caminar tot el dia. Els 400 són els punts en línia recta, però realment si haguéssim de contar tots els quilòmetres, potser en vem fer 600.
-I la posició, en quin lloc van quedar?
(Casals) Els dissetens de 25. Però aquí hi ha tot el ferro dels Red Bull X-Apls, que és la prova més dura del món. (Aymerich) Nosaltres vam treure temps de sota les pedres per entrenar i vam quedar ben contents, eh! El resultat d’algo així és el de menys, és l’aventura de viure-ho, no fer-te mal, la convivència de cada dia, que et vagi tot bé... I el nostre repte era poder arribar. Sabíem que seria molt difícil perquè aquesta gent tan bona correria molt i ho farien molt ràpid, però vam complir totes les expectatives que teníem, que era arribar a Catalunya i no fer-nos mal. Ho vam fer tot.
Peña Montañesa (Ainsa) amb L´Iñigo Gabiria (campio de l´ultima edicio) , Carles Torres (altre participant català) Foto: Pep Casals-M'imagino que no tot s'hi valia en aquesta prova. Tenia limitacions o coses que no es podien fer?
(Aymerich) No podies pujar a cap bicicleta ni cotxe. Si t’agafaven amb alguna cosa així t’eliminaven. També havies de portar sempre el parapent a l’esquena, t’obligaven a descansar de 22.30 a 5.30 del matí i no et podies moure més de 250 metres del lloc on paraves. (Casals) T’ha dit l’Ayme que no hi pot anar qualsevol a la cursa?
-No
(Casals) Doncs t’han de seleccionar. Miren el teu currículum i si el veuen prou bé et deixen participar a la carrera. Investiguen cada pilot i has de tenir uns mínims per poder entrar. Ells han de considerar que ets una persona experta en parapent, però no només això, també en alta muntanya. I llavors fan una selecció exhaustiva de qui pot volar. (Aimerich) A més, es van presentar uns 70 equips i al final només en van seleccionar 28. D’aquets en van plegar tres. Competíem amb els millors de cada país.
-No es van plantejar en cap moment que fer aquesta cursa d’alt nivell i perillositat podia ser una bogeria?
(Aymeric) Hi havia dies que se’ns feia gran (riures) sobretot abans. Sortíem a córrer molt pel Berguedà perquè abans gairebé no corríem ni res. També la preparació amb tot el que necessitàvem perquè has de buscar material lleuger de parapent... (Casals) Aquí al Berguedà s’han fet coses molt besties, però a nivell de parapent segur que no tant.
-Però per les cares que posen, m’imagino que ho tornarien a fer
(Aymerich) Ho tornaríem a fer segur, perquè no vam tenir cap incidència, no vam tenir cap situació de perill, el vol ens va anar perfecte. Era com un somni poder creuar tot el Pirineu, era un somni que teníem des de fa molt de temps al cap. I ara, amb aquesta competició, ho hem portat a terme. Volar és per a nosaltres com una manera de viure, jo volo des de que tenia 17 anys i no ho he deixat de fer mai, pertany a la meva vida.
-Quin era el seu dia a dia i què és el que més recorden?
(Aymerich) El dia a dia (riures), nosaltres és que som bastant hippies (riures). Ens aixecàvem a les 5 i pico i ens fotíem un cafè tranquils. Miràvem una mica la ruta, el que podíem fer a peu i ens plantejàvem un despegue . El que era per carretera era guai perquè el Pep em preparava l’aigua, si paràvem a dinar..., jo també anava amb algunes barretes energètiques i menjava quan volava.
-I algun record especial?
(Aymerich) El vol que recordaré tota la vida és el que vam fer de Peña Montañesa que, quan vam sortir, estàvem molt nerviosos perquè el noi aquest suís ja havia arribat i només ens quedava un dia per volar a fondo. I vam sortir d’allà, vam fer dues hores a peu i amb parapent vam fer dues valises, gairebé tres en un dia. Un vol de 130 quilòmetres i a sobre, quan vam arribar, ens esperaven tots els col·legues del club.
-Pel que em diuen, en tot moment es van veure recolzats per amics i familiars
(Aymerich) Vem tenir molt seguiment des de la pàgina de l’X-PYR on podies veure tots els equips i què feien cada segon, i la gent ho seguia molt. Però pensa que hi havia gent que ni treballava, eh? (riures) N’hi ha que van estar tota la setmana enganxats a l’ordinador. O les nostres dones o els amics. Dels grups de WhatsApp en vaig haver de sortir perquè no paraven. Tothom estava super content amb nosaltres, estaven al·lucinant del paper que estàvem fent i va ser molt guapo.
-Finalment, quin és el proper repte que es plantegen a nivell individual o com a club?
(Aymerich) Tenim un repte molt gran (riures). És el campionat de Catalunya d’aquest any que el fem aquí a Berga, en la modalitat de cross . (Casals) És una feinada perquè ho hem d’organitzar tot, les rutes..., i com que ho fem des del club, només els dos millors puntxats podran competir. (Aymerich) A més, vindran més de 100 participants perquè ho hem obert perquè puntuï per a la Copa del Món, i això ens permet que vingui gent internacional. De fet, ja n’hi ha d’apuntats i aquí tenim un noi de Manresa que és un dels millors del món.
Sortida de l'Orhi Foto: Pep Casals
Sortida de l'Orhi Foto: Pep Casals 
