Bagà i el Cadí-Moixeró es preparen per rebre prop de 30.000 persones per l'Ultra Pirineu

L'edició d'enguany presenta uns canvis circumstancials en el recorregut per les obres de remodelació que s'estan executant al refugi Niu d'Àliga

Publicat el 26 de setembre de 2025 a les 19:14

Bagà es convertirà la setmana vinent en "la capital mundial del trail running". Així ho destaquen els responsables de la Salomon Ultra Pirineu, que celebra una nova edició de la mítica prova entre els dies 3 i 5 d'octubre. Cinc curses, corredors de renom i cims de prestigi conformen una fórmula d'èxit, que han convertit la cita en un referent mundial de la disciplina. És per això que mou prop de 30.000 persones.

Segons el director de la prova, David Prieto, el format serà el mateix dels darrers anys. Les proves que es disputaran són l'Ultra (100 km), la Marató (42 km), la Mitja (21 km), la Nit Vertical (5 km) i la XS (sis curses infantils). A excepció de la vertical, que va de la Molina a gairebé el refugi Niu d'Àliga, totes les proves surten i arriben a Bagà, que segons el director entoma any rere any un "repte important", amb una traça que "posa en valor la capacitat que té aquest municipi i la seva gent".

Cal tenir en compte que, segons els càlculs de l'organització, la prova suposa un moviment de gairebé 30.000 persones, a comptar entre els 4.000 corredors (novament s'ha arribat al límit perquè s'han esgotat les inscripcions de totes les categories) i els entre 20.000 i 25.000 acompanyants, familiars i aficionats que no es volen perdre la cita. Bona part d'aquesta massa va a parar a Bagà, si bé la gent es reparteix pels municipis al llarg del recorregut, que discorre pel parc natural del Cadí-Moixeró.

"Des de l'Ajuntament de Bagà valorem molt positivament la prova", ha assegurat l'alcalde, Lluís Casas, qui s'ha mostrat convençut que "aquesta edició seguirà l'estela de les edicions anteriors i serà tot un èxit". El batlle ha incidit en l'esforç que el veïnat fa per acollir l'esdeveniment, destacant que la simbiosi entre l'organització i el teixit social del poble converteix l'Ultra Pirineu en una cita esportiva "única al món". En aquest sentit, s'estima que la prova representa un impacte econòmic directe pel sector serveis valorat en cinc milions d'euros, a més d'un impacte mediàtic per la vila que es calcula en dos milions d'euros més.

Participants de renom

Novament, les places disponibles per competir es van esgotar al cap de poques setmanes en la majoria de les proves. De fet, Prieto puntualitza que aquest any s'han completat abans que el curs anterior. En total, prendran la sortida 4.000 corredors de 60 països diferents, repartits en: 1.300 a l'Ultra, 1.300 a la Marató, 1.000 a la Mitja, 200 a la Nit, i entre 200 i 300 a la Pirineu XS. "Malgrat que s'estan fent uns campionats del món aquest cap de setmana, i que la següent a l'Ultra tenim les finals de les Golden, tenim un cartell tan bo o millor que l'any anterior", ha celebrat el director, qui ha emfatitzat que aquest fet "demostra la força que té per si sola la Salomon Ultra Pirineu".

Alguns d'aquests noms més reconeguts són els de Jonathan Albón, Azara Garcia, Miguel Heras, Núria Picas, Andreu Simon, Virginia Pérez, Pau Capell i Mercedes Pila, en la categoria Ultra. Entre els inscrits a la Marató s'hi troben Oihana Cortázar, Robert Pkemoi, Cèlia Balcells, Yoel de Paz, Marta Pérez, Gisela Carrión, Miquel Corbera i Tiago Vieira. Finalment, bona part dels atletes més destacats de la Mitja també tenen previst participar en la Nit Pirineu, amb noms destacats com Maria la Chica, Killian Allaire, Moana Lilly, Adrian Ivars, Gabriela Lasalle i Gontzal Murgoitio. En aquest darrer grup també s'hi inclou Jan Torrella, corredor baganès que rebrà tot el suport dels seus veïns.

Recorregut, protocols i gestió

Malgrat que el gruix dels detalls de les curses es mantingui respecte de les edicions anteriors, des de l'organització fan referència a un canvi circumstancial del recorregut aquest 2025. A causa de les obres de rehabilitació que s'estan executant al refigui de Niu d'Àliga, el punt de control i avituallament es desplaça enguany a l'Estació Intermitja del Telecabina Cadí-Moixeró de la Molina. Aquest desviament suposa sumar aproximadament un quilòmetre i mig als traçats de l'Ultra i la Marató, i també agregar 150 metres de desnivell.

Per contra, els últims metres recuperen el pas per un dels escenaris de postal del nucli de Bagà, el Pont de la Vila. Amb els treballs de rehabilitació completats, el tram de l'arribada tornarà a travessar el riu Bastareny per aquest element patrimonial tan distintiu. Com distintiva és la sortida des de la plaça Porxada, que amb les obres de substitució del paviment pràcticament acabades, seran els participants de l'Ultra els quins l'estrenin dissabte vinent.

En paral·lel, l'organització té sobre la taula els diferents protocols d'actuació en cas de meteorologia adversa, contemplant escenaris i casuístiques diverses per poder respondre en funció de la situació. "Tenim plans A, B, C i de totes les lletres de l'abecedari", ha incidit Prieto. Així, el director ha resumit les tres respostes principals en: endarreriment de la sortida, aplicació d'un recorregut alternatiu que eviti els cims més alts, o ajornar la cita l'endemà amb una versió retallada. 

També ha contribuït en la logística de la prova el Consell Comarcal del Berguedà, implicant-se en el servei de recollida de residus i de transport. Segons el conseller comarcal d'Esports, Ramon Caballé, l'ens comarcal s'ocupa de cobrir la retirada de residus dels 100 quilòmetres que abasta la cursa gran, essent un "gran desplegament" del qual "el cost no és menor". Pel que fa al transport, Caballé confirma que col·labora desplegant el servei d'autobusos que traslladen els familiars dels corredors.

Finalment, el conseller també ha fet esment del suport tècnic i logístic que ofereixen a l'hora de tramitar permisos, coordinar els municipis o sol·licitar el pas per camins privats, entre altres gestions. En aquest sentit, ha posat en relleu la predisposició de totes les poblacions berguedanes per on discorren les proves, pel fet que "mentre hi pot haver algun problema per passar per algun municipi d'altres comarques, al Berguedà cap poble planteja cap problema. Al contrari, ens plantegen facilitats".