En l'edició d'enguany, l'organització ha decidit reduir el límit de participants per "assegurar la qualitat de l’esdeveniment, el pilar fonamental que defineix a la Salomon Ultra Pirineu". En aquest sentit, assenyalen que el 2022 va ser un any de xifres rècord per la prova, ja que més de 4.000 inscrits van creuar la línia de sortida a la plaça Porxada de Bagà. Amb tot, aquest 2023 hi haurà 1.200 dorsals disponibles per la SUP100k i la SMP42k (ja exhaurits). La germana petita, la SMP21k, acollirà 900 corredors, i finalment La Molina Nit Pirineu VK i la Pirineu XS (cursa infantil), comptaran amb les mateixes places que en les edicions passades: 200 i 250 respectivament.
Segons han destacat els organitzadors, "la Salomon Ultra Pirineu és una de les proves de trail running de caràcter internacional amb més renom, autèntica i emocionant del país", remarcant al respecte els 14 anys de trajectòria i l'impacte econòmic per a Bagà de 4,6 milions d'euros, segons les dades de l'any passat.
Compromís amb el medi ambient
En l'edició d'enguany, l'organització de la Salomon Ultra Pirineu continua Corrent cap al futur, fent èmfasi en el nou claim de la prova i posant en pràctica els valors d'aquest. Així, asseguren que les curses compten amb una política mediambiental ferma des del primer any, treballant per garantir que no hi hagi impacte en el parc. Accions com limitar el nombre de participants, netejar els camins després de la prova, establir els recorreguts per camins ja existents, entre altres mesures, "han estat clau per aconseguir que els estudis postcompetició que realitza el parc natural hagin indicat sempre que l’impacte de la cursa sigui quasi inapreciable", posen de manifest.Així, l'organització assevera que continua "treballant amb corredors, espònsors i entitats col·laboradores i territorials per reduir, reutilitzar i reciclar tot el material que s’utilitza", i recalca que en l’edició 2021, es van reduir en un 74% els residus generats en comparació a l’any anterior. En total, es van registrar 1.300 quilograms de deixalles, dels quals el 19% eren orgànics, el 23% envasos, el 19% paper i cartró, i el 38% rebuig.