Ara que estem a la meitat de la campanya per les eleccions municipals, m’ha semblat oportú fer una reflexió per si pot servir a les persones que l’electorat decidirà portar als 31 ajuntaments del Berguedà.

Ja fa temps que la comarca esllangueix esperant un miracle que la faci tornar al dinamisme industrial que va viure a cavall dels segles XIX i XX, però això no s’esdevé màgicament. Cal ser conscients que aquest tipus de fets sobrenaturals que canvien el rumb de la història no tenen lloc i que és, únicament, l’empenta dels pobles la que ho farà possible. I serà en bona part per l’esforç i la imaginació dels servidors públics que les urnes convertiran en regidors, els uns als equips de govern i els altres a l’oposició, que serà possible canviar de paradigma.

Seria convenient que, en aquesta nova etapa que s’albira constituent, els municipis i la comarca en el seu conjunt s’interroguessin sobre el model de desenvolupament que seria desitjable. Els territoris que hem heretat es transformen i es configuren a partir de l’acció o inacció de les persones que hi vivim. I és aquí on hem d’imaginar-nos com ens volem organitzar, quin transport necessitem, sense excloure’n cap (ho dic pel tren que alguns reivindicàvem fa una dècada) i sobre quines amplades de via hauran de circular els cotxes, els trens i les dades. I no ens podem conformar amb la vella idea que, a mesura que s’allunyen dels centres de poder, aquestes vies es van fent més estretes, més petites fins a ser inexistents.

També seria interessant que ens miréssim el melic en un sentit diferent de la frase feta, per conèixer les potencialitats que tenim, que són moltes i si ens volem repensar un altre cop com a industrials (amb industries del segle XXI, es clar) o si ens encaminem cap a l’excel·lència en camps com ara l’agroalimentació, el turisme o la generació d’energies netes i sempre amb un escrupolós respecte a l’entorn.

Durant massa anys hem donat voltes en cercle i hem debatut en fòrums paral·lels, duplicats i sobreposats, el model de comarca i el rol que pot tenir cada municipi o si és possible mancomunar serveis per fer-los més eficients o si podem fer front comú en els grans temes com ara el desdoblament de la C-16 o el desplegament de la fibra òptica per posar només dos exemples.   
 
“Tenim a penes el que tenim i prou: l’espai d’història concreta que ens pertoca i un minúscul territori per viure-la”, deia Miquel Martí Pol i d’això n’hem de ser conscients, però no pas per lamentar-nos-en i llepar-nos les ferides, ni tampoc ens pot servir d’excusa per no reivindicar el dret que tenim a rebre la mateixa qualitat de serveis i les inversions pel desenvolupament com fan altres territoris amb una demografia semblant a la nostra.

A partir de la constitució dels nous ajuntaments, el 13 de juny, el Berguedà tindrà una nova oportunitat de fer-se sentir davant de les institucions i dir quan calgui i a on calgui, que volem jugar un paper, que estem preparats, que volem ser motor, que podem aportar molt al conjunt de les comarques que configuren el nostre país i, sobretot, que no pensem parlar, amb la boca petita, mai més!