Hi ha moltes ocasions durant la vida de les persones en què cal prendre decisions complicades. Al llarg de la vida col·lectiva dels pobles hi ha també ocasions en què aquestes decisions s’han de prendre. Aquest 27 de setembre després de més de tres cents anys, se’ns presenta un repte històric d’aquells que no podem deixar passar.

D’arguments culturals, socials i econòmics per canviar la relació de Catalunya amb Espanya els diaris en van plens. Només cal repassar les hemeroteques dels últims cincs anys. Però si es segueix el fil dels despropòsits i mentides sobre Catalunya no acabaríem mai. 

El repte de la independència és  “majúscul”, és una fita històrica a la qual no s’hi havia pogut arribar mai en els tres últims segles. N’hi ha però que dubten de si és el moment, de si s’ha fet tot per arribar a un acord amb l’Estat espanyol, d’altres que encara proposen d’obrir un nou període de relacions amb l’Estat a través d’algun tipus de federalisme, confederalisme, autonomisme, etc. Tot això ja s’ha intentat, i la resposta de l’Estat sempre ha estat un rotund cop de porta a la cara, sense voler atendre a raons.

Fins hi tot, hi ha algun tipus de partits d’esquerra que contraposen les polítiques progressistes, socials, sanitàries, educatives als anhels de voler-se autogestionar des de la democràcia participativa. Hi ha molta demagògia.

Els líders dels dos principals partits del país han fet un pas enrere, per poder fer un salt més important endavant. Tan el president Artur Mas, com Oriol Junqueras líder de l’oposició, es posen a disposició d’un repte ingent liderat per la societat civil catalana, per assolir la independència de Catalunya a partir d’un full de ruta de desconnexió amb Espanya que ens aproximi més al món. Això no és casualitat. Això no és fruit d’una conjuntura tàctica. Això és fruit d’una estratègia modernitzadora i democràtica, que ens ha de portar a una major qualitat de vida per la gent d’avui i sobretot pels que vindran.

El proper 27 de setembre, cal donar un suport majoritari a la llista de “Junts pel Sí” encapçalada per Raúl Romeva, no només perquè ha de guanyar l’opció independentista majoritària. Sinó també perquè la llei d'Hondt afavoreix la llista més votada, i això ha de fer que la majoria absoluta de la llista del “si” sigui possible. Amb això vull dir que el vot útil independentista en les properes eleccions/referèndum del setembre és la llista del Junts pel Sí.

Aquests dies d’estiu, tot repassant papers i llibres, he trobat l’apèndix del llibre de la “Justificació de Catalunya” de Mossèn Josep Armengou, i que s’atribueix a Joan Fuster i que en un dels seus paràgrafs hi diu: “El gran responsable, l’únic responsable de totes les dissorts de Catalunya, des de Casp fins a la fi del món, som i serem nosaltres, els catalans”.

Siguem conseqüents, siguem assenyats,  ara sí, Junts pel Sí.