És fàcil agraïr els Nadals a casa si, al capvespre, pots observar plàcidament com la lluna s’alça per darrera la Quar. És fàcil si pots contemplar el sol estendre’s a través de les nits de Bagà o Sant Julià o si, des de Queralt, veus la boira, a sota els peus, que es dispersa com una invasió de cotó fluix per la vall del Llobregat. L’agitació pròpia dels dies s’apaivaga amb la calma que el paisatge infon quan s’assaboreixen tots els tons del cel al capvespre, quan la gebrada et llepa les puntes de les sabates, o quan un pit-roig es para prop del camí i ofereix un recital inesperat. Una calma de rutines mil·lenàries que, just per aquest motiu, no et cansaries mai de mirar.
Amb tot això, és lògic pensar que amb aquest just trosset de terra en tenim ben bé prou, que no ens cal anar més enllà per passar uns dies agradables. I potser no cal fer-ho físicament, certament, però sempre es pot fer millor. M’explico: valorar el territori implica matisos. Implica, per davant de tot, consumir-lo. I fer-ho en la mesura del possible és una opció viable i necessària. O això o després no ens queixem si ens quedem sense opcions de lleure o de consum.
Començar pels àpats és el més fàcil, tenim de tot per alimentar-nos bé, des de les verdures de temporada a les postres, passant, evidentment, per les carns i els làctics i, inevitablement, pels bolets. Blat de moro escairat, patates, xocolata, vedella, mel, formatge, llonganisses, pollastres, iogurts, galetes, aromes de Queralt... Digueu-me què us falta per fer un bon àpat. Perquè, si les incineradores ens ho permeten, podem afirmar que som uns afortunats en aquest sentit: tenim de tot i d’una qualitat excel·lent, i un munt de botigues que ens podran explicar de primera mà d’on surten exactament els productes que venen. Tenir a l’abast una traçabilitat tan clara és un luxe que cal aprofitar i potenciar, perquè hi ha un esforç important darrere. Suposo que tot plegat sona evident, però també crec que, en general, sortim a comprar amb massa presses i llegim poques etiquetes.
Sovint, també, ens deixem endur per la inèrcia i comprem per internet abans de demanar a la botiga si ens poden fer arribar això o allò altre. I au, un cotxe més a l’embús de la C-16, generant una contaminació que repercuteix a totes les comarques des de la capital al Prepirineu. En alguns casos buscar més enllà el què ja tenim nosaltres implica fomentar una manera de treballar que no és correcta. I no hi pensem prou, en això.
També tenim el costum d’anar al cine, a una exposició, al teatre o a la discoteca lluny de la ciutat gris en la que s’està convertint Berga quan tots agafem aquests hàbits. Per això s’agraeixen les iniciatives que intenten promoure canvis en aquest sentit. Algunes amb més bona acollida que altres, algunes més desinteressades que altres, però és molt d’agrair que encara quedin bojos que creuen en aquest petit territori.
Tan de bo conservéssim més telers i filatures, i el consum fos diferent, i part d’allò que ara no tenim també ens ho poguéssim fer nosaltres. Però tampoc cal dir-ho gaire alt, que potser aviat tindrem un clima apte per a plantar-nos el cotó i això tampoc fa gràcia. Si bé és cert que abans el Berguedà rendia d’una forma diferent, ho feia, d’acord amb l’època, de manera bruta i desmesurada en molts casos. Però ens n’anem d’un extrem a l’altre i és important potenciar allò que encara fem, i fem bé. I ens hem de potenciar nosaltres mateixos. Qui, sinó, ho farà? Cuidem i consumim territori, i més aquests dies de desmesura. Fer les coses una mica millor no hauria de ser tant difícil, de fet és tan senzill com llegir una etiqueta.