El PIB, què és? Per centrar d’entrada la qüestió als de lletres, és el valor de tots els béns i serveis que es produeixen en un lloc (el Berguedà en aquest cas) en un període de temps. És a dir, tot el que hem fet els berguedans durant dotze mesos mesurat amb criteris de macroeconomia. En l’anuari econòmic de CatalunyaCaixa que ha publicat recentment s’ofereixen les dades comparades del 2013 i es pot consultar en detall. No s’espantin perquè els números seran pocs però espero que clars i entenedors. I, sens dubte, aquests ens indiquen amb claredat on som i cap a on anem (o hauríem d’anar). L’any passat, per aquí va caure un -0,54%. Vàrem fer menys feina tots junts que l’any anterior. Però l’aspecte positiu és que la reducció ha estat menor que al 2012, que va baixar un contundent -2,07%. En termes tècnics vol dir que estem deixant enrere la segona de les dures recessions que hem patit des del 2008. El dubte és si seguirà la millora o correm el risc de caure en un tercer pou si tenim en compte les darreres informacions de context europeu. Tot i això, hi ha motius per tenir un cert optimisme moderat respecte dels temps que venen. I la qüestió ara és veure què es pot fer des d’aquí.

Visió per sectors i subsectors. L’activitat econòmica comarcal l’han dividit en quatre sectors, sobre els quals s’organitza el teixit actiu: el primari o món rural,  que suposa el 8,50% de l’activitat i és el líder en creixement amb un potent 5%. La indústria encara genera una quarta part del total i ha crescut un trist 0,62%. Però aguanta. La construcció es confirma com el gran forat, amb només el 13,50% de l’activitat i disminuint un -7%. Mentre que els serveis són més de la meitat de l’activitat comarcal i no hi ha variació. Faltaria tenir en compte un cinquè sector que (de moment) no es calcula però és present arreu: les activitats submergides amb vendes sense factura i contractats sense declarar ni assegurar. És una bossa podrida molt important i amb seguretat és la que més ha crescut al darrer any. No se sap la xifra ni per descomptat paga impostos però la trobem per tot arreu com una infecció sistèmica. Empreses, treballadors i particulars que treballen en negre afecten a tothom de forma negativa. Fins i tot a ells mateixos. Cal tenir-ho en compte quan hi entrem en contacte en qualsevol operació quotidiana: un avantatge (aparent) per un o dos i un mal per tots.

On cal buscar feina.  Mirant l’informe que tinc a les mans i anant a veure els segments econòmics més actius, al Berguedà hi ha sorpreses molt gratificants com que l’agricultura lidera el creixement amb gran força. En conseqüència ara és més factible trobar feina en aquest sector que en qualsevol altre. Mentre que al bloc dels serveis es fa difícil saber com van les coses en detall perquè inclouen el comerç, el turisme i tantes altres activitats ajuntades que fan difícil un diagnòstic acurat però és evident que en la captació de forasters per passar el seu lleure a la comarca hi ha un dels camins a reforçar i empreses on trobar feina. Una part del PIB passa cada dia per l’autovia i cal atreure’l. I segur que tothom ha escoltat en boca de persones desesperades per trobar un lloc de treball allò  que busquen feina de qualsevol cosa. Es dur dir-ho, però d’això no n'hi ha places. Mirar el vigor del camp i les granges segons les estadístiques disponibles pot indicar el lloc on buscar treball o, en contraposició, entendre que el sector del totxo té encara excés d’oferta i cal mirar cap a altres punts, com alguns restaurants que tenen bona ocupació de comensals i altres activitats que els hi pot caldre gent amb ganes de treballar.

I cap on anem? Tots junts ens adrecem cap a un futur no conegut, totalment nou, i ni que sigui un gran tòpic, la història no es repetirà. Els temps d’abundor – millor dit d’exuberància de pisos, cases, cotxes grans, crèdits i hipoteques- no tornaran segur, però pas a pas i amb voluntat de fer coses noves i innovadores tot llegint estadístiques i dades (que són el GPS de l’economia) encararem de la millor manera possible el futur individual i col·lectiu. 

I la queixa no cotitza, no compta a les estadístiques i sobretot no dona de menjar ni apareix a les llistes de clients de botigues, comerços i fàbriques. I va sense  valor afegit.