Hi ha un magnífic programa que el 25 de novembre de 2015 va emetre TV3, “Catalunya Experience”, que us recomano que  mireu o remireu a la carta, en el qual els vam veure galopant amb tota llibertat pels prats de l’alt Berguedà. Ramats de cavalls de tots colors en uns escenaris verdíssims, de conte de fades. Aquelles van ser unes imatges molt potents del nostre país de muntanya, d’aquelles que queden i s’arrapen al fons de l’ànima. 

En aquell capítol de la sèrie documental, dirigida per Xavier Brichs, la instagramer indonèsia Putri Anindina, Puan, de 23 anys va viure un viatge fabulós, des de la Sagrada Família fins a la Patum, el Pedraforca i els cavalls del Pla de l’Orri, on va riure i plorar d’emoció al costat de la calidesa de la presentadora Ivana Miño.

Al mig de la serra del Catllaràs, un espai protegit, i a 1.600 metres d’altitud, la fundació acull gossos i cavalls. Però aquests no són uns animals qualssevol, la majoria són adoptats, alguns havien patit maltractaments o lesions. Finalment, van ser rescatats i ara viuen feliços i lliures.

La Rosa Galindo explica en aquell programa que els gossos que arriben a la fundació es troben molt bé allà perquè entre ells utilitzen el llenguatge de la calma i de la confiança. Maurici Biosca parla de l’energia sanadora dels cavalls que viuen en plenitud. Per aquest motiu, acullen visites de grups especials i també reunions privades. Alguns entesos, asseguren que la cuina que fan és excel·lent i totalment natural, amb productes del lloc. 

Com que una imatge val més que mil paraules, em ve de gust   transcriure aquí una bella història d’amor, explicada a la seva web el passat 23 de febrer:  
 
“La Mandala, una preciosa euga de 19 anys, va ser dels primers cavalls a arribar a la fundació ara ja fa 10 anys. El seu és el típic cas de cavall que malviu tancat en un box petit i sense quasi llum ni aire pur tot l’any i que només surt per fer classe. Fer classe vol dir que algú et puja a sobre, et posa un ferro a la boca i vulguis o no, hagis d’anar, passar i saltar per tots els llocs que aquest algú vol. I si aquest algú (com passa la majoria de les vegades) no sap muntar correctament, a cada pas et va donant cops a l’esquena i cada vegada que es desequilibra veus les estrelles per l’estrebada i el mal que et fa el filet que portes dins la boca. I els anomenen cavalls d’esport…

Aquestes activitats tan estressants i poc respectuoses pel cavall, la manca de grup/família, la manca d’espai, l’alimentació totalment allunyada de la d’un herbívor, la competició i com no, les ferradures, van fer que la Mandala es lesionés molt jove. Als 8 anys de vida ja va petar i per sort, vam poder portar-la al seu paradís del Pla de l’Orri.

La Mandala es va recuperar i curar físicament molt ràpidament. Pasturar tot el dia descalça i els massatges dels altres cavalls van ser com sempre el millor remei. Mentalment li va costar una mica més, ja que estava molt enfadada i amb moltes males experiències per netejar… però el vincle amb els altres cavalls i la llibertat van ser suficients. Ara mateix i després de fer la seva primera transhumància, està pasturant lliurement i amb el seu ramat, a les pastures d’hivern de La Vall de la Vansa (Alt Urgell).”

Per ajudar a mantenir tot aquest projecte d’animals en llibertat, hi ha la possibilitat de fer-se soci d’aquesta fundació sense ànim de lucre i fins i tot d’apadrinar un cavall, sense ser-ne el propietari. “Apadrinant un cavall, ajudes als cavalls i a les persones”, diu un dels seus lemes. L’altre, que llueixen a la seva pàgina web és: “Connecta’t a la vida.” 
Trobareu més informació a http://www.projectemiranda.cat/ 
i al seu canal de Youtube i a Facebook, on hi ha moltes fotografies i explicacions de les activitats que duen a terme dia a dia. 

Veure cavalls salvatges ens fa una mica més lliures, urbanites com som!