
ARA A PORTADA
-
Un ofici «en perill d'extinció»: els productors de formatge de pastor reclamen ajuts i menys burocràcia Redacció
-
-
El bus urbà torna a Pedret: així es reconverteix la Línia 2 de Berga perquè arribi cada dia al paratge Lídia López
-
El Berguedà és la comarca que més utilitza el servei del Caixer Mòbil de la Diputació de Barcelona Redacció
-
Som la viva imatge de que ens hem equivocat sovint, i si aquesta imatge es fa grotesca en la nostra realitat, encara és més absurda quan la comparem amb realitats contemporànies paral•leles.
Som del camí fàcil perquè potser ho hem tingut tot plegat massa fàcil, no valorem prou allò que no hem vist guanyar amb sang, idea darrera la qual s’amaga la perversa valoració de les coses en funció del seu cost. Malbaratem recursos perquè mai ens n’hem fet responsables, no sabem d’on venen ni cap on van.
És la nostra una societat infantil i ens tracten com a tal perquè així ho hem volgut. Manca compromís per allò que realment estimem i entrega per coses que no es paguen amb diners. Falta empatia pel desconegut i sobra protecció pel proper, això acaba sent tan important que configura la nostra realitat tal com la coneixem.
Les cases tenen tanques al jardí perquè no ens en refiem de nosaltres mateixos vers els altres, les senyals de trànsit ens recorden que el nostre respecte no ve de sèrie. Els contenidors de colors ens ho fan fàcil i entenedor, les papereres cada 10 metres corregeixen la nostra laxa voluntat de respectar el jardí públic.
Robem carabasses als horts aliens, el nostre gos es pixa a portes veïnes i aboquem les nostres escombraries a qualsevol lloc, i ho fem d’amagat, ni tan sols som capaços d’assumir les nostres accions i defensar-les, és simplement infantilisme.
Fem allò que mai no faríem a casa, que no faríem mai a un amic o un germà, però en canvi ho fem amb allò que desconeixem, és aquest el nostre reduït univers. No defenso la protecció del comú com si fos propi, defenso arribar a la protecció del propi com si fos comú, hi ha una abismal diferència d’arrel.
Mentre gira, el món treu fum, sagna, avança i ensopega, passen coses massa grosses com per perdre el temps en protegir-nos de nosaltres mateixos. No és el cost monetari que comporta corregir les accions infantils de la nostra societat, que també, sinó l’energia, recursos i esperances que perdem a cada pas.
No veig el límit, no vull veure pobles i viles construïdes per resistir egoisme, immaduresa i primermundisme. Robar patrimoni, malmetre bens públics i privats o destrossar les coses que entre tots construïm té un preu que va més enllà de l’econòmic, ens il•lustra com a individus i com a grup, ens defineix i ens allunya del que altres societats al món ja han assolit i constata que som menys comunitat del que ens pensem. La gàbia que hem construït encercla somnis i talla esperances, però malgrat tot caldrà persistir perquè els geranis no deixin de ser geranis.
Nascut a Buenos Aires (1980). Soc, fonamentalment, persona. Geògraf de carrera i professió i tripulant d’avió fracassat. Argentí per naixement i berguedà dilatadament temporal. Com a bon prepirinenc camino i passejo per les muntanyes tot gaudint de la natura, és a dir, l’estima i la practica. He publicat molt pocs llibres perquè em dedica a altres coses. Tinc força traça amb les manualitats i soc molt bo passant l’aspiradora. Ocasionalment faig de guia a la Mina de Petroli de Riutort, i de tant en tant, per imperatiu del sistema capitalista del que soc captiu, treballo a Barcelona assegut a una cadira.
Et pot interessar
- La Patum, al maig Xavi Torrabadella
- La Patum: patrimoni viu de tothom que mereix dignitat Abel Garcia
- La Patum de tothom Judit Vinyes Barniol
- La Patum és una oportunitat per la ciutat? Ermínia Altarriba
- La Patum de Berga: un batec col·lectiu que encén emocions Ivan Sànchez
- Al cel, cada dia és Dimecres de Corpus Ramon Caballé
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Berguedà?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.