Les famoses llistes fantasmes o semi fantasmes fan acte de presència sobretot, però no només, als petits pobles de la comarca.  Aquest fet ens recorda que hauríem d’haver arreglat aquest tema fa temps però també ens fa pensar que tal com funcionen les coses, els temes s’arreglen cada quatre anys i sempre que siguin d’interès pels que els han d’arreglar.
 
La política rep els cops com si no anés amb nosaltres, com si fos una classe etèria arribada de l’espai exterior.  Res més lluny de la realitat.  Tinc la sensació que quan parlem de nova política encara ho fem des d’una vella postura, i continuem esperant que una altra classe etèria arribada de l’Espai, aquest cop sí, s’ajusti més als cànons políticament correctes de regeneració democràtica de què tant se sent a parlar els darrers temps.  Per sort o per desgràcia no hi haurà cap classe política arribada de l’exterior que, d’una manera pura i incorruptible apliqui una democràcia perfecta mentre nosaltres fem un cafè, la compra o passegem amb bicicleta, i el motiu és molt senzill, i és que ells som nosaltres.  La vella política mai morirà si nosaltres no estem disposats a enterrar-la.  La nova política mai arribarà si no estem disposats a exercir-la.
 
Tots som política i tot és política, per tant, tot el que no fem, pel que no lluitem, en el que no participem i allò que no reclamem esdevé també una determinada política; la que tots ja coneixem. Al mateix nivell, el sistema és igualment còmplice dels mecanismes actuals i se’n nodreix.  Tot plegat evidencia que cal fer encara quelcom més que queixar-se i posar verds els que manen per tal que les coses puguin canviar.  Al mateix temps, així com el problema ens és molt proper, la solució també la tenim a tocar i ha de ser conjunta entre aquells que hi són i els que els posen.  El canvi s’ha de fer conjuntament perquè tots n’hem d’aprendre de fer una política diferent, ha d’ésser un exercici que vagi més enllà de votar quan toqui i de mirar-s’ho des de la finestra de casa la resta del temps, que sigui molt més que una caixa obscura d’accions unilaterals i de fer quatre obres i un dinar popular just abans de les eleccions.  
 
Arrosseguem força mancances democràtiques i no serà fàcil canviar l’estructura a la que estem acostumats, però hauríem de reclamar per als nostres pobles, i a l’hora per nosaltres mateixos, una altra forma de democràcia que escolti i enraoni, que tingui la participació com eina habitual i l’apropi al carrer, que sigui més transparent del desitjable, en definitiva, que sigui de tots i per a tots.
 
Crec que hi ha fantasmes, sí, tant dins com fora de les llistes, ja ho sabem, però també crec que pel que fa als de les llistes, som nosaltres els que deixem que hi siguin, i fins ara sembla que ja ens ha anat bé.  Perquè en el fons el problema no són aquestes llistes i els seus localment desconeguts integrants, el problema és tota la maquinària que hi ha al darrera i que es visualitza en accions de frau democràtic com aquestes.  És el que s’imagina sota aquestes estratègies el que fa por, és el que no hem fet per solucionar-ho el que ens fa còmplices.