Els espais públics sempre s’han caracteritzat per la respectiva fredor i inutilitat. Benvingut sigui Sant Francesc. L’edifici encallat pot canviar de mans mitjançant cessions, rifes de nadal o de germans a satèl·lits. Donar-li us és necessari. Identitari skyline de Berga, patrimoni i amb un munt de possibilitats. Com els pisos de lloguer.
 
El que primer s’ha de plantejar és si se’n vol fer un velòdrom o un circ de tres pistes. Segons la premsa, es dirigirà a usos socials, culturals, administratius... amb punts per convertir-se en centre cívic número mil.
 
La intenció sempre és bona. Però els sants es queden per vestir a moltes places. Menys a Berga. Això ja és un tret notori. Benidorm també té mil museus que serveixen per engrossir el dèficit municipal. El que és evident és que la ciutat ja surt al mapa, sigui per la verge, per la Patum, per l’onze, per les bicicletes o pels bolets. Cada vegada hi ha més excuses per visitar i gaudir del Berguedà. Per tant, cal actuar amb criteri i disparar la bala. Si els bancs decideixen invertir-hi per crear una sala d’exposicions, endavant, que de duros en tenen i massa vegades se’ls gasten per fer adhesius. Ja està bé que retornin la calderilla al poble. El cel els acollirà amb més centímetres, vaselina i guants de plàstic.
 
Si tirem cap a casa i s’ha convertir en un edifici d’us cultural, pensem-ho bé i tracem la línia directa que ens aporti qualitat i discurs. No anem a mitges. De criteri, en tenim prou tots i per tant, no ens maregem i transformem el convent de Berga en un pou sense fons, que al cap de tres anys ja es qüestioni la seva inutilitat. Si pensem que Espanya ens roba, escurcem distàncies, millorem i raonem els nostres entorns més propers.