Aquesta setmana hem conegut la renúncia de l’Anna Alsina a la seva acta de regidora a l’Ajuntament de la capital. És la quarta dimissió local en menys de dos anys de mandat. Abans havien plegat una altra regidora de l’equip de govern i dos més de partits de l’oposició. El motius que han al•legat són “raons de tipus personal”, les quals, per la seva pròpia naturalesa i descripció, ubiquen aquestes decisions en l’àmbit de la privacitat de cadascú i per tant res s’ha dir o valorar passada aquesta línia. Però es poden veure les conseqüències d’aquestes dimissions i els canvis en l’estructura dels plens municipals respecte de quan es van constituir al juny del 2.015. A Berga el fenomen és remarcable i genera una certa sorpresa entre els que observem l’actualitat perquè en poc temps se n’han produït moltes. En els darrers temps també han renunciat un regidor electe a Avià, un a Gironella i un a Puig-reig.

No és el mateix la retirada d’algú dels grups d’oposició que el d’un de l’executiu. La dedicació d’un membre del consistori sense tasques i ni presa de decisions, si es pren la tasca amb responsabilitat i implicació, suposa més enllà d’assistir al ple i a les reunions de comissions que se’n deriven, la lectura de documents, informes i projectes per poder fer intervencions i propostes amb rigor i criteri. Si s’hi posa amb ganes, són moltes hores de feina. Però la seva retirada, pel sol fet de no tenir tasques executives encomanades, no suposa cap alteració estructural en la gestió d’un poble o bé una ciutat. En canvi, la substitució d’un dels seus membres (dos en el cas Berga) amb cartera de responsabilitat, sens dubte que pot afectar en la gestió. No és un crítica ni al cas de l’Anna Alsina, la Silvia Armengol o la Mireia Canal a Puig-reig, és la constatació d’un fet evident i pràctic.

Sembla ser que l’última que se’n va deixa quasi dos anys de feina i dedicació molt remarcables, fins i tot valorada positivament per l’oposició. En conseqüència es pot deduir que els seus companys la trobaran a faltar en el dia a dia de la gestió municipal. L’altra cosa és la valoració que els ciutadans faran d’aquestes sortides abans d’hora i les conseqüències concretes en els interessos de tots dels que ells s’ocupen. Per dirigir qualsevol organització complexa (i un consistori amb 20 milions de pressupost ho és) cal una certa estabilitat en l’equip dirigent. En la seva carta de comiat reconeix que ha estat un període d’aprenentatge, coneixements que ara no podrà aprofundir amb la seva sortida i que el seu substitut haurà d’adquirir a tota velocitat per poder ser eficaç en els vint-i-quatre mesos que queden fins les properes eleccions.

Més enllà del cas concret, hi ha una anàlisi de més llarg recorregut i amb un àmbit més global. I aquest és el plantejament amb el que una persona decideix presentar-se a unes eleccions municipals. La primera conseqüència de figurar-hi vol dir que accepta que la seva figura esdevingui pública,  per tant sotmesa a la valoració als mitjans i a la crítica per part dels seus oponents que volen el mateix: manar a la vila a la que presenten candidatura. A partir d’aquí, les seves paraules i les seves propostes sobrepassen el seu entorn proper i es converteixen en material objecte d’estudi, opinió i si cal, censura. Si passades les eleccions s’aconsegueix ser escollit, aquest focus d’observació s’il•lumina més. I si s’aconsegueix formar part d’un equip de govern, les seves idees afectaran positiva o negativament als ciutadans i per tant, el control polític i informatiu pot arribar a ser fins i tot implacable. I tot això està implícit en el nomenament. Com que normalment els plens estan constituïts per polítics no professionals, aquests aporten tota mena de virtuts però es norma encaixar malament les crítiques. Però aquestes són figues d’un altre paner o d’un altre article. 

Ser regidor/a i no obtenir el poder implica empassar-se una bona dosi de frustració perquè el seu programa quedarà en un calaix, i malgrat tot, haurà de dedicar-hi molt temps si es vol portar la banda amb dignitat i potser no s’obtindrà cap remuneració econòmica. De segur que la seva vida privada i professional quedarà afectada per les noves tasques. La combinació d’aquestes frustracions pot portar de segur a pensar en deixar-ho. Obtenir el govern des d’una regidoria et deu portar a un altre nivell. La tasca és gegant i cal una dedicació intensiva. Més enllà del percentatge que s’assumeixi formalment, ser alcalde o del seu equip implica una dedicació complerta. Per tant, les renúncies personals i els efectes en les feines de cadascú poden ser abassegadores. El fonament d’explicar tot això és que més enllà del control que tots hem i podem fer sobre els servidors públics, penso que ser membre d’un Ajuntament és un sacrifici, un repte que cal acceptar i que per tant, en molts moments es deu pensar en deixar-ho córrer, sobretot si el què t’espera a l’altra cantó de la teva vida són projectes i persones interessants. Oi més, en els cassos en els que la salut pugui haver-se afeblit.

Però la ciutadania no en tenim la responsabilitat i presentar-se en una llista electoral és un acte de servei a la comunitat lliure per part de qui ho fa. I dels que surten escollits esperem que durant els quatre anys de mandat facin l’esforç per gestionar els diners i les béns públics de forma eficaç i implicada. Cal posar de manifest, que treballar de regidor de forma neta, és un mal negoci pel que el practica. En el cas de Berga, els sous que s’han adjudicat són molt modestos respecte de les responsabilitats que els hi toca assumir. En qualsevol empresa amb una facturació similar, els directius cobren imports superiors, bàsicament per tres motius: per mantenir la motivació professional, per aportar idees i perquè estar al front d’una firma privada o pública  implica assumir tota mena de responsabilitats, fins i tot legals. Ja sé que no és el mateix la política que l’activitat privada i segur formar-ne part t’aporta satisfaccions i recompenses morals diverses, però tal com la pròpia Alsina explica en la seva carta de comiat,  després de desgranar les coses bones,  detalla que ha obtingut “alguna frustració, alguna angoixa i també de forces renúncies”. Gràcies per aquests dos anys escassos i bona sort.